Article publicat a l'Ara el 23 d'abril de 2022

Reflexionaré, en tres horitzons temporals, sobre les línies d’acció que convenen a Europa davant el repte de la invasió d’Ucraïna i l’admirable resistència del seu poble.

A curt termini -setmanes o pocs mesos- només hi pot haver un objectiu: aturar el combat. És a dir, un alto el foc. No ens hem de fer il·lusions: Putin només s’hi avindrà si continuar la guerra li és prou costós, tant en termes militars com econòmics. Europa i els EUA s’han autolimitat -com a instruments de dissuasió de Putin-, d’una banda, a proveir d’armes Ucraïna per defensar-se, i, de l’altra, a imposar sancions econòmiques. Crec que és una autorestricció prudent, però la prudència no s’hauria de traduir en timidesa en l’ús dels dos instruments. En l’àmbit militar no s’hauria d’imposar res que ni de lluny recordés el pacte de no-intervenció de la Guerra Civil Espanyola.

[Seguir llegint]