Va realitzar la seva tesi “Identification of clinically relevant genetic variation in immune-mediated inflammatory diseases using genome-wide approaches” sota la direcció de Sara Marsal i Antonio Julià del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). La seva recerca s’ha centrat en la identificació de la variació genètica clínicament rellevant en malalties inflamatòries mediades per la immunitat, com l’artritis reumatoide, la psoriasi, l’artritis psoriàsica, el lupus eritematós sistèmic, la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa. Mitjançant l’anàlisi de dades genòmiques d’una gran cohort de 6.485 pacients, els resultats han contribuït a avançar en la comprensió de les bases genètiques d’aquestes malalties. A més, suggereixen de forma més específica i preventiva estratègies terapèutiques per al seu tractament.

Què estàs fent ara i a on?

Actualment estic realitzant el postdoctorat al Grup de Recerca de Reumatologia, del VHIR. He donat continuïtat a les línies d'investigació obertes durant la tesi i n'he encetat de noves, totes elles molt atractives i punteres en el camp de l'autoimmunitat.

Què va suposar per a tu fer la tesi?

En el meu cas, la realització de la tesi doctoral em va permetre identificar, per primera vegada, noves variants genètiques associades a malalties autoimmunes, als seus fenotips clínics i a la resposta als tractaments més comuns que s'utilitzen en aquestes malalties. Més enllà dels resultats científics, el desenvolupament de la tesi doctoral em va permetre adquirir rigor científic, capacitat d'interpretació biomèdica dels resultats des d'unt punt de vista translacional i habilitats analítiques i comunicatives. Aquesta formació és sense dubte un dels pilars fonamentals de la carrera científica que tinc per davant.

Què representa per a tu aquest premi extraordinari?

Veure que, més enllà de les publicacions científiques, el fruit de totes les hores de feina dedicades a la investigació durant quatre anys de la teva vida és reconegut representa una gran satisfacció. Una motivació més per seguir investigant amb l'objectiu d'aconseguir que totes les noves troballes tinguin un impacte a la pràctica mèdica que permeti millorar la qualitat de vida dels pacients.

La seva tesi “Endocrine control of insect metamorphosis: Characterization of the ‘metamorphic gene network’” va ser dirigida per David Martín, Xavier Franch i Elena Casacuberta de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE:UPF-CSIC). La seva recerca ha tractat sobre el control endocrí en la metamorfosi d'insectes i la caracterització de la seva “Xarxa de gens metamòrfica”. El seu treball ha revelat canvis crítics genètics i de desenvolupament en l’expressió i la funció dels gens “Metamorphic Gene Network” que van tenir una importància cabdal per a l’evolució de la metamorfosi completa. Pots llegir l’entrevista sobre el seu doctorat a la web de l’IBE.

Què estàs fent ara i a on?

Actualment acabo d’aconseguir una beca post doctoral d’àmbit nacional, la Juan de la Cierva, per treballar durant dos anys al laboratori Development and Morphogenesis in Drosophila liderat pel Jordi Casanova a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB). Durant aquests anys seguiré treballant en desenvolupament centrant-me en com una cèl·lula defineix la seva identitat.

Com va ser l’experiència del teu doctorat?

La tesi va ser un camí molt intens ple de moments de tots tipus amb experiències que mai oblidaré, com viure al Japó. És cert que durant la tesi passes moments complicats perquè, de vegades, per molt que treballis les coses no surten, i això frustra molt. Però és important acceptar que això és part de la feina i tirar endavant. Per mi l’experiència de fer la tesi va ser molt positiva no només perquè vaig aprendre moltes coses sinó perquè em va fer créixer com a persona i em va permetre veure com vull ser com a científica.

Què representa per a tu aquest premi extraordinari?

Aquest premi suposa per mi un reconeixement a tot l’esforç i ganes que he tingut durant tot aquest temps i una motivació per seguir la carrera científica que de vegades és complicada. També és un reconeixement a la feina dels meus directors de tesi Xavier Franch, David Martín i Elena Casacuberta que m’han ensenyat molt durant tots aquest anys.

La seva tesi “Dynamical aspects of the regulation of bacterial proliferation” va ser dirigida per Jordi Garcia-Ojalvo del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF. La seva investigació ha abordat els aspectes dinàmics de la regulació de la proliferació bacteriana. Aquest estudi ha demostrat per primera vegada una connexió entre ribosomes i potencial de membrana, dos components cel·lulars fonamentals que són essencials per a la vida. Aquesta investigació té importants aplicacions potencials per al desenvolupament d’estratègies de lluita de les soques bacterianes resistents als antibiòtics. D’altra banda, els seus resultats també mostren un procés alternatiu de resistència als antibiòtics que no només es basa en mecanismes moleculars, sinó també en context microbià. Així, el seu estudi suggereix que no podem extrapolar la resposta antibiòtica de les espècies bacterianes en situacions en què conviuen múltiples espècies.

Què estàs fent ara i a on?

Ara estic fent el postdoctorat a la Universitat de Califòrnia San Diego. Durant el doctorat vaig col·laborar amb el grup del professor Gurol Suel i vam descobrir que els ions poden tenir un paper important en la resistència dels bacteris enfront dels antibiòtics. Durant el postdoctorat, he volgut continuar amb aquesta línia de recerca per entendre millor en quines altres funcions els ions poden jugar un paper clau.

Què va suposar per a tu fer la tesi? 

Durant la carrera vaig haver de compaginar els estudis amb altres feines. El fet de començar el doctorat i poder dedicar-me exclusivament al que m’agradava va ser un canvi molt important, un acompliment personal. Crec que per aquest motiu he valorat cada moment de la tesi.

Què representa per a tu aquest premi extraordinari?

Estic molt agraïda d'haver estat seleccionada i aquest premi me’l prenc com un reconeixement de la feina feta. Però, sincerament, els resultats d’una tesi no depenen només de la feina d’una sola persona, sinó del de tota la gent amb la qual es treballa durant el doctorat, sobretot el director de tesi. Així que aquest premi és per tot el grup!

La tesi “Analysis of transcription mechanisms that limit type I interferon responses” va ser dirigida per Cristina Lopez-Rodriguez i Jose Aramburu del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF. La seva recerca ha analitzat els mecanismes de transcripció que limiten les respostes d'interferó tipus I. El seu treball planteja NFAT5 com un factor de transcripció capaç d'induir o reprimir l'expressió de gens objectiu específics en resposta al reconeixement d'antigen i també en absència d'estímuls. Aquesta tesi confirma NFAT5 com un regulador pleiotròpic de respostes immunes innates.

Què estàs fent ara i a on?

Sóc investigador postdoctoral al Francis Crick Institute de Londres, al laboratori de la Domninique Bonnet.

Com va ser l’experiència del teu doctorat?

Va ser una experiència fantàstica. Em considero molt afortunat perquè sé que el doctorat pot ser una etapa dura i frustrant, però per mi va complir les expectatives i més. Vaig poder aprendre a ser un investigador científic, a tenir pensament crític i dissenyar els experiments per respondre les preguntes adequades. Inclús els moments difícils, ara amb el temps els valoro en positiu ja que em van fer aprendre molt. També vaig poder col·laborar amb altre companys tant del laboratori de la Cristina Lopez com del DCEXS i això em va ensenyar a interactuar i compartir coneixement amb altres persones.

Què representa per a tu aquest premi extraordinari?

Sobretot un reconeixement pel grup on vaig fer el doctorat. El reconeixement que durant cinc anys vam fer bona ciència, un bon projecte molt complert combinant diferents tècniques.

La seva tesi “Genetic introgression in chimpanzees and bonobos” va ser dirigida per Tomàs Marques-Bonet de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE:UPF-CSIC) i la UPF. La seva investigació s’ha centrat en la introgressió genètica en ximpanzés i bonobos, a partir de la qual es posa en rellevància que la subestructura de poblacions de ximpanzés converteixen la informació genètica en un bon pronòstic del seu origen geogràfic a escala nacional i regional. Suggereix que els orígens dels ximpanzés confiscats es poden distingir amb dades suficients de poblacions de referencia. Aquests resultats poden contribuir a la conservació d’aquesta espècie en perill. Pots llegir l’entrevista sobre el seu doctorat a la web de l’IBE.

Què estàs fent ara i a on?

Sóc un investigador postdoctoral al laboratori de la Molly Przeworski a la Columbia University de Nova York. Actualment estic investigant com varia el número de mutacions germinals que provenen de cada sexe en diferents espècies. En humans, els pares aporten quatre vegades més mutacions que les mares a la descendència. Estem investigant si això també succeeix en altres organismes.

Què va suposar per a tu fer la tesi?

El meu doctorat va ser una molt bona experiència. És cert que durant la tesi no et pots escapar de tenir certs moments complicats. En el meu cas, vaig tenir sort de superar-los i considero que viure aquestes experiències ha estat de les coses que m'han fet madurar més com a persona i científic. Malgrat això, considero que la tesi té majoritàriament coses bones, i aquestes també son molt importants per créixer i aprendre.

Què representa per a tu aquest premi extraordinari?

Representa una gran alegria, veure que el fruit d'anys de feina es reconegut em fa molt feliç.

Va realitzar la tesi “Modelling spatiotemporal cell regulation” sota la direcció de Jordi Garcia Ojalvo del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF. Una qüestió fonamental en biologia és com la funció de les cèl·lules depèn dels senyals tant de l’entorn cel·lular intern com extern. En última instància, les cèl·lules responen a senyals químics com les hormones i els nutrients, però les restriccions espacials i les variacions temporals (dinàmiques) en les molècules de senyalització també són reguladors importants que no s’entenen bé. Aquesta tesi ha modelitzat la regulació cel·lular espai-temps a diversos nivells de complexitat, des de cèl·lules simples fins a teixits animals. Aquest treball revela un nivell addicional de regulació en aquesta via de senyalització que té un paper fonamental en el desenvolupament, la regulació de les cèl·lules mare i la malaltia.

Què estàs fent ara i a on?

Estic fent un postdoc a la Harvard Medical School (Boston, USA) al departament de biologia de sistemes.

Què va suposar per a tu fer la tesi?

Fer la tesi va ser un privilegi i alhora un gran repte personal i acadèmic. Des de feia anys tenia la il·lusió de fer investigació i el doctorat em va permetre descobrir què volia dir això de veritat. Va suposar aprendre moltes coses noves, i veure que podia posar el meu gra de sorra per contribuir a augmentar el nostre coneixement del món de les cèl·lules. A més, vaig tenir la sort de treballar amb grans persones, no només a nivell científic sinó també personal.

Què representa per a tu aquest premi extraordinari?

El premi és molt benvingut com a reconeixement a la feina feta.

La seva tesi “Novel insights in nicotine addiction: focus on cognitive function” va ser dirigida per Fernando Berrendero i Rafael Maldonado del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF. Ha investigat les novetats de la dependència de la nicotina centrant-se en la funció cognitiva. El seu treball revela per primera vegada que la inflamació en zones cerebrals, clau per a l’aprenentatge i la memòria, s’associa als dèficits cognitius presents en l’abstinència primerenca de la nicotina. Demostrant també que l’ús de fàrmacs antiinflamatoris normalitza la cognició durant l’abstinència primerenca. Aquests resultats deixen oberta la possibilitat d’utilitzar compostos antiinflamatoris per tractar un dels aspectes relativament desconeguts de deixar de fumar, l’aprenentatge i l’alteració de la memòria, que tenen un paper clau en la recaiguda al consum de tabac.

Què estàs fent ara i a on?

Després del doctorat vaig decidir passar de la recerca preclínica a la clínica. Actualment treballo com a Clinical Trial Manager a la Biofarmacèutica Espanyola Oryzon Genomics SA, empresa centrada en l'epigenètica per al desenvolupament de teràpies per a malalties amb importants necessitats mèdiques no resoltes. Dins l'equip clínic, la meva funció és el maneig dels assajos clínics en malalties del Sistema Nerviós Central.

Com va ser l’experiència del teu doctorat?

Crec que el doctorat, a més d'incrementar el meu coneixement sobre el sistema nerviós central, em va donar l'oportunitat de desenvolupar diferents habilitats que són molt apreciades en altres entorns laborals. Per exemple, el pensament crític, l’anàlisi de situacions i presa de decisions, el treball en equip i la gestió de projectes.

Els anys de doctorat van ser extenuants, però crec que el projecte de tesi m'agradava tant que compensava la part dura del doctorat. Crec que el fet de gaudir amb el meu tema de tesi es notava en el meu treball i en els resultats finals.

Què representa per a tu aquest premi extraordinari?

Crec que és un reconeixement just a l'esforç tant meu com dels meus supervisors de tesi. Van ser molts anys de treball, de no rendir-nos davant resultats negatius, i dedicar la meva vida gairebé al 100% a la ciència.

La tesi “DNA methylation and its relationship with lifestyle, environmental and cardiovascular risk factors” va ser dirigida per Carla Lluís-Ganella i Roberto Elosua de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). A la malaltia coronària hi ha una interacció entre factors genètics i ambientals. Les variants genètiques comunes expliquen només el 15-20% de la seva heretabilitat. La metilació de l’ADN, que regula l’expressió gènica sense alterar la seqüència d’ADN, s’ha proposat com a signatura hereditària per explicar aquesta falta d’heretabilitat i com a efecte mediador de l’estil de vida i el medi ambient sobre la salut. Sergi Sayols-Baixeras, ha investigat la metilació de l’ADN i la seva relació amb l’estil de vida, els factors de risc ambientals i cardiovasculars. Posa en rellevància que el tabaquisme està fortament associat a un patró de metilació distintiu i hi ha una relació entre la metilació de l'ADN i diversos factors de risc cardiovascular, tot i que la seva causalitat és complexa.

Què estàs fent ara i a on?

Ara mateix sóc investigador postdoctoral al grup d’Epidemiologia Molecular de la Universitat d’Uppsala, a Suècia. La meva investigació actual se centra en un projecte amb finançament europeu que té tres objectius principals: identificar la relació entre la microbiota intestinal i l’arteriosclerosi subclínica; identificar l’associació entre metabòlits en plasma i espècies de la microbiota intestinal associades a l’arteriosclerosi subclínica, i finalment estudiar si aquestes associacions són causals de la malaltia.

Què va suposar per a tu fer la tesi?

La tesi m’ha servit per adquirir experiència en la investigació en l’àmbit acadèmic, especialment en l’anàlisi de dades òmiques, conèixer investigadors de primer nivell mundial i ser tutoritzat per dos investigadors excepcionals, el Dr. Roberto Elosua i la Dra. Carla Lluís-Ganella. La meva experiència ha estat molt positiva perquè he tingut la oportunitat de fer recerca puntera dins un gran equip, el grup de recerca d’Epidemiologia i Genètica Cardiovascular (EGEC) i la seva institució, l’IMIM.

Què representa per a tu aquest premi extraordinari?

Aquest premi representa un reconeixement a la idea de projecte que va tenir el meu supervisor i evidentment a la feina ben feta que els meus supervisors, els meus companys i jo hem realitzat durant aquesta etapa, i que ens ha permès publicar en revistes internacionals de gran prestigi.

La tesi “El análisis de la atención en la recepción televisiva: la incidencia de las respuestas automáticas de atención en la motivación hacia el consumo de contenidos” va ser dirigida per Xavier Ruiz i Albert Costa del Departament de Comunicació de la UPF. L'anàlisi de l'atenció que presten els espectadors durant el consum de continguts de televisió és un aspecte fonamental per a comprendre els processos de recepció dels mitjans. En aquesta tesi es realitza una recerca entorn d'aquest tema que inclou una revisió dels diferents models teories i mètodes emprats per al seu estudi, així com una proposta teòrica sobre els possibles efectes de les respostes automàtiques d'atenció en la motivació de l'espectador. En relació amb això, també es presenta una recerca experimental sobre els efectes de la imatge en alta definició en l'atenció i la motivació dels espectadors, els resultats dels quals aporten evidències preliminars a favor de la proposta teòrica abans esmentada. Finalment, es realitza una reflexió sobre el desenvolupament futur d'aquesta qüestió tant en l'àmbit de la recerca acadèmica com des de la perspectiva de la indústria televisiva i publicitària.

Què estàs fent ara i a on?

Actualment sóc investigador postdoctoral al Departament de Ciència de la Comunicació a la Vrije Universiteit a Amsterdam, amb una beca Marie Curie.

Què va suposar per a tu fer la tesi?

A més de la dimensió formativa, tan important, fer la tesi és una experiència que, al menys en el meu cas, contribueix enormement a el desenvolupament personal: suposa un gran repte, però també et permet conèixer i treballar amb gent que t'enriqueix molt més enllà del que és purament acadèmic.

Què representa per a tu aquest premi extraordinari?

Per a mi, aquest premi no és només un important reconeixement a l'esforç realitzat per part meva, sinó que m'agrada veure'l també com una manera de reconèixer el treball dels meus directors, Xavier Ruiz Collantes i, molt especialment, l’Albert Costa, qui tristament ja no està amb nosaltres.

Va realitzar la tesi “Comunicación y epistemología freireana: micro-mundos posibles en docencia, cooperación, activismo y medios” sota la direcció de Matilde Obradors, del Departament de Comunicació de la UPF. Mitjançant un compendi de quatre articles van abordar de manera crítica i interrelacionada la comunicació participativa per al desenvolupament, la comunicació per al canvi social, la pedagogia crítica, la publicitat i les relacions públiques, el camp de les ONGs i el tercer sector social, el Teatre de l'Oprimit, la utilització del vídeo i l'anàlisi crítica del discurs. A partir de la presa de consciència sobre les estructures culturals, dialògiques i de poder, es desenvolupen quatre models comunicatius per a la praxi sobre la base de l'epistemologia freireana: a) la comunicació participativa local; b) la pedagogia crítica per al currículum basat en competències; c) la configuració curricular per a assignatures del Grau de Publicitat i Relacions Públiques; i d) l'anàlisi crítica del discurs basat en la conscientització. Tot això deriva en una síntesi de l'epistemologia freireana plantejada com la base de la soci-praxi.

Què estàs fent ara i a on?

Actualment treballo a La Xixa Teatre, una entitat catalana sense ànims de lucre orientada a la investigació, el desenvolupament i la multiplicació d'eines teatrals i d'educació popular com a mitjà de transformació social. Dins l'entitat estic a càrrec de la coordinació dels processos de recerca i dels projectes europeus. Actualment coordino, juntament amb la resta de l'equip de l'entitat, uns 10 projectes europeus en àmbits com la interculturalitat, medi ambient, gènere i sexualitats, patrimoni cultural, entre d'altres. Treballem des de la filosofia i pedagogia crítica de Paulo Freire, i la nostra metodologia troncal és el Teatre dels i les Oprimides d'Augusto Boal, tots dos referents que porto amb mi des de la tesi. Des de fa dos anys treballo a distància, qüestió que m'ha permès passar temps amb la meva família i la de la meva parella: ara vivim entre La Habana, un poble petit a prop d'Albacete i Barcelona.

Com va ser l’experiència del teu doctorat?

Fer el doctorat va ser una experiència difícil, però molt enriquidora. Va ser una experiència intensa i moltes vegades solitària. Van ser anys de molt d'aprenentatge, i també de filar per camins no sempre encertats, que és just quan més vaig aprendre. En aquest sentit, agraeixo molt a la meva tutora, Matilde Obradors, la seva infinita paciència mentre buscava el meu camí.

Per a mi el més important era que la recerca tingués sentit, que m'ajudés a canviar coses que considerava podien ser millors, més justes, o almenys que m'ajudés a ser més conscient de la meva pròpia pràctica. Però aquesta necessitat no sempre és fàcil de compaginar amb els terminis i amb la burocràcia que forma part del procés, i que obliga a arribar a uns resultats concrets que segueixen lògiques alienes a la mateixa recerca de la tesi. Realment crec que aquest és l'aprenentatge més gran del procés doctoral: com aconseguir donar sentit a una recerca que ha de fer-se amb unes limitacions de temps, de recursos, de formes, etc. És un aprenentatge que m'ha servit moltíssim en el meu treball actual, ja que faig investigació-acció fora de la universitat, on les condicions per a investigar són menys avantatjoses perquè es prioritza més l'acció que la recerca, encara que la recerca és imprescindible.

Què representa per a tu aquest premi extraordinari?

La tesi requereix moltíssim esforç i recursos, i es realitza moltes vegades sense saber amb certesa a qui arriba, o millor dit, com és rebuda. El premi és un reconeixement a aquest treball, és una manera de sentir-se vista professionalment, que sempre dóna satisfacció. És també una validació, en aquest cas pel tribunal que s'ha pres el temps d'avaluar la tesi, i que també ha vist valor en els resultats aconseguits. En general em sento molt agraïda d'haver rebut aquest reconeixement.

La tesi “Keeping up with the news: youth culture, social activism & digital communication” va ser dirigida per Mònica Figueras del Departament de Comunicació de la UPF. Presenta una exploració global de l'ús de mitjans i informació d'actualitat a partir de l'estudi de les generacions més joves. Concretament, la tesi doctoral es va centrar en conèixer les pràctiques mediàtiques d’una nova generació de joves en dos contextos distints. Per una banda, el jovent en una situació diària. Es a dir, aprofundir en com utilitzen els mitjans al seu abast en el seu dia a dia (socialització, estudi, entreteniments, informació, generació de continguts, etc.). Per un altra banda, el jovent en una situació d’excepcionalitat. Concretament, aprofundir en com utilitzen els mitjans al seu abast en les seves pràctiques activistes. En el moment de realització de la tesi, vinculades a dos moviments socials, el 15M a Catalunya i el Umbrella Movement a Hong Kong, ambdós moviments formaven part de l’onada de moviments socials que van sorgir entre el 2009 i el 2014. L'estudi dels hàbits de la població en general i dels joves en particular permet anticipar el nou ecosistema comunicatiu. Els recents moviments socials en xarxa es caracteritzen per la mobilització ciutadana, especialment dels joves, l'ocupació de l'espai públic i per un ús intens de les tecnologies de la comunicació i informació. És probable que a través de la seva observació sigui possible detectar tendències comunicatives presents i futures. I aquesta tesi és el que va fer: detectar tendències comunicatives que van eclosionar amb moviments socials i que han acabat confirmant-se i introduint-se, no sols entre la població en general, sinó també en la professió periodística. Els resultats presenten un escenari ampli i complert de l'ecologia de mitjans de les persones joves i, concretament, dels i les joves activistes dels nous moviments en xarxa com el Moviment 15M o l’Umbrella Movement. D'aquesta manera, la investigació aporta coneixement sobre un segment de la població d'importància vital per comprendre el futur de la comunicació, donada la seva condició de ciutadans joves, actius i compromesos amb la societat. A més, aporta models d'anàlisi que poden ser utilitzats per a futures investigacions i/o per part d'altres investigadors.

Què estàs fent ara i a on?

Sóc professora contractada doctora a la Universitat Politècnica de València, al Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l’Art. Això vol dir que faig classe al Grau de Comunicació Audiovisual i que faig recerca sobre joves, xarxes socials i hàbits informacionals. A més, sóc coordinadora d’un Màster Universitari sobre Social Media i Comunicació Corporativa.

Què va suposar per a tu fer la tesi?

Va ser una aprenentatge continu i un canvi de vida. Vaig decidir canviar la vida professional a mitjans de comunicació per la vida acadèmica. I n’estic molt contenta perquè l’acadèmia em permet no avorrir-me mai, seguir aprenent cada dia i col·laborar amb grans equips d’investigadors i investigadores d’arreu del món. La tesi va suposar descobrir la recerca social, tractar d’entendre els fenòmens comunicatius i socials que m’envoltaven, conèixer gent nova molt distinta, integrar-me en un equip de treball a la UPF molt potent i enriquidor, viatjar per conèixer altres escoles de recerca i departaments, fer noves amistats i créixer com a investigadora i com a persona.

Què representa per a tu aquest premi extraordinari?

Per a mi és una celebració, es un reconeixement al treball realitzat i em fa molt feliç. La tesi, en alguns moments, pot ser un camí de treball individual i aquest premi és la confirmació externa, col·lectiva, de que la recerca feta té qualitat i contribueix a ampliar el coneixement de la societat en la meva àrea d’expertise.

La tesi “Representació mediàtica i interpretació adolescent de la sexualitat i la relació amorosa en la ficció seriada” va ser dirigida per Joan Ferrés i Prats i Pilar Medina Bravo del Departament de Comunicació de ala UPF. L’objectiu era analitzar la representació de la sexualitat i la relació amorosa que fan les sèries i la interpretació que els adolescents fan d’aquestes representacions. Per assolir els objectius, s’han combinat diverses metodologies quantitatives i qualitatives: enquesta, anàlisi semiòtica del contingut de les sèries i anàlisi de contingut qualitativa dels fòrums online. Els resultats que es desprenen de l’anàlisi són reveladors: a) els adolescents són poc selectius en la ficció seriada que consumeixen; b) les trames sobre relacions amoroses i sexuals són les que més atrauen als adolescents; c) moltes de les sèries de ficció presenten unes relacions amoroses i sexuals i uns personatges estereotipats. La concepció i mites de l’amor romàntic són molt presents. Només hi ha alguna excepció on es presenten dilemes oberts i trencadors; d) quan les sèries presenten als adolescents relacions amoroses estereotipades, aquests les accepten sense crear debat. Per contra, quan les sèries s’arrisquen i presenten dilemes oberts i trencadors, els adolescents debaten en el fòrum sobre aquestes, les seves pròpies concepcions entren en dubte; e) els fòrums de fans esdevenen una eina útil per a l’aprenentatge sobre les relacions amoroses i sexuals entre iguals.

Què estàs fent ara i a on?

Ara mateix sóc professora lectora serra húnter a la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona.

Què va suposar per a tu fer la tesi?

La tesi va suposar un procés important d'aprenentatge a diferents nivells, des d'aprenentatges bàsics per realitzar recerca (eines de recerca i anàlisi) a altres aprenentatges més teòrics i, fins i tot, de gestió d'una mateixa, com la gestió de la frustració i les emocions (resiliència, podríem dir). A pesar d'això, cal destacar que fer una tesi sempre és una experiència complexa que, en el meu cas, es situaria en els grisos, més que en els blancs o negres. Crec que, en general, tendim a oblidar els moments més durs o complicats que vivim però, si vull ser sincera, he de dir que no va ser fàcil. Recorde molta solitud, moments d'inseguretat, ansietat, etc. Òbviament, acabar-la va ser molt reconfortant, però pel camí va haver patiment.

Què representa per a tu aquest premi extraordinari?

Em va alegrar molt rebre el premi extraordinari perquè al final és un elogi al teu treball i acaba esdevenint una espècie de recompensa a tant d'esforç. Però he de dit que va arribar una mica tard. Jo vaig llegir la tesi al 2015 i vaig guanyar aquest premi al 2019, quan ja havia gaudit de les beques post-doctorals i guanyat una plaça serra húnter a una altra universitat. Per tant, un premi que m'havia de servir també per aconseguir beques i buscar treball ja havia perdut una mica la seva funció quan va arribar.

Va realitzar la seva tesi “Sports journalism ethics and quality of information: the coverage of the London 2012 Olympics in the British, American and Spanish press” sota la direcció de Salvador Alsius del Departament de Comunicació de la UPF. Aquesta tesi ha examinat fins a quin punt sis prestigiosos diaris (The Guardian/The Observer, The Daily Telegraph/The Sunday Telegraph, The New York Times, The Washington Post, El País i La Vanguardia) van complir en la seva cobertura dels Jocs Olímpics de Londres 2012 amb els principis fonamentals de la deontologia periodística: veritat, justícia i responsabilitat. L’anàlisi revela fortaleses significatives que inclouen l’ús d’un ampli ventall de fonts, una anàlisi exhaustiva dels aspectes contextuals, el reconeixement d’errors i la lluita contra la discriminació. Malgrat això, la recerca ressalta que en altres aspectes essencials, com la diversitat de l’agenda esportiva, el sensacionalisme, els estereotips o l’ús del llenguatge bel·licista, hi ha un ampli marge de millora.

Què estàs fent ara i a on?

En l’actualitat, sóc Professor Lector del Departament de Comunicació i Cap d’Estudis del Grau en Periodisme de la UPF. Participo en diversos projectes de recerca competitius sobre ètica periodística i retiment de comptes dels mitjans (media accountability), comunicació esportiva i nous reptes del sector educatiu. Imparteixo docència a grau i postgrau, en diverses assignatures com Tècniques de Recerca Aplicades a la Comunicació, Deontologia Periodística i The Ethics of Mediation: Difference and Power.

Què va suposar per a tu fer la tesi?

La realització de la tesi doctoral “Sports journalism ethics and quality of information. The coverage of the London 2012 Olympics in the British, American and Spanish press”, dirigida pel Dr. Salvador Alsius i obtinguda amb menció internacional, va ser una oportunitat extraordinària per obtenir les eines i aprenentatges per iniciar la carrera docent i investigadora. La tesi em va permetre construir un nou marc conceptual per examinar i avaluar la qualitat informativa del periodisme esportiu a partir del compliment dels principis fonamentals de la professió. El plantejament teòric realitzat i els resultats obtinguts han cristal·litzat en un ampli ventall d’aportacions acadèmiques que han contribuït a fer avançar el camp de l’ètica periodística i la seva intersecció amb la comunicació esportiva. Gràcies al doctorat, també vaig poder realitzar estades de recerca i assistir a congressos internacionals, fet que em va permetre conèixer investigadors d’Espanya i d’arreu del món amb els quals he pogut publicar i impulsar eines de transferència de coneixement com Accountable Sports Journalism.

Què representa per a tu aquest premi extraordinari?

Haver obtingut el XIII Premi Extraordinari de Doctorat del Departament de Comunicació representa una gran satisfacció per a mi i per als companys i companyes del Grup de Recerca en Periodisme (GRP). És un reconeixement a l’esforç individual però també a les línies de treball fèrtils i sostingudes que el grup ha desenvolupat al llarg dels anys i que integren activitats de recerca, docència i transferència de coneixement.

La tesi “Exploración de procedimientos semiautomáticos para el proceso de indexación en el entorno web” va ser dirigida per Rafael Pedraza i Cristòfol Rovira, del Departament de Comunicació de la UPF. La ingent quantitat d'informació que hi ha actualment fa necessari el desenvolupament d'eines, mètodes i processos que facilitin l'accés a la mateixa. Especialment, es requereixen sistemes d'informació que siguin eficients i precisos. Les tècniques d'indexació compten amb una llarga tradició en aquest àmbit. No obstant això, la seva aplicació a gran escala i en el context de la web no sempre és viable per la magnitud i heterogeneïtat de la informació present en ella. En aquesta tesi es presenten dues propostes per a facilitar el procés d'indexació de documents a Internet. La primera es caracteritza per l'ús de tècniques d'indexació semiautomàtiques basades en aspectes de posicionament web, i que s'apliquen a través d'una eina pròpia anomenada DigiDoc MetaEdit. La segona proposa un model per a l'actualització de vocabularis controlats a partir del processament dels logs de les cerques formulades pels usuaris als cercadors.

Què estàs fent ara i a on?

Estic treballant de professora Lectora a la Universitat de Barcelona a la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals

Com va ser l’experiència del teu doctorat?

El procés de fer la tesi va ser una gran experiència de creixement personal. Realment el meu cas és atípic, els cursos de doctorat els vaig fer a la Universitat d'Alacant i la tesi la vaig presentar a la UPF on ja treballava com a professora associada. Per la meva situació personal i trajectòria professional, no podia dedicar-me a temps complet a la tesi, així que la vaig fer a temps parcial i per compilació d'articles. Va ser un camí dur i amb bastants entrebancs, però en el meu cas era l'única forma, ja que em marcava fites que eren més fàcils d'assolir. A més, em va resultar útil per poder obtenir les diferents acreditacions un cop finalitzada la tesi

Què representa per a tu aquest premi extraordinari?

Realment no sé identificar l'impacte que ha tingut, però estic segura que d'alguna forma si és i serà important. Suposo que de cara a futures convocatòries serà un element que tindran en compte els avaluadors. De moment, les fites aconseguides van estar prèvies al premi, però ara intueixo que potser tot ha estat més vinculat que el que podia pensar al principi.

La tesi doctoral “Television dialogue and subtitling: A Corpus-driven study of police procedurals”, dirigida por Sergi Torner Castells i Jenny Brumme del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, s'emmarca dins les disciplines de la Traducció audiovisual i la Lingüística aplicada, ja que fa servir la metodologia de la lingüística de corpus per dur a terme una anàlisi contrastiva del diàleg televisiu en anglès nord-americà i dels subtítols en espanyol peninsular de tres sèries del gènere de la ficció policíaca processal: Castle, Dexter i El mentalista. L'estudi posa el focus en la presència de trets d’oralitat fictícia en aquests textos audiovisuals: els diàlegs televisius són produccions orals que provenen d'un text escrit, el guió, que cerca la naturalitat; al mateix temps, els subtítols tornen a posar per escrit aquest discurs oral. Així, tant al diàleg com a la subtitulació trobem elements prototípics de l'oralitat i de l'escriptura. La bibliografia especialitzada havia afirmat que els subtítols són una modalitat de traducció en què sovint es perden els elements lingüístics que aporten més naturalitat al text audiovisual, ja que quan se subtitula, per guardar la sincronia del diàleg traduït amb la imatge, entren en joc restriccions de temps i espai per als professionals. La tesi aborda aquesta qüestió des d'un punt de vista empíric i respon preguntes com ara si aquesta neutralizació es dona, de fet, a la subtitulació, o si existeix un llenguatge prototípic de la subtitulació. L'any 2020 s'ha publicat una obra derivada d'aquesta tesi, a la col·lecció New Trends in Translation Studies de l'editorial Peter Lang, titulada Subtitling Television Series https://www.peterlang.com/view/title/65100

Què estàs fent ara i a on?

El 22 de setembre em vaig reincorporar a la UPF després de tres anys i mig d'haver finalitzat la tesi, com a professora tenure-track del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge. Sóc professora de traducció general anglès-castellà i de traducció i mitjans de comunicació. Durant els anys anteriors, després d'acabar el doctorat, vaig treballar com a traductora per compte propi, vaig ser coordinadora d'un màster en una universitat privada i vaig fer un postdoc Juan de la Cierva de dos anys a la Universitat Autònoma de Barcelona sobre traducció audiovisual i accessibilitat als mitjans.

Què va suposar per a tu fer la tesi?

El que més m'agrada és fer recerca i la tesi és la porta d'entrada necessària per dedicar-se a la recerca professionalment. Durant la tesi vaig aprendre a treballar en equip en projectes de recerca, vaig llegir autors de referència que ara em serveixen per a les tasques docents i de recerca, i vaig aprendre a aplicar diverses metodologies de recerca. L'experiència va ser molt positiva. Estic molt agraïda al meu grup de recerca InfoLex i als meus directors de tesi, Sergi Torner i Jenny Brumme, pel suport que em van proporcionar durant tot el procés.

Què representa per a tu aquest premi extraordinari?

Una tesi doctoral és un treball acadèmic que demana molta dedicació al llarg d'un període de temps considerable. Rebre un premi que validi que la feina feta és bona, que ha donat resultats interessants, i que potser encara en pot continuar aportant d'altres, és una satisfacció molt gran i un motiu per animar-se a continuar treballant.

La tesi “Audiovisual prosody and verbal irony”, dirigida per Pilar Prieto, del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, estudia el comportament de les marques audiovisuals de la ironia verbal des d'una perspectiva multidisciplinar, és a dir, enfocant l'objecte d'estudi des de diversos punts de vista, tant teòrics com metodològics. Així, la tesi inclou quatre estudis experimentals que aborden diferents preguntes de recerca fent servir diversos dissenys experimentals. El primer és un estudi de cas sobre un còmic professional—l'Andreu Buenafuente—; el segon inclou un experiment de producció dissenyat per provocar un discurs irònic espontani i un altre de percepció dels gestos que es produeixen després dels enunciats irònics; el tercer estudi presenta tres experiments de percepció que examinen la contribució relativa del context, de les marques prosòdiques i de les marques gestuals a la comprensió de la ironia verbal, i el quart estudi investiga la contribució de les marques prosòdiques i gestuals en la comprensió de la ironia verbal en els nens de 3, 4 i 5 anys. Quant als resultats, aquesta tesi mostra que tant els marcadors prosòdics com els gestuals contribueixen a la comprensió de la ironia verbal, tot guiant l'oient en la interpretació de l’enunciat mitjançant el subministrament de pistes sobre els supòsits, les emocions i les actituds dels parlants. Juntament amb estudis recents sobre els efectes pragmàtics generals de la prosòdia i el gest, els resultats dels experiments mostren que els marcadors audiovisuals de la ironia constitueixen potents factors que permeten entendre les intencions del parlant en les interaccions comunicatives. A més, en aquesta tesi es presenten evidència empírica de la gran incidència de les marques multimodals —i especialment de les gestuals— en la detecció de la ironia verbal en comparació amb les marques contextuals, en població adulta i en població infantil. Aquesta troballa fonamental ens porta a afirmar que l'estudi dels senyals prosòdics i gestuals de la ironia hauria de ser part integral de qualsevol explicació pragmàtica o psicolingüística sobre la producció i comprensió de la ironia verbal.

Què estàs fent ara i a on?

Estic treballant com a professor col·laborador a l'assignatura de Lingüística General del Grau de Logopèdia de la UOC i a l'assignatura Pràcticum-TFM d'Investigació del Màster universitari de Dificultats de l'aprenentatge i Trastorns del llenguatge.

Com va ser l’experiència del teu doctorat?

L'experiència va ser molt enriquidora, tant des del punt de vista educatiu com humà. No només vaig aprofundir en l'àmbit d'estudi de la meva tesi (la prosòdia audiovisual de la ironia verbal), sinó que vaig adquirir i desenvolupar moltes altres habilitats relacionades amb l'organització de la recerca: des del disseny experimental en totes les seves etapes, la ineludible necessitat i els beneficis del treball en equip i, sobretot, l'esforç constant que requereix l'àmbit de la recerca per assolir fites dignes de contribuir a la comunitat científica.

Què representa per a tu aquest premi extraordinari?

Com tots els premis, representa un reconeixement a la feina ben feta, però en el meu cas és evident que aquest reconeixement està premiant no només la meva feina, sinó la de la meva directora de tesi i la de tots els meus companys del Grup d'Estudis de Prosòdia, dels quals he après tant com de la meva recerca personal. Com ja he mencionat abans, el treball en equip és fonamental per assolir grans fites en l'àmbit de recerca, i aquest premi n'és un clar exemple.

La tesi “Vocabulary acquisition in study abroad and formal instruction: an investigation on oral and written lexical development” va ser dirigida per Carmen Pérez Vidal i Immaculada Miralpeix Pujol del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF. Aquest estudi investiga l'impacte de dos contextos d'aprenentatge consecutius diferents, el de la instrucció formal al país d'origen i l'estada de tres mesos a l'estranger, en l'adquisició de vocabulari de la segona llengua a la producció oral i escrita. Les dades s'han obtingut d'un grup de 30 estudiants bilingües català/castellà aprenents avançats d'anglès, abans i després de cada període d'aprenentatge mitjançant una entrevista oral i una redacció escrita. Aquestes mostres s'han analitzat amb mesures quantitatives de proficiència lèxica en les àrees de fluïdesa, densitat, diversitat, sofisticació i correcció, i també a través d'una anàlisi qualitativa de la idiomaticitat en la segona llengua. Igualment, s'han recollit dades de 29 nadius d'anglès a efectes comparatius. Els resultats revelen que l'estada a l'estranger té un efecte de millora en el desenvolupament del vocabulari productiu escrit, però no tant en el vocabulari productiu oral, i afecta sobretot la fluïdesa i diversitat lèxiques. El període d'instrucció formal, al contrari, té un efecte moderat en la millora de vocabulari productiu oral i és més notable en la sofisticació lèxica. També es troba que el nivell inicial de competència lèxica explica en gran part els guanys obtinguts.

Què estàs fent ara i a on?

Ara mateix estic de baixa per maternitat però actualment treballo en una empresa multinacional posant en pràctica la combinació lingüística que utilitzo des de la carrera: rus, anglès i espanyol. També col·laboro amb la UOC com a consultora d'anglès al Centre d'Idiomes Moderns (CIM).

Què va suposar per a tu fer la tesi?

En primer lloc, em va aportar maduresa: el poder dur a terme de manera constant i amb dedicació un treball molt meticulós. Em va permetre adquirir unes destreses transversals i abastar nous camps com l'estadística inferencial. L'experiència d'un doctorat és única i alhora sacrificada i gratificant. En aquest sentit, m'agradaria donar les gràcies a la UPF per haver finançat la meva formació a través d'innombrables congressos així com l'estada de recerca que vaig realitzar a la Universitat de Georgetown a Washington (els EUA). Després de doctorar-me vaig tenir l'oportunitat de treballar com a docent en diverses universitats catalanes, la qual cosa em va permetre conèixer els diferents mètodes i formes de funcionament. No obstant això, si se'm permet un polsim de crítica, trobo que a nivell nacional s'inverteix molt a formar als doctorands però se'ls obren poques portes als doctors. És molt difícil fer carrera acadèmica a Espanya: a part de treballar com a professora associada amb contractes temporals, he vist realment molt poques possibilitats per a aquelles que no podem sortir a l'estranger a enriquir el nostre currículum. Tant de bo tinguéssim més oportunitats.

Què representa per a tu aquest premi extraordinari?

Per descomptat, és un reconeixement a aquell imprès de més de 250 pàgines que em va costar sang, suor i llàgrimes. Mentre algunes amigues meves es casaven i s'anaven de viatge, jo vivia dedicada totalment a la lectura de bibliografia, anàlisi de dades i redacció del text. Així que aquest premi és indubtablement una recompensa a l'esforç de diversos anys de la meva vida i espero poder assistir al lliurament del mateix si la situació ho permet. D'altra banda, m'agradaria que aquest premi es tingués en compte a l'hora d'acreditar-me (picada d'ullet a les meves directores de tesis – les meves incansables aliades – que estan pendents que ho faci).