Joves i adolescents es troben entre els col·lectius que més han acusat l’impacte de la pandèmia de la covid des del punt de vista social, relacional, emocional... La pandèmia també ha canviat el seu imaginari, la seva visió del món, cosa que ha repercutit en la seva manera d’expressar-se i en el seu llenguatge.

Sobre aquest tema versa el llibre El coronavirus és verd! Imaginaris de la pandèmia: La construcció d’un discurs científic en la població infantil i juvenil a través dels mots, coordinat per Rosa Estopà, Directora de la Càtedra Pompeu Fabra i professora titular i investigadora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF. El llibre, de l’editorial Octaedro, es va presentar ahir, dimarts 7 de març, a la tarda a la Fundació-Llibreria Les Voltes de Girona. A més de la coordinadora de la publicació, van participar a la presentació Carme Busquets, secretària del Col·legi de Metges de Girona; Jordi Mas, Director general de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació; Sílvia Llach, professora del Grau en Ciències de l’Educació de la Universitat de Girona; i Joan Parés, mestre de l’escola Annexa Joan Puigbert i coautor de l’obra.

L’obra reflexiona sobre els imaginaris, les pors, les emocions, el desconeixement, el saber científic o les creences populars relacionades amb la pandèmia que han circulat entre la població, especialment entre infants i joves, a través de l’extensió de l’ús social de determinats termes des de l’inici de la crisi de la covid.

Per exemple, el llibre exposa que, a diferència de les epidèmies que s’havien produït anteriorment al llarg de la història, les transformacions provocades per la covid han estat més ràpides, fonamentalment per la confluència de dos factors: l’existència d’Internet i la facilitat de moviment que els individus tenen en un món globalitzat. Aquest fet fa que tothom, també la població més jove, tingui un coneixement sobre paraules especialitzades relacionades amb la pandèmia, ja siguin termes totalment nous, que han adquirit nous significats o l’ús dels quals hagi arribat i s’hagi estès socialment en el marc de la crisi de la covid.

L’obra analitza què i com entenen els joves termes com coronavirus, distància social, aïllament, mascareta, PCR, vacuna o quarantena

Les paraules vinculades a aquesta pandèmia són una bona mostra dels canvis que pateixen els termes i l’ús social del llenguatge en el context de la globalització i de la societat de la informació. Concretament, l’obra analitza com ha repercutit aquesta situació entre els més joves i com han assimilat el gran ventall de paraules especialitzades que s’han difós arran de la pandèmia.  L’obra parteix de 22 termes com coronavirus, distància social, aïllament, mascareta, vacuna, PCR o quarantena.

Una publicació resultant del projecte de recerca LEXCOVID

Aquesta publicació és fruit de la recerca desenvolupada en el marc del projecte LEXCOVID de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI). En el marc d’aquest projecte, s’han estudiat les conceptualitzacions i els imaginaris que tenen els infants de 6 a 14 anys sobre els termes de la pandèmia. Per això, s’han analitzat les definicions i els dibuixos que ells mateixos fan d’aquests termes. Aquest estudi permet desenvolupar pautes i desplegar pràctiques de comunicació basades en evidències i implementar intervencions per mitigar els impactes de l’anomenada infoxicació. El resultat de l’estudi és la publicació especialitzada impresa, tres infografies terminològiques associades al llibre i l’ampliació del Diccionari de medicina.

Una vintena de centres educatius col·laboren al projecte LEXCOVID

Per dur a terme aquest estudi, ha estat fonamental col·laborar amb 20 centres educatius de Catalunya, La Rioja, Madrid, Castella i Lleó i Castella-la Manxa. A Catalunya, hi han col·laborat els següents centres educatius: Escola Annexa-Joan Puigbert (Girona), Escola Escaladei (Cerdanyola del Vallès), Escola Sant Jordi, (Pineda de Mar), Escola Sant Nicolau (Sabadell), Institut Escola Montseny  (Breda), Institut Guindàvols (Lleida), Institut S'Agulla (Blanes) i Zer El Romaní  (Montgai). S’ha estudiat prop de 20.000 definicions i 10.000 dibuixos.

La coordinació del projecte LEXCOVID a Catalunya corre a càrrec de Rosa Estopà, directora de la Càtedra Pompeu Fabra, a més de professora titular i investigadora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra. També és investigadora de l'Institut de Lingüística Aplicada (IULA), on forma part del grup de recerca IULATERM (de lèxic i tecnologia). També és membre de l’Observatori de Neologia d’aquest grup de recerca.

Es pot consultar més informació del projecte i de la coordinació i els centres educatius implicats a la resta de comunitats autònomes al web:https://www.upf.edu/web/iulaterm/lexcovid

El projecte LEXCOVID tindrà continuïtat a partir d’ara

El llibre que es va presentar ahir en català és previst que també es publiqui traduït al castellà el proper mes de setembre amb la mateixa editorial. A més, LEXCOVID tindrà continuïtat a través del projecte “LEXMED. Léxico médico y definición: la construcción dinámica del significado terminológico a través de un corpus lexicográfico escolar, de referencia” (PID2021-125906NB-I00/MICIN/AEI/10.13039/501100011033/FEDER, UE), finançat pel  Ministeri de Ciència i Innovació, la Agència Estatal d’investigació i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional.