El número 3/2024 de IUSLabor, la revista digital de l’àrea del Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UPF, dedica part del seu contingut a parlar de la intel·ligència artificial en l’àmbit de la gestió de les relacions laborals a Espanya i dels drets d’informació algorítmica dels treballadors que se’n deriven. La publicació, que compta amb un comitè editor format per Anna Ginès i Fabrellas (URL-ESADE), Manuel Luque Parra (UPF) i Josep Moreno Gené (UdL), es completa amb l’anàlisi d’altres temes d’actualitat laboral, com el principi d’igualat retributiva i el professorat associat de les universitats, o el (micro)treball en línia per a plataformes a Espanya, entre d’altres.

L’editorial de la publicació està escrit per Francisco Andrés Valle, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UPF, sota el títol “Algunas reflexiones sobre la dispersión normativa de los derechos de información algorítmica y su problemàtica”. El text es fa ressò del fet que la legislació on es troben recollits aquests drets algorítmics, un instrument decisiu per tal que els treballadors i els seus representants legals siguin conscients de les situacions a les quals han de fer front, és molt dispersa: es troba repartida entre diverses normes europees i internes de diferent rang i contingut, i per a l’autor, aquest context no constitueix un marc normatiu robust: “Caldria una reforma legislativa que permetés incorporar al nostre ordenament jurídic una norma amb rang de llei, encarregada de regular els drets de les persones treballadores davant la IA amb tots els seus matisos i perfils, i que recollís específiques tuteles preventives i reparadores en cas de vulnerar-se drets, principalment fonamentals, i tot plegat, potser, més enllà del mer reconeixement d’un dret d’informació passiva.”

Francisco Andrés Valle: “Caldria una reforma legislativa que permetés incorporar al nostre ordenament jurídic una norma amb rang de llei, encarregada de regular els drets de les persones treballadores davant la IA amb tots els seus matisos i perfils"

Francisco Andrés Valle afegeix que, fruit d’aquesta dispersió jurídica, “es genera una dispersió conceptual, que suposa un clar obstacle per a la tutela de la persona treballadora”. El catedràtic creu que el dret d’informació algorítmica no és suficient per atorgar una garantia de plena tutela dels drets de la persona treballadora. Per a ell, caldria convertir el dret d’informació algorítmica (sobretot quan té una naturalesa col·lectiva) “en un dret de consulta i inclús de negociació i fins i tot de codecisió amb l’empresari”. A més, es pregunta si, en cas que tot això es portés a terme, “seria suficient per legitimar qualsevol decisió empresarial i per minimitzar o evitar el risc dels sistemes d’IA”.

La temàtica de l’editorial es complementa amb un article signat per Rubén Agote, soci de Cuatrecasas i professor d’ESADE (Universitat Ramon Llull), i Ariadna Arriola, associada de Cuatrecasas, titulat “Claves del régimen jurídico de los sistemas de inteligencia artificial para la gestión de las relaciones laborales en España”. La peça, dins de la secció “Flash normatiu”, aborda els aspectes més rellevants continguts en la normativa que regula específicament els sistemes d’IA, juntament a la normativa pròpia que ha conformat el dret del treball, tant a escala de la UE com a escala estatal, i presta especial atenció al paper de la negociació col·lectiva.

El professorat associat de les universitats, al centre de dos articles

Cristóbal Molina Navarrete, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Jaén, i dins de la secció d’Estudis Doctrinals, és l’autor de l’article “Una fuente de conflictos incesante: el principio de igualdad retributiva y el profesorado asociado de las universidades”, en el qual analitza la situació normativa i jurisprudencial més recent, amb un enfocament crític i propositiu tant pel que fa al professorat associat com per al conjunt del personal docent i investigador (PDI) laboral. Segons Molina Navarrete, el text de la LOSU “està ple d'ambigüitats i contradiccions, generadores d'incerteses i conflictes (cada vegada més judicialitzats), especialment en l'àmbit de les retribucions addicionals, una matèria en què trobem un contrast entre la jurisprudència social i la contenciosa”.

El col·lectiu del professorat associat també és l’eix d’un dels comentaris de sentència de IUSLabor, escrit per Josep Moreno Gené (Universitat de Lleida), titulat “¿Existe contradicción entre la jurisdicción laboral y la contencioso-administrativa respecto al reconomcinimento de quinquenios de docencia y sexenios de investigación del profesorado asociado? A propósito de la sentencia del Tribunal Supremo (Sala de lo Contencioso-administraviso) de 20 de mayo de 2024”. L’estudi analitza els arguments esgrimits en aquesta sentència del TS per denegar el dret d'un professor associat de la Universitat de Granada a accedir al procediment d'avaluació de la seva activitat docent i investigadora.

Altres peces que inclou la publicació, tots ells a càrrec de professors vinculats a la UAB, fan referència al (micro)treball en línia per a les plataformes a Espanya (un estudi empíric de 20 plataformes i aplicacions que operen a l'Estat per identificar les seves característiques i l'encaix a l'àmbit del Dret del Treball) de Ricardo Esteban Legarreta i Helena Ysàs Molinero); la regulació de la crida en la contractació fixa-discontínua per ETT (estudi doctrinal de Jessica Andrea Romero Fuentes) i la incapacitat permanent absoluta i la gran invalidesa i la seva incompatibilitat amb el treball (Ricardo Esteban Legarreta i Miguel Arenas Gómez). Una sentència ii·lustrada a càrrec de Ramón Lacomba (Universitat de València), centrada en la informació sobre el registre de jornada a la representació legal de les persones treballadores (RLPT), i un ressenya a càrrec de Daniel Vallés Muñío (UAB) de l’obra La depuración de funcionarios de la administración de justicia durante la Segunda República, de Daniel Pino Abad, completen aquesta edició.