Una recerca de la UPF conclou que la influència del castellà sobre el català varia segons l’edat dels parlants bilingües de Catalunya. El català amb què s’expressen els infants rep més influències del castellà que el que fan servir els adults. Aquesta és una de les principals conclusions del projecte de recerca BIBA del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF.

La recerca ha estudiat fins a quin punt el català i el castellà s’influeixen mútuament quan les persones bilingües les estan aprenent o n’estan desenvolupant diferents usos socials. La recerca, del grup de recerca ALLENCAM (Adquisició de Llengües des de la Catalunya Multilingüe), s’ha centrat en els efectes d’aquestes interaccions sobre les competències lingüístiques de parlants individuals. Però també explora si aquest procés podria repercutir sobre l’evolució del català i el castellà en les comunitats bilingües.

Les investigadores principals del projecte, Aurora Bel i Sílvia Perpiñán (ALLENCAM) expliquen que han estudiat aquest fenomen a partir de dues estructures lingüístiques concretes. En primer lloc, han examinat si els parlants bilingües fan servir o no la preposició “a” davant de complements directes (que és correcta en castellà, però incorrecta en català en la majoria de casos). Així per exemple, en català, caldria dir “Veig la dona” i no “Veig a la dona”, mentre que, en castellà, la frase correcta seria “Veo a la mujer”. En segon lloc, s’han examinat els usos dels verbs “ser” i “estar” dels parlants bilingües, la distinció dels quals és particularment complexa i presenta diferències en català i castellà. “Tot i ser fenòmens específics, aquests processos reflecteixen principis cognitius generals sobre com s’influeixen les llengües en contacte” – explica Aurora Bel.

S’han emprat tècniques de seguiment ocular, perquè el moviment dels ulls revela processos cognitius vinculats a la parla

La recerca ha partit d’una mostra de prop de 300 persones de diferents perfils, pel que fa a l’edat, el seu grau de bilingüisme, si tenen el català com a primera o segona llengua, etc. La gran majoria eren parlants bilingües de diferents territoris de Catalunya, però també hi havia un grup de control de persones monolingües de castellà resident a Castella i Lleó.

Durant el projecte, finançat per l’Agència Estatal d’Investigació, s’han combinat diferents tècniques experimentals. D’una banda, s’han emprat tècniques d’eyetracking per fer seguiment ocular dels parlants bilingües, ja que els moviments dels ulls estan relacionats amb els mecanismes cognitius subjacents a la parla. Així mateix, s’han fet proves de comprensió i producció oral i s’ha avaluat el perfil lingüístic de cada parlant mitjançant qüestionaris específics.

La influència del castellà cap al català és major que a la inversa

L’estudi ha conclòs que les dues llengües d’un bilingüe català-castellà s’influeixen mútuament, però de manera asimètrica. La influència del castellà cap al català és major que a la inversa. D’una banda, l’estudi revela que el castellà dels bilingües castellanodominants de Catalunya no es diferencia substancialment del castellà monolingüe de zones com Castellà i Lleó. De l’altra, indica que el català sí que rep moltes influències del castellà, especialment entre els parlants més joves.

Els infants repliquen estructures procedents del castellà sistemàticament i els adults, de vegades

L’estudi determina que les persones adultes van alternant l’ús del complement directe precedit o no de la marca “a”, així com dels verbs “ser” i “estar”. En canvi, els parlants més joves (7-13 anys) fan servir només una alternativa lingüística, la pròpia del castellà, en comptes de les dues emprades pels seus referents adults. Per exemple, mentre que una persona adulta va combinant ”ser” i “estar” per localitzar persones, amb expressions com “L’Anna és/està a l’escola”, els parlants més joves sempre fan servir “està”. De la mateixa manera, mentre que les persones adultes poden emprar o no la marca “a” en una frase com “Veig (a) la Maria”, els més joves sempre opten per incloure “a”.

Sílvia Perpiñán (ALLENCAM, UPF) assenyala: “Manca saber si els infants reestructuraran el seu català en el futur, a mesura que estiguin exposats a més català formal i siguin capaços de mantenir les dues alternatives de forma separada, o si aquest fenomen es consolidarà com a evolució lingüística pròpia del català. Si fos així, aquest estudi estaria documentant un canvi lingüístic en el present, en un moment en què el català es troba una situació de bilingüisme intensiu”.

Més enllà de les conclusions generals, l’estudi revela un fenomen curiós: els infants fan servir incorrectament “estar” per localitzar esdeveniments (“La festa està a l’auditori”), un ús inexistent a la gramàtica adulta tant del català com del castellà. Tot i això, la sobregeneralització del verb “estar” acaba desapareixent amb el temps.

Noves eines per millorar l’ensenyament de llengües

Els resultats de la recerca poden contribuir a la millora de l’ensenyament de llengües, especialment en contextos bilingües i plurilingües. Les investigadores proposen revisar la formació docent per incloure-hi continguts específics sobre bilingüisme i aportar noves eines de gestió a l’aula en funció de la composició de l’alumnat i de l’entorn sociolingüístic. També proposen implementar eines de valoració per fer seguiment dels usos lingüístics dels alumnes i adaptar les estratègies pedagògiques a les seves necessitats.

Reconeguts experts en bilingüisme i multilingüisme participen en unes jornades al campus del Poblenou dijous i divendres, 6 i 7 de març

Les principals conclusions del projecte BIBA, que va començar l’any 2021 i finalitzarà el maig de 2025, s’avançaran en les jornades sobre bilingüisme i multilingüisme que es fan aquest dijous i divendres, 6 i 7 de març, al campus del Poblenou. Es tracta de les jornades de cloenda de la Xarxa MULTILINGUA, que aplega set grups de recerca en aquests camps de Catalunya, el País Basc, Galícia, les Illes Balears i Castella i Lleó.

La Xarxa Multilingüe va néixer fa dos anys per visualitzar la necessitat de tenir en compte els estudis acadèmics en els debats sobre l'educació bi/multilingüe a Espanya. Des d’aleshores, ha reflexionat sobre temes diversos com les diferents situacions lingüístiques de l’estat, els resultats i reptes dels diferents models educatius, com encarar el futur de les llengües minoritàries, com integrar els nouvinguts a la llengua local, etc. La tercera i darrera jornada de la Xarxa MULTINGUA (veure programa) compta amb experts de renom nacional i internacional.