La Clínica Jurídica de la UPF treballa per portar sis fiscals afganesos a Espanya per assegurar la seva integritat física
La Clínica Jurídica de la UPF treballa per portar sis fiscals afganesos a Espanya per assegurar la seva integritat física
La Clínica Jurídica de la UPF treballa per portar sis fiscals afganesos a Espanya per assegurar la seva integritat física
Diversos membres de la clínica porten mesos de treball intens per ajudar les persones afectades amb l’objectiu de fer-los venir a Espanya. La saturació de l’Ambaixada Espanyola al Pakistan està endarrerint la resolució d’uns casos que no poden esperar degut a l’alt perill per la seva vida.
L’agost de 2021 els talibans van entrar a Kabul, capital de l’Afganistan, i van prendre el control del país. Una de les primeres decisions que van prendre va ser deixar en llibertat criminals que complien condemna a les presons. Aquests, al seu torn i com a represàlia, van fixar com a objectius prioritaris els fiscals del país. Fins a data d’avui, 83 fiscals afganesos han estat assassinats.
El novembre de 2022, a través de l’associació internacional People Help, van arribar a la Clínica Jurídica de la UPF sis casos de fiscals afganesos en situació de perill. La iniciativa solidària de la Universitat, en què professorat i estudiants de la Facultat de Dret col·laboraren amb advocats en la defensa gratuïta de casos reals amb especial interès acadèmic i social, es va posar en marxa.
"El problema és que hi ha casos com els que defensem nosaltres que no poden esperar, la seva vida està en perill constant; és urgent que el Ministeri d’Afers Estrangers destaqui de seguida personal de reforç a l’Ambaixada espanyola a Pakistan”
Fins al moment, diversos membres de la clínica porten mesos de treball intens per ajudar les sis persones afectades amb l’objectiu de fer-los venir a Espanya, en virtut de l’article 38 de la Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària. Una regulació que permet, a través d’un procediment i una tramitació senzilla, autoritzar el trasllat urgent de les persones afectades a Espanya, des d’on podrien sol·licitar la petició d’asil.
Maurici Pérez, director de la Clínica Jurídica de la UPF, lamenta que “l’Ambaixada espanyola a Islamabad, al Pakistan, on es troben de manera irregular algunes de les persones a les que estem ajudant, té centenars de peticions sobre la taula i la tramitació tarda molts mesos. El problema és que hi ha casos com els que defensem nosaltres que no poden esperar, la seva vida està en perill constant”. Afegeix que “és urgent que el Ministeri d’Afers Estrangers destaqui de seguida personal de reforç a l’Ambaixada espanyola a Pakistan”.
Una fiscal que havia tractat delictes d’agressions sexuals
Un dels sis casos és especialment urgent. Es tracta d’una fiscal afganesa, que en el seu moment havia acusat amb èxit terroristes, assassins i agressors sexuals, i que en l’actualitat està amagada al Pakistan, sola amb un infant a càrrec després que el seu marit fos assassinat en un atemptat suïcida a l’Afganistan.
El problema rau, com expliquen des de la Clínica Jurídica de la UPF, en què “el Pakistan tampoc és un lloc segur per a ella perquè no ha ratificat la Convenció de Ginebra de 1951 i els refugiats afganesos sense visat hi viuen amb la por de poder ser deportats a l’Afganistan en qualsevol moment”.
La petició de trasllat urgent demanada per la Clínica Jurídica de la UPF a l’Ambaixada d’Espanya a Pakistan, en el cas d’aquesta fiscal, es remunta al 25 de novembre de 2022 i des d’aleshores, sis mesos després, no han aconseguit agilitzar el procés. És per aquest motiu, que han optat per interposar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, amb l’objectiu d’accelerar el procés.
“La tragèdia de l’Afganistan ens dona l’oportunitat de demostrar que el nostre compromís amb els drets humans no és només retòric, sinó que com a país i com a societat sabem passar de les paraules als fets”
Maurici Pérez emfasitza que “la tragèdia de l’Afganistan ens dona l’oportunitat de demostrar que el nostre compromís amb els drets humans no és només retòric, sinó que com a país i com a societat sabem passar de les paraules als fets”. I afegeix que “les democràcies occidentals no resultem creïbles als països emergents, si abandonem a la seva sort les persones que han arriscat la seva vida per a defensar l’estat de dret. No hi ha millor servei a la causa de la tirania que ser uns demòcrates incongruents”.