Les escoles potser no són tan igualadores com crèiem, segons un estudi de la UPF i el Trinity College de Dublín
Les escoles potser no són tan igualadores com crèiem, segons un estudi de la UPF i el Trinity College de Dublín
Per a moltes famílies immigrants, l’educació és la porta a un futur millor. Tot i això, a molts països occidentals, els fills d'immigrants solen començar l'escola en desavantatge respecte als seus companys nadius. S'espera que les escoles fomentin la integració i la igualtat d'oportunitats, però realment eliminen aquestes diferències d'aprenentatge o les reforcen?
Giampiero Passaretta, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i membre del Grup de Recerca en Sociodemografia (DemoSoc), i Jan Skopek, del Trinity College de Dublín, han analitzat aquesta qüestió en un estudi recent publicat a Sociology of Education. La seva recerca s'ha centrat a Alemanya, un país amb una població estudiantil molt diversa, i ha examinat com l'escolarització afecta els resultats de l'aprenentatge de nens de diferents orígens migratoris: països occidentals, l'antiga Unió Soviètica (URSS) i països no occidentals, com Turquia.
El nou mètode utilitzat ha comparat nens de la mateixa edat que havien passat diferents quantitats de temps a l'escola
Per aïllar l'impacte de la pròpia escolarització, l'estudi va aplicar un nou mètode anomenat Differential Exposure Approach (DEA). En lloc de limitar-se a seguir el progrés dels alumnes al llarg del curs escolar –un procés que pot estar condicionat tant per l'entorn escolar com pel familiar–, aquest enfocament ha comparat nens de la mateixa edat que havien passat diferents quantitats de temps a l'escola. Això ha permès als autors determinar amb precisió quina part del seu aprenentatge era directament atribuïble a l’exposició directa al centre.
Segons els investigadors, els resultats del seu estudi qüestionen la idea que les escoles actuen com a motors de la integració en dos aspectes fonamentals. En primer lloc, cap grup d'immigrants no es va beneficiar més de l'escolarització que els nens nascuts al país. "Això vol dir que, encara que les escoles contribueixen a l'aprenentatge, no redueixen les diferències d'aprenentatge entre immigrants i nadius", expliquen.
En segon lloc, entre els grups d'immigrants, els que partien d'una situació de desavantatge més gran –els nens d'origen no occidental– van ser els que menys es van beneficiar de l'escolarització, mentre que aquells originaris de l'antiga Unió Soviètica van ser els que més hi van guanyar. És a dir, "les escoles no només no van aconseguir reduir les diferències amb els alumnes nadius, sinó que també van augmentar les disparitats entre els propis grups d´immigrants", asseguren.
Per als autors, aquests resultats plantegen importants qüestions sobre la manera com les escoles atenen els nens de diversos orígens. "Si els alumnes de famílies immigrants no occidentals, que sovint entren al sistema escolar amb un desavantatge més gran, són els que menys es beneficien de l'escolarització, això suggereix que el sistema educatiu potser no els proporcioni el suport que necessiten per reduir les distàncies existents", reflexionen. Aquesta qüestió és especialment rellevant, més enllà d'Alemanya, a països com Espanya i, més concretament, a Catalunya.
Aquests resultats són extrapolables a la situació de l’escola a Catalunya?
Els resultats recents de PISA han posat les escoles catalanes al punt de mira, després que Catalunya se situés entre les comunitats autònomes amb pitjors resultats d'Espanya. Això ha suscitat un debat: les escoles catalanes no fomenten prou l'aprenentatge, o els mals resultats reflecteixen els reptes a què s'enfronten els alumnes immigrants?
Tot i que l'estudi de Passaretta i Skopek no ofereix respostes directes per a Catalunya, sí que hi aporta importants perspectives. "Les conclusions en el context alemany suggereixen que les escoles sí que ajuden els alumnes a aprendre, cosa que significa que és poc probable que els mals resultats es deguin a una absència d'aprenentatge a l'escola. No obstant això, el nostre estudi també mostra que els nens immigrants i els nadius es beneficien de l'escolarització en proporcions similars, fet que significa que les escoles no ajuden necessàriament els estudiants desafavorits a posar-se al dia”, reflexiona Giampiero Passaretta.
“Sovint es considera que l'educació és un gran igualador, però els nostres resultats suggereixen que, sense un suport específic, les escoles potser no compleixen aquesta funció”
Igual que Alemanya, Catalunya té una població immigrant molt diversa, amb alumnes procedents de diferents entorns socioeconòmics. "Si les escoles catalanes segueixen un patró similar al de les escoles alemanyes, això podria significar que, mentre que alguns grups d'immigrants obtenen millors resultats i altres obtenen pitjors resultats que els nadius, és possible que les escoles no estiguin aprofitant plenament el seu potencial per ajudar els grups desafavorits a retallar aquesta distància", argumenta l'investigador de la UPF.
Un estudi anterior dels mateixos autors va revelar que les escoles alemanyes tampoc reduïen les diferències d'aprenentatge en funció de l'origen socioeconòmic. Les seves últimes conclusions suggereixen un patró similar per a les disparitats entre immigrants i nadius: "Pot ser que les escoles no estiguin empitjorant activament les desigualtats, però tampoc no les estan reduint. Sovint es considera que l'educació és un gran igualador, però els nostres resultats suggereixen que, sense un suport específic, les escoles potser no compleixen aquesta funció. Si els responsables polítics volen que l'educació impulsi la integració i la mobilitat social, cal replantejar-se com les escoles donen suport als alumnes que més ho necessiten”, conclou Passaretta.
Article de referència: Passaretta, J.i Skopek, J. (novembre de 2024). “The Role of Schooling in Equalizing Achievement Disparity by Migrant Background”, Sociology of Education (vol. 98, issue 1)