Sota el títol “Paraules prohibides: Literatura i cultura sota el trumpisme” el 8 de maig, al migdia, al campus de la Ciutadella, va tenir lloc la segona sessió del cicle de converses sobre la cultura i el món del segon mandat de Trump, organitzat per l’Institut de Cultura (IUC) del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

El cicle, que gira al voltant del desconcert, l’alarma i l’angoixa que causen les accions i els discursos de la nova administració dels EUA, tot just passats els 100 primers dies de mandat, es clourà el 21 de maig, a les 12:30 h, a l’aula 40.252 de l’edifici Roger de Llúria, amb la sessió “Llenguatge, símbols i mites de l'extrema dreta”, amb Steven Forti (professor d'Història Contemporània, UAB) i Camil Ungureanu (professor de Filosofia Política, UPF).

La sessió va estar protagonitzada per dos professors i investigadors experts en literatura contemporània dels Estats Units: Dolores Resano (Departament d’Estudis Anglesos, Lingüística i Literatura de la Universitat Complutense de Madrid) i Toni R. Juncosa (Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra), dos investigadors que situen el conflicte social i la disputa pels espais i llenguatges de representació i crítica al centre de la seva recerca. La presentació va anar a càrrec de Sergi Castellà, investigador del Departament d’Humanitats i coordinador del cicle, amb Juncosa i Sonia Arribas, professora de Filosofia i directora de l’IUC.

La conversa, durant la qual es van repassar un bon nombre d’obres de diferents autors i gèneres que tenen a Trump i la seva època al centre (document en pdf, 28 pàgs.), va començar posant èmfasi en el preocupant contextactual: “A gran velocitat, sí, però coordinadament i amb gran eficàcia, per la via de l’amenaça, el xantatge, la coerció, i la violència física, el govern dels EUA no només ha imposat la restricció del significat del projecte col·lectiu americà, sinó que ha determinat per decret les formes i els límits de la veritat i el seny”, va afirmar Sergi Castellà en les seves paraules d’obertura.

Un relat distòpic fet realitat uns anys després

En aquesta línia, durant el primer mandat de Donald Trump, una part de la literatura que es creava ela EUA narrava de manera distòpica accions que aleshores semblaven grotesques, i que durant el segon mandat del president s’han fet reals o han adquirit versemblança: la invasió de Groenlàndia, una oficina de correcció de la història, el negacionisme climàtic, el desmantellament de l’Estat des de dins, la lluita contra la immigració o la supressió de drets i la censura en son alguns exemples. Tots aquests temes van ser tractats per obres d’autors com Danielle Evans  (The Office of Historical Corrections, 2020), Lauren Beukes (Patriot Points, 2017) o J. Robert Lennon (The Museum of Near Misses, 2017), que Resano i Juncosa van repassar.

Per a Dolores Resano, “hi ha una gran diferència entre el primer i el segon mandat de Trump: el primer va estar rodejat de gran incompetència, i molts no se’l creien, i això derivava en negació, sàtira mal entesa, paròdia.. El què Trump volia fer no ho va poder fer, ja que les Corts li van tirar enrere”. I va afegir: “Hi havia consciència d’una connexió entre literatura i política, de la creació d’un estat afectiu. Es creia que la literatura estava perseguida, però que no s’acabaria amb Trump”.

Dolores Resano: Sempre hi va haver un pla, però ara el pla s’està podent executar. Amb Trump el que és més terrorífic és que el que abans era una suposició, ara és una guerra cultural oberta”

Alguns pensadors i escriptors, durant el primer mandat, ja van alçar les seves veus lúcides, que alertaven del desastre cap al qual els EUA s’estaven abocant: Aleksandar Hemon (Nationalism and Contemporary American Literature i Stop Making Sense, or How to Write in the Age of Trump,  2017), Jan Clausen (Against Literary Nationalism, 2017) o Viet Thanh Nguyen (The post Trump Future of Literature, 2020) van ser alguns dels autors que van destacar Resano i Juncosa.

Hemon, per exemple, ja alertava del desmantellament progressiu de la realitat, i que Trump representava el fracàs total de la societat dels EUA, de la literatura i de la política. “Trump és un fracàs absolut i total de la societat americana, incloent-hi la seva literatura, cultura, art, política, democràcia i tot!», afirmava en una de les seves obres.

”Si dius que una cosa és anormal, no es pot lluitar contra ella: cal assumir-la”. “Sempre hi va haver un pla, però ara el pla s’està podent executar. Amb Trump el que és més terrorífic és que el que abans era una suposició, ara és una guerra cultural oberta”, va sentenciar Resano.

Per a Juncosa, “Trump, tot el que tingui un matís queer, dissident, trans.., considera que és antiamericà. Hi ha una definició de què és un bon americà i qui és bon americà. Tot el que és dolent, com la llibertat d’expressió, la llibertat de premsa, tot el que qüestiona o va contra ells, és un-American; hi ha definicions tancades que no admeten el 'dissent'".

Toni R. Juncossa: "El llenguatge és el que ens permet pensar, comunicar-nos. Des del moment que no el puc usar ni compartir, deixa d’existir”

D’altra banda, hi ha un desig de dominació de la realitat a través del llenguatge, que es reflecteix en la prohibició de llibres: “El llenguatge és el que ens permet pensar, comunicar-nos. Des del moment que no el puc usar ni compartir, deixa d’existir”, va afirmar Juncosa. En aquest sentit, per exemple, durant el curs 2023-2024, es van censurar més de 10.000 llibres en escoles públiques. Les paraules prohibides, els red flags, han arribat fins a extrems grotescos, com a prohibir l’avió “Enola Gay”.

Però en el cas de Trump, quin és l’afecte d’aquest populisme? Què impulsa que les accions i el pensament del president faci sentir bé a la gent? Per a Dolores Resano, “Trump afirma: amb Obama o Biden éreu uns perdedors, uns “loosers”,  en canvi amb mi, sereu guanyadors, us cansareu de guanyar!. Trump ven intensitat, emoció... Ser ‘fatxa’ és cool, dir coses no permeses en un discurs és trencador, ofendre està bé!”.

Alguns arguments per a l’esperança

Els dos ponents van parlar de dues vies, per tal de poder combatre aquest malson: d’una banda,” l’acceleracionisme, accelerar el canvi, fins que tot peti. L’altre és intentar fer les coses des de la comunitat”, apunta Juncosa. Per a Resano, “la pujada de volum de Trump 2.0 pot servir per veure si reaccionem de veritat”.

De fet, van apuntar els ponents, una dada per a l’esperança és que després dels 100 dies de Trump en la seva segona etapa, la majoria d’estatunidencs creuen que el president ha anat massa enllà, s’ha passat de la ratlla, i això apunta cap a la via de l’acceleracionisme.

Resano, a més, alerta que no està clar què estan llegint els conservadors i els partidaris de Trump. “Quina literatura els agrada? És un ecosistema difícil. Hi ha la creença que Trump és l’instrument, i que en realitat, no importa el que ell creu o fa”.

No obstant aquesta situació, per a Resano, la literatura no pot abaixar la guàrdia, ja que té un rol fonamental, que és el de “fer llegible, fer entendre què ha passat, fer de registre de com s’estan desmantellant els EUA, de com s’ha arribat a aquesta situació”.

Dos experts en literatura contemporània dels EUA

Sergi Castellà, durant l’obertura de l’acte, referint-se a a Resano i Juncosa, va afirmar: “Tots dos s’ocupen de fenòmens recents i en curs, però sempre amb la mirada posada als antecedents històrics, i les continuïtats i les herències que assumeixen i discuteixen els autors vius”. I va afegir: “Això permet que, des de les coordenades de la immediatesa, puguem interrogar-nos, gràcies a ells, sobre els avisos d’incendi que poetes i escriptors feien quan molts de nosaltres relativitzàvem la rellevància històrica de la victòria del primer Trump, i també sobre les bases retòriques i narratives que van sustentar i sustenten l’extravagant aliança entre conservadors i tecnofeudalistes”.

Dolores Resano és professora del Departament d’Estudis Anglesos, Lingüística i Literatura de la Universitat Complutense de Madrid. Doctora per la UB amb una tesi sobre la novel·la satírica post-11/S, la seva principal àrea de recerca actual és la literatura dels EUA del segle XXI, amb especial interès en les interseccions entre els afectes "negatius", els estudis sobre precarietat i l'auge recent de populismes de dreta. Va ser membre durant cinc anys del Clinton Institute for American Studies de Dubín i investigadora visitant al Dartmouth College a New Hampshire. És editora de l’obra American Literature in the Era of Trumpism. Alternative realities (2021).

Toni R. Juncosa és poeta, traductor literari i investigador del Departament d’Humanitats de la UPF, on és membre del Centre d’Estudis en Estètica, Religió i Cultura Contemporània (CERCCA). Doctor en Estudis Literaris i Culturals per la Universitat de Barcelona (2023), ha realitzat estades de recerca internacionals a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on va ser membre del consell de l'Associació d'Humanitats, Arts i Ciències Socials, i a la Universitat París 8. Darrerament ha publicat “AIDS Postmemory in Danez Smith’s Verse: Rethinking Crisis,” dins de “America in Crisis?”, número especial de Lublin Studies in Modern Languages and Literature (2024).