Refugees (d'Ucraïna) welcome. Iván Martín
Refugees (d'Ucraïna) welcome. Iván Martín
Iván Martín, investigador associat del Grup Interdisciplinari de Recerca sobre Immigració de la UPF.
L'arribada en poc més de dues setmanes de 2,5 milions de refugiats de la guerra d'Ucraïna no té precedents a Europa per la seva magnitud i rapidesa, ni tan sols durant la II Guerra Mundial, però tampoc per la reacció de solidaritat amb els refugiats i amb els Estats de primera acollida, sobretot Polònia, Romania i Hongria, que ha creat a tota la Unió Europea, de Suècia a Espanya, de Grècia a Alemanya, on ja han començat a arribar milers d'aquests refugiats en trens, autobusos i mitjans de transport privats.
Els ciutadans i les administracions públiques s'han mobilitzat per tota la Unió per garantir una acollida humanitària ràpida i eficaç a aquesta autèntica marea humana, més de la meitat de la qual està formada per menors, i la majoria de la resta per dones. I la Unió Europea va posar a disposició en només una setmana 500 milions d'euros per finançar aquesta acollida i va activar una Directiva de protecció temporal mai abans utilitzada per atorgar automàticament la condició de refugiats, amb un permís de residència i treball de fins a tres anys, a tots els refugiats ucraïnesos arribats o que puguin arribar després del 24 de febrer, sense limitacions de número. Ara queda el més difícil: assegurar la seva integració en els sistemes escolars europeus i al mercat de treball, i mantenir aquesta solidaritat i aportar respostes estructurals davant els nous fluxos que corren el risc de produir-se si, com sembla, el conflicte es prolonga i el retorn d'aquests refugiats al seu país no s'entreveu a curt termini.
Europa es pot beneficiar de l'arribada d'aquests refugiats. Per començar, la composició per edats d'aquest flux de refugiats suposa tot un xoc demogràfic positiu per a Europa. Mentre que el 2020 van néixer a la Unió Europea poc més de 4 milions de nens, amb una taxa de fertilitat d'1,51 per dona, clarament per sota de la taxa de reposició de 2,1, l'arribada de gairebé un milió i mig de menors suposa una rejovenidora injecció demogràfica per a la Unió. El repte, per descomptat, consisteix a integrar-los ràpidament i eficaçment en els sistemes escolars i de formació dels Estats membres; els costos d'aquesta integració s'han de considerar com una inversió, ja que molts d'aquests nens amb tota probabilitat s'acabaran quedant a Europa. D'altra banda, les dones ucraïneses tenen una llarga tradició a diversos països europeus (Polònia, Alemanya, Itàlia, Espanya, República txeca) com a treballadors migrants en sectors com el servei domèstic i les cures, en què hi ha una alta demanda a la majoria dels països europeus. Per tant, la integració al mercat de treball d'aquestes refugiades pot ser ràpida i relativament senzilla.
Per descomptat, tot dependrà de la durada del conflicte, que pot multiplicar el flux de refugiats (es parla fins a un potencial de 10 milions de refugiats). En qualsevol cas, davant la mobilització general contra la invasió els homes encara no s'han incorporat als contingents de refugiats, cosa que podria començar a passar si es consuma l'ocupació russa del territori ucraïnès.
La llengua, la religió, la història i sobretot la proximitat geogràfica fan molt difícil comparar els refugiats ucraïnesos amb els refugiats sirians que van arribar el 2015 o els africans que han seguit arribant des de llavors, i que són rebutjats a les fronteres europees per tots els mitjans a partir del 2016
Impacte en la política migratòria de la UE
Però el gran repte que planteja l'actual marea de refugiats ucraïnesos és la del seu impacte en la política migratòria de la Unió Europea, sobre la qual els 27 han estat incapaços de posar-se d'acord des de la crisi dels refugiats sirians del 2015. La llengua, la religió, la història i sobretot la proximitat geogràfica fan molt difícil comparar els refugiats ucraïnesos amb els refugiats sirians que van arribar el 2015 o els africans que han seguit arribant des de llavors, i que són rebutjats a les fronteres europees per tots els mitjans a partir del 2016. En dues setmanes han arribat més del doble de refugiats a Europa que tots els migrants irregulars -potencials demandants d'asil- registrats per l'agència europea de control de fronteres FRONTEX a la Mediterrània des del 2016 (en total, no arriben a 1.100.000 “arribades irregulars” entre el 2016 i el 2021). Tres són les qüestions més lacerants:
- Els mecanismes interns de solidaritat i redistribució de refugiats i potencials demandants d'asil arribats a les fronteres europees, aquests anys sobretot a través de la Mediterrània (encara que entre 2016 i 2021). Tot i els intents de la Comissió a través de l'Agenda Europea sobre la Migració de maig de 2015 (que va donar lloc a una proposta de redistribució de 160.000 migrants que mai va arribar a materialitzar-se) i posteriorment el Nou Pacte Europeu sobre Migració i Asil” de setembre de 2020, i de les crides a la solidaritat dels països de primera acollida com Espanya, Itàlia, Grècia o Malta, els Estats membres han estat incapaços d'arribar a un acord per a l'assistència humanitària i l'acollida conjunta d'aquests migrants. Els dos països que s'han oposat més a un acord sobre aquests mecanismes, Polònia i Hongria, són ara els més afectats per l'arribada de refugiats ucraïnesos. Per cert, mentre Espanya ha ofert fins ara 18.200 places d'acollida per a refugiats ucraïnesos, un repartiment dels refugiats d'acord amb el pes demogràfic de cada país de la UE suposaria l'arribada de 10 vegades més, més de 200.000 refugiats només d'aquesta primera onada .
- Les operacions europees de recerca i rescat de migrants a la Mediterrània, suspeses a escala europea des del gener del 2019 (quan es va posar fi a l'operació “Sophia”), i deixades en mans de les marines nacionals i d'unes poques ONG que han de fer front a una criminalització de la seva activitat humanitària i a obstacles legals i administratius a les operacions dels seus vaixells i al desembarcament dels migrants rescatats als Estats segurs més propers. Els 23.500 morts registrats des del 2014 a la Mediterrània pel projecte Missing Migrants de l'OIM, una subestimació de la magnitud real de la tragèdia, són una realitat insuportable, i s'han produït també a les portes d'Europa, no a mars ni en deserts llunyans. També són les víctimes d'una guerra, la guerra contra la migració “irregular”, que també mereixeria respostes “diplomàtiques”.
- La distinció artificial, en els plans d'acollida, entre migrants irregulars i refugiats, que s'hauria de substituir d'acord amb el dret internacional humanitari per la de persones en situació de vulnerabilitat o de necessitat, i com a tals amb dret a assistència humanitària. Això permetria superar la desagradable pudor a racisme i a islamofòbia que no deixa de desprendre's d'una operació, com l'acollida dels refugiats ucraïnesos, de la qual els europeus ens hauríem de sentir orgullosos. Sobretot si coincideix amb “devolucions en calent” a les fronteres sud de la Unió Europea que ignoren el dret d'asil i d'assistència humanitària dels migrants rebutjats.