Analitzen la visió dels periodistes sobre l'evolució de la comunicació de la salut i la biomedicina
La pau arriba quan parles amb la persona que més odies. I és aquí on apareix el valor d'un líder.
Desmond Tutu (1931-2021), primer doctor honoris causa per la UPF
Aquestes paraules, pronunciades per Desmond Tutu, primer doctor honoris causa per la UPF, continuen més vigents que mai. La Universitat Pompeu Fabra condemna i sempre condemnarà l’ús de la violència com a instrument per a dirimir disputes. A la UPF advoquem per abordar els conflictes polítics o territorials des del diàleg i el respecte cap als pobles i les minories.
Com a universitat, també volem mostrar el nostre suport a la comunitat acadèmica dels països en guerra. Les universitats i les institucions científiques som, en aquests territoris, més necessàries que mai. L’accés a l’educació i el foment del pensament crític, en el marc d’unes institucions robustes i independents, són el camí per garantir un debat i reflexió informats, que puguin obrir la porta a noves vies de solució.
A la UPF som conscients de la preocupació de la comunitat universitària per la vulneració dels drets humans que veiem en els conflictes del nostre voltant. Per això, en aquesta web hi trobareu informació sobre campanyes i accions a l’entorn dels conflictes actuals, a més d’articles d’opinió i comunicats institucionals. També posem a la vostra disposició l’adreça [email protected] perquè pugueu posar-vos en contacte amb la Universitat i fer-nos arribar les vostres inquietuds i preocupacions.
Analitzen la visió dels periodistes sobre l'evolució de la comunicació de la salut i la biomedicina
Gema Revuelta analitza en aquest nou estudi la percepció dels periodistes especialitzats sobre les transformacions de la comunicació de la salut i la biomedicina en els últims vint anys a Espanya.

Un nou estudi realitzat per Gema Revuelta, directora del Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la UPF (CCS-UPF), analitza la percepció dels periodistes especialitzats sobre les transformacions de la comunicació de la salut i la biomedicina a Espanya. L'anàlisi s'ha basat en entrevistes semiestructurades a periodistes de salut i/o ciència sobre l'evolució de la seva especialitat en les últimes dues dècades. El treball ha estat publicat a la revista “El profesional de la información”, indexada al Social Science Citation Index, Q2 en comunicació.
En l'anàlisi s'ha utilitzat el concepte metafòric d’“ecosistema”. En opinió dels entrevistats, en els últims vint anys el principal canvi “ambiental” en l'àmbit de la comunicació pública de la salut i la biomedicina ha estat tecnològic i té a veure amb l'expansió d'internet. Coincideixen a destacar l'avantatge que suposa tenir a l'abast pràcticament tota la informació, tant per als periodistes com per als ciutadans.
En l'anàlisi s'ha utilitzat el concepte metafòric d’“ecosistema”. En opinió dels entrevistats, en els últims vint anys el principal canvi “ambiental” en l'àmbit de la comunicació pública de la salut i la biomedicina ha estat tecnològic i té a veure amb l'expansió d'internet.
D'una banda, les xarxes socials es valoren com un element avantatjós per al ciutadà, ja que està més connectat i més informat, però en general es tendeixen a veure com una amenaça per haver canviat la distribució del treball del periodista, donant més visibilitat als continguts més sensacionalistes.
En l'ambient professional, destaquen els canvis en les condicions laborals i salarials associats a la crisi general del periodisme i a la crisi financera. “La valoració que fan els periodistes especialitzats d'ells mateixos, és que estan amenaçats per la precarització, la major càrrega de treball i la immediatesa, però malgrat això no se senten pitjor que altres sectors del periodisme”, detalla Gema Revuelta. “Tots els entrevistats estan satisfets amb la seva professió i consideren que tenen una missió socialment rellevant, ja que el periodisme especialitzat en salut és ara més necessari que mai”, afegeix.
La valoració que fan els periodistes especialitzats d'ells mateixos, és que estan amenaçats per la precarització, la major càrrega de treball i la immediatesa, però malgrat això no se senten pitjor que altres sectors del periodisme.
Un dels factors que estan modificant profundament l'ambient en el qual es treballa és el canvi en la presa de decisions a les redaccions, que cada vegada es basa més en la resposta immediata de l'audiència (clickbait) i en el posicionament en xarxes. Un altre canvi sostingut ha estat la progressiva entrada d'informació en internet per part de les “espècies-fonts d'informació” cada vegada més diverses i nombroses. D'una banda, les fonts expertes (professionals mèdics, investigadors, acadèmia), que ja existien a principis de segle, ara són més visibles i han professionalitzat la seva comunicació.
Entre les fonts emergents destaquen les associacions civils (pacients i consumidors, principalment), les fonts no expertes que produeixen informació de salut de tota mena. Però també han sorgit fonts “espècies oportunistes” que difonen específicament informació falsa o sense cap evidència (com les notícies falses o les pseudoteràpies). Aquest fenomen, al costat del canvi en la distribució de la informació periodística orientat cap al clickbait i un major impacte en xarxes, està tenint ja efectes en la qualitat dels continguts als quals la ciutadania està més exposada.
En paraules de Gema Revuelta: “la responsabilitat sobre l'evolució futura de la comunicació pública de la salut i la biomedicina està a les mans de les fonts i dels periodistes, però molt especialment en els responsables dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials. Finalment, no hem d'oblidar que els ciutadans, mitjançant els nostres comportaments de consum d'informació, també tenim part de la responsabilitat”, conclou.
Article de referència:
Revuelta-De-la-Poza, Gema (2018). “Journalists’ vision of the evolution of the (metaphorical) ecosystem of communication on health and biomedicine”. El profesional de la información, v. 28, n. 3, e280310. https://doi.org/10.3145/epi.2019.may.10.
Multimèdia
Perfils dels protagonistes:
Categories:
ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:
Els ODS a la UPFContact
Continguts relacionats

Generalitat de Catalunya
La cooperació catalana al desenvolupament vol contribuir en la prevenció i en la resposta a situacions d'emergència. En aquesta pàgina hi trobaràs informació sobre com col·laborar en l’articulació de l’ajuda a l’exterior en termes generals o per a un territori en concret.

Comissió Europea
Mitjançant programes de cooperació i assistència, la Comissió Europea ofereix ajuda humanitària i coordina esforços amb altres actors internacionals per promoure la pau i l’estabilitat a les regions en guerra.

Oxfam Intermón
Oxfam Intermón treballa en 90 països. Han activat una campanya de recollida de fons, ara més necessària que mai, atesa la magnitud de les guerres actuals. Des de l’ONG també han promogut una campanya de recollida de firmes per demanar l’alto al foc a Gaza.

Metges Sense Fronteres és una organització d'acció medicohumanitària que dóna assistència a 70 països a persones amenaçades per conflictes armats, violència, epidèmies o malalties oblidades, desastres naturals i exclusió de l'atenció mèdica. També han promogut una campanya de recollida de signatures per demanar l'alto el foc a Gaza.

Creu Roja
La Creu Roja també ofereix ajuda humanitària d'emergència en territoris en crisi.

Clínica Jurídica
La Clínica jurídica de la UPF organitza periòdicament conferències i taules rodones vinculades a la protecció dels drets humans en territoris en crisi.

Biblioteques Sense Fronteres
El programa Biblioteques Sense Fronteres, promogut per l’ACCD, apropa al públic de les biblioteques de Catalunya el coneixement i la comprensió davant de les situacions de vulneració de drets humans, i facilitar els recursos per l’acció.

Council for At-Risk Academics
El Consell per a Acadèmics en Risc ofereix, amb el suport d'universitats i institucions d'educació superior, ajuda a acadèmics en situació de perfill immediat, ja sigui treballant des de l'exili com des del seu país d'orígen.