Vés enrere Els donants: l’ànima de la biblioteca de la Universitat

Els donants: l’ànima de la biblioteca de la Universitat

L’actual fons de la Biblioteca/CRAI de la UPF, format per més de 600.000 monografies, no podria ser una realitat sense les donacions bibliogràfiques desinteressades que hi fan particulars i entitats.
02.12.2016

 

“Sense els donants, l’actual biblioteca de la UPF no seria el que és, ni des del punt de vista qualitatiu ni des del punt de vista quantitatiu”. Així de contundent es mostra l’actual directora de la Biblioteca/CRAI de la Universitat Pompeu Fabra, Montserrat Espinós, que destaca la qualitat i la pertinència dels fons donats.

La UPF, en el marc de la commemoració del 25è. aniversari realitzada al llarg del curs 2015-2016, va organitzar un acte d’agraïment als donants, que va tenir lloc el 14 d’abril al campus de la Ciutadella. Aquest acte es va fer coincidir amb la inauguració de l’exposició “Exclòs de préstec. El fons desconegut de la Biblioteca de la UPF”, que es va poder visitar del 14 d’abril al 20 de maig del 2016.

Sense els donants, la biblioteca de la UPF no seria el que és

Les donacions suposen aproximadament el 40% del total de 578.000 monografies en format físic que inclou actualment el fons de la Biblioteca, que es completen amb unes 31.000 monografies d’accés remot en suport electrònic, 13.000 títols de col·leccions de revistes en paper i 20.000 títols de revistes electròniques. Segons Montserrat Espinós, si no hagués estat per aquesta fórmula, els volums donats -molts d’ells d’una gran vàlua- difícilment la institució hauria pogut adquirir-los.

Javier Aparicio Maydeu, professor del Departament d’Humanitats, director del màster en Edició de l’UPF-BSM i delegat de Cultura de la Universitat, afirma que “els llibres que tenim a la UPF, que és una universitat molt jove, estan per sobre del que significa una institució de 25 anys; és a dir, tenim una biblioteca d’un valor infinitament superior a la que correspondria a una universitat que només fa 25 anys que existeix. Els donants, que hi tenen molt a veure, han fet un miracle: convertir, en poc temps, una biblioteca que havia de créixer a poc a poc en una de molt valuosa”.

Donar el fons particular a la Biblioteca de la UPF

Què porta una persona a donar la seva col·lecció de llibres, completada al llarg de molts anys, i d’un gran valor personal, a una institució com és la UPF? Per a José María Micó, professor del Departament d’Humanitats i donant d’un fons d’aproximadament 12.000 volums en diverses etapes a partir de l’any 2006 (una col·lecció d’una qualitat extraordinària, seleccionada sota rigorosos criteris acadèmics), va ser una decisió dura: “M’ho vaig estar rumiant molt, va ser difícil, però finalment ho vaig fer amb una gran determinació”.

A la biblioteca els meus llibres fan un servei, molt més que quan els tenia a casa

El professor Micó n’explica les raons: “Una part de les obres de temàtica medieval que tenia ja no les utilitzava, perquè havia canviat de tema de recerca. A més, que una biblioteca d’una universitat pública com és la UPF pogués estar ben dotada d’una part de la literatura espanyola dels segles XV, XVI i XVII, i d’altres literatures europees, que és el contingut del fons, em va fer decidir”. I conclou: “Em fa molta il·lusió que a la biblioteca de la Universitat hi hagi un Fons Micó, amb llibres que la gent utilitza i demana en préstec, i que fan un servei, molt més del que feien quan jo els tenia a casa”.

El cas de la donació dels germans Alòs-Moner (Pilar, Maria, Montserrat, Ramon i Adela d’Alòs Moner i Vila) és una mica diferent. Es tracta de la biblioteca familiar creada pel seu avi, Ramon d’Alòs-Moner i de Dou, amb aportacions de familiars anteriors i posteriorment pel seu fill Lluís. Es va efectuar l’any 2010, i està formada per uns 20.000 volums, un 10% dels quals, aproximadament, són dels segles XVI al XIX. Temàticament, és un fons humanístic, en gran part de creació i crítica literària i també de temàtica religiosa, i en destaquen especialment llibres de -i sobre- Dante Alighieri i Ramon Llull.

La Pompeu Fabra va ser la que ens va oferir millors garanties

“Vam consultar un expert, Amadeu Pons, de la UB, i ens va suggerir que sobretot havíem d’evitar dispersar el fons, i la UPF va ser la que ens va oferir millors garanties”, afirma Adela d’Alòs-Moner, actualment presidenta de la Fundació Biblioteca Social. “Era una biblioteca amb un nombre considerable de documents, i vam pensar que tenia un gran interès perquè es puguin consultar públicament. Així es posava a l’abast de tothom un fons que només coneixien els especialistes, sobretot de Dante i Ramon Llull”, comenta.

Adela d’Alòs-Moner, que per la seva trajectòria professional està molt vinculada a l’àmbit bibliotecari, afirma que aquesta fórmula s’està consolidant: “M’agradaria no equivocar-me, però crec que les donacions han anat creixent amb els anys. En la mesura que s’ha invertit en biblioteques i es garanteixen serveis que fa uns anys aquestes no donaven, els particulars hi confien més”.

I és que aquest món ha evolucionat molt, darrerament. Pel que fa la Biblioteca de la UPF, la seva directora, Montserrat Espinós, apunta la gran transformació que ha sofert: “El nostre model ha canviat: ens hem convertit en una biblioteca híbrida, que combina el paper i el suport electrònic, i hem passat a ser un centre de recursos, que dóna serveis a tots els col·lectius de la comunitat universitària. Res a veure amb la biblioteca clàssica, que servia de magatzem de documentació”. 

Inauguració de l'exposició "Exclòs de préstec: el fons desconegut de la Biblioteca de la UPF"

 

El cas de Jordi Llovet, una donació especial

“Jo he donat a la UPF pràcticament tot el que tinc: no només els llibres, que són prop de 40.000 volums, sinó també la pinacoteca, la discoteca, els mobles, etc. No tinc hereus, i com va dir Walter Benjamin, no hi ha millor destí per a una biblioteca que una institució pública, com és la UPF, on tothom en podrà gaudir”. Aquest professor emèrit de literatura comparada de la UB, escriptor, traductor i crític literari, confessa que “la UPF ha demostrat que té molta cura dels fons bibliogràfics que rep”.

Però aquesta donació, formada per obres sobretot de teoria i crítica literària, lingüística, història, teoria i història de l’art i filosofia, és especial, ja que es farà efectiva en termes de “mortis causa”: la biblioteca de moment la té Jordi Llovet, però passarà a disposició de la UPF quan ell falti, tal com diu l’acta notarial que es va fer. “De moment tinc els llibres en usdefruit, perquè no podria viure sense la seva presència, però tots ells estan destinats a acabar a aquesta universitat”, afirma.

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact