Vés enrere “EDvolució, el nou marc educatiu de la UPF, sorgeix d’una acció d’intel·ligència col·lectiva de tota la comunitat universitària”

“EDvolució, el nou marc educatiu de la UPF, sorgeix d’una acció d’intel·ligència col·lectiva de tota la comunitat universitària”

Les primeres conclusions d’EDvolució han estat presentades pels seus principals responsables, en un acte celebrat al campus de la Ciutadella, que ha clausurat la "i-Week. Setmana de la Innovació Educativa". Es tracta del nou marc educatiu que la UPF porta treballant des de ja fa tres anys, i que té per objectiu realitzar una reflexió institucional sobre el model educatiu de la Universitat per poder-lo adaptar als reptes que planteja el futur i les necessitats emergents dels nous estudiants.

 

16.04.2021

Imatge inicial -

Les primeres conclusions d’EDvolució, el nou marc educatiu que la UPF porta treballant des de ja fa tres anys, i que té per objectiu realitzar una reflexió institucional sobre el model educatiu de la Universitat per poder-lo adaptar als reptes que planteja el futur i les necessitats emergents dels nous estudiants, han estat presentades pels seus principals responsables.

L’acte de presentació d'EDvolució ha tingut lloc el 16 d’abril, a la sala polivalent de l'edifici Mercè Rodoreda del campus Ciutadella, i el públic l’ha pogut seguir en streaming. La presentació ha suposat la clausura de la I-Week, Setmana de la Innovació Educativa, un conjunt d'activitats, dutes a terme entre el 12 i el 16 d'abril, per compartir amb la comunitat universitària la visió i els projectes de la UPF sobre les últimes tendències en innovació educativa.

La conducció de l'acte ha anat a càrrec de Mònica Figueras, vicerectora per a projectes de compromís social i igualtat, que ha obert l’acte fent una menció a l’èxit de participació, tant de públic intern com extern, de la i-Week, que ha comptat amb experts internacionals i professorat tant de la UPF com d’altres centres, per donar una visió del futur de l’educació universitària.

En la primera part han intervingut Jaume Casals, rector de la Universitat, que ha exposat el marc del projecte i quina és la seva visió de la universitat del futur, i Josep Lluís Martí Manel Jiménez, vicerector per a projectes d'innovació i comissionat per a projectes de comunicació i educació, respectivament, impulsors de la iniciativa, que han concretat l'estat del projecte i els següents passos a desenvolupar.

“Bolonya, que era una bona idea, en el sentit de posar l’estudiant al centre, es va convertir en un artefacte, en una cosa indigesta”, ha afirmat Jaume Casals. Segons ell, “no havíem de tenir por de fer una reflexió fonda al voltant de què és l’educació a la universitat en general i a la UPF en particular”.

Jaume Casals ha reflexionat sobre diversos dels aspectes essencials del nou marc educatiu  de la UPF, com ara la intensificació de l’activitat presencial: “La pandèmia ens ha ajudat a portar alguns dels problemes essencials de la universitat al primer pla”, ha apuntat. “Cal entendre aquesta intensificació com una optimització de recursos, utilitzar-los de la millor manera per tal d’obtenir els millors beneficis possibles”.

En aquest sentit, ha parlat de les classes magistrals, “no hi ha res com una bona classe magistral”, ha assegurat, però ha recalcat que ha de ser realment “magistral”, és a dir, molt bona, i sempre en la millor ocasió possible, fent-les compatibles amb “activitats heurístiques, dialèctiques, que serveixin per desenvolupar l’autonomia i el talent dels estudiants i dels altres membres de la comunitat universitària”.

Jaume Casals: “Responsabilitat i compromís social i planetari, internacionalització, projectes de docència, recerca, cultura i comunicació, cooperació universitària... tot plegat designa una mateixa cosa: ‘una universitat’”.

Jaume Casals ha emfasitzat que docència i recerca han de tenir una “pertinença mútua”, i que una no té sentit sense l’altra. Però que cal anar més enllà: “Responsabilitat i compromís social i planetari, internacionalització, projectes de docència, recerca, cultura i comunicació, cooperació universitària.. tot plegat designa una mateixa cosa: ‘una universitat’”.

Jaume Casals durant una de les seves intervencions

Josep Lluís Martí, en la seva intervenció inicial, ha recordat com va néixer el projecte EDvolució, com ha crescut, i quin camí ha fet, un camí que “ha de seguir, està per continuar”.

“Davant l’esgotament del paradigma de Bolonya, la Universitat es va proposar fer una reflexió profunda sobre el model educatiu. Era un repte enorme i molt ambiciós, al qual em vaig abocar personalment, sense saber molt bé com fer-ho”, ha reconegut. El vicerector ha explicat que des del primer moment va quedar clar que calia treballar i reflexionar conjuntament amb tots els col·lectius de la comunitat universitària (personal docent i investigador, personal d’administració i serveis i estudiants).

Josep Lluís Martí: "Estem en un món complex, canviant, no val una fórmula màgica única per a tothom”.

Josep Lluís Martí ha explicat que primer van analitzar diferents referents i models que hi havia al món, i a partir d’aquí van donar veu als diferents col·lectius, una seixantena de persones amb visions plurals. Es van emprendre diverses accions, amb metodologies diverses, i amb la implicació dels estudiants de secundària, perquè donessin la seva visió de com esperaven que fos i com els agradaria que fos la universitat. Tot això va servir per elaborar diversos documents de síntesi i vídeos. “Aquesta reflexió va ser una acció d’intel·ligència col·lectiva dels membres de la comunitat universitària, una manera d’obrir camí”, ha sentenciat.

D’aquest procés, el vicerector n’ha destacat algunes conclusions: s’estaven fent moltes coses interessants dins de la UPF, de les quals personalment ell no en tenia constància; calia un canvi profund contra les insuficiències de Bolonya (“hi havia coses a preservar, però calia reflexionar”, ha afirmat); i la idea que no existia una fórmula màgica de model educatiu, ja que “estem en un món complex, canviant, no val una fórmula màgica única per a tothom”.

A partir d’aquí, Josep Lluís Martí ha explicat que calia buscar un model educatiu, integral per a l’estudiant, més enllà del que passa dins l'aula: ja no es va parlar de model, sinó de “marc educatiu”: “Calia incorporar una nova manera de pensar, una direcció comuna, dins la plena autonomia per adaptar les solucions d’aprenentatge adient per a cada necessitat. Com una espècie de guia, una orientació general per a cada estudiant i cada professor, per poder prendre les decisions d’aprenentatge adequades”.

Manel Jiménez, seguidament, ha concretat les característiques del marc educatiu EDvolució, i ha fet palès la tensió detectada en un principi, entre dues forces que conviuen estretament dins la societat: el canvi, la innovació i l’evolució, d’una banda, i la tradició, que fa que vulguem preservar el que funciona, de l’altra. “Aquestes dues forces, en educació, es presenten de manera conjunta”, ha assegurat.

Manel JIménez: "Vam detectar que a la UPF teníem bones pràctiques, que funcionaven, una essència, un cert model educatiu, genuí, amb moltes persones que ho feien bé, des de la tradició o la voluntat d’innovació”.

“Vam detectar que a la UPF teníem bones pràctiques, que funcionaven, una essència, un cert model educatiu, genuí, amb moltes persones que ho feien bé, des de la tradició o la voluntat d’innovació”, ha reconegut Manel Jiménez. Segons el comissionat d’educació i comunicació, a partir d’aquest reconeixement, van voler aportar elements de reflexió per construir un marc més ampli que donés coherència i qualitat a les diferents pràctiques, i que tractés la recerca i la docència com un mateix procés de generació de coneixement.

Manel Jiménez i Josep Lluís Martí

Eixos temàtics i competències transversals d’EDvolució, i la visió dels membres de la comunitat UPF

Manel Jiménez i Josep Lluís Martí han repassat, respectivament, els eixos temàtics i les competències transversals sobre els quals es basa el nou marc educatiu d’EDvolució: els sis eixos temàtics són els següents: les competències comunes UPF, el model docent, l’arquitectura d'aprenentatge, l’acompanyament als estudiants, el rol del professorat i els espais i recursos educatius.

Pel que fa a les competències transversals, es tracta de cinc blocs de competències: autonomia (capacitat per ser autònom); coneixement transdisciplinari i interdisciplinari; compromís ciutadà, amb una visió global del món, i compromís cívic amb els reptes planetaris; competències comunicacionals i competències digitals.

Preguntat per Josep Lluis Martí, Jaume Casals ha respost com s’imaginava que seria la universitat del futur: “Veig la universitat del futur com un espai on les ciències i les competències seran extraordinàriament ben definides separadament, per poder reconciliar-se de manera oportuna”, ha afirmat.

Aquest bloc de l’acte ha acabat amb la visualització d’un vídeo, que inclou l’opinió de diverses persones i càrrecs acadèmics i de gestió pertanyents als diferents col·lectius de la comunitat universitària al voltant del projecte EDvolució i de la universitat del futur.

> El marc educatiu EDvolució explicat per membres de la comunitat UPF

Taula rodona al voltant de diversos projectes que convergeixen dins d’EDvolució

La segona part de la sessió, en format taula rodona, ha comptat amb la presència d'actors rellevants de la iniciativa EDvolució: Cristina Gelpí, vicerectora per a projectes de docència; Pilar Medina, coordinadora de Grau Obert, Mínors UPF i UPF Sènior; Manel Jiménez, comissionat per a projectes de comunicació i educació; Pablo Pareja, vicerector per a projectes en l'àmbit del professorat i Ester Oliveras, delegada del rector per a la sostenibilitat.

Al llarg de la taula rodona, els ponents han reflexionat sobre diverses qüestions que ha anat plantejant la vicerectora Mònica Figueras, al voltant de diversos projectes que emanen d’EDvolució, i que segons ella, “semblen diferents però tots convergeixen en aquest marc educatiu”.

Després que Pablo Pareja ha comparat EDvolució amb “un viatge que vol ser provocador”, Cristina Gelpí ha parlat de la mascareta que portava (una mascareta accessible, pensada per a persones sordes, per interactuar i mostrar l’expressió facial) com a exemple del que ha de ser EDvolució: es tracta d’un projecte impulsat per estudiants de diferents àmbits de la UPF, en base a unes necessitats de responsabilitat concretes; útil, ja que és beneficiosa per a la protecció de la salut; producte de la interacció entre docència i recerca, i que ha rebut el suport de diverses unitats de la Universitat.

Pilar Medina, de la seva banda, ha parlat dels Mínors UPF, també com un projecte representatiu, i que fan palesa la curiositat oberta dels estudiants a altres disciplines. Ha constatat que la docència ha de tenir el seu espai de reflexió, i ha incidit en què cal redefinir el rol de l'estudiant, dotar-lo de més autonomia, ja que és una persona adulta i pot prendre decisions sobre el seu coneixement.

Altres projectes i conceptes als quals s’ha fet referència han estat els de compromís social dels estudiants; el Passaport UPF, explicat per Pablo Pareja; el Pla d’Acompanyament als estudiants, que Manel Jiménez ha titllat de fonamental; o el projecte de Benestar Planetari: Ester Oliveras ha incidit en el procés de transformació de la docència que està portant a terme la UPF per incorporar els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de Nacions Unides, i per al qual s’han nodrit de la xarxa EUTOPIA. El projecte Opening, que vol obrir la Universitat a la societat, o la internacionalització, amb projectes com el BAPIS o la BISS, han estat altres temes tractats en el decurs de la taula.

Josep Lluís Martí: “Hem iniciat un camí, del qual estem al mig, però que no té final”.

La darrera part de la sessió ha consistit en unes paraules de Josep Lluís Martí, Manel Jiménez i Jaume Casals: “Hem iniciat un camí, del qual estem al mig, però que no té final”, ha emfasitzat el vicerector de projectes d’innovació. Ha recordat que actualment el projecte es troba en fase de concreció i de treball amb els diferents departaments de la Universitat, i ha agraït a totes les unitats de la UPF el fet que s’hagin bolcat amb el projecte.

Manel Jiménez, de la seva banda, ha recordat que “ens agrada estar a la universitat, aprendre dels estudiants, i treure resultats amb ells”. “L’objectiu final que tenim és fer evolucionar la universitat i, més enllà d’això, fer evolucionar el món”. Jaume Casals, finalment, ha reconegut sentir-se “feliç” al final del seu mandat: “Veig els meus col·laboradors contents, tinc una extraordinària felicitat per la seva feina”.

Taula rodona amb (d'esquerra a dreta) Mònica Figueras, Ester Oliveras, Manel Jiménez, Pablo Pareja, Pilar Medina i Cristina Gelpí

El nou marc educatiu EDvolució

Davant la profunda i accelerada transformació que viu la societat, la Universitat Pompeu Fabra reconeix la necessitat d'un canvi en el model educatiu per poder adaptar l'aprenentatge als reptes cada vegada més globals. Com a resultat d'aquest compromís, a partir del curs 2017-2018 es va decidir començar una reflexió des de dins de la Universitat sobre la pròpia institució, la docència i el rol dels estudiants, professors i el propi personal.

EDvolució aposta per una universitat flexible, transversal, tecnològica i inclusiva, que es construeixi a si mateixa des de dins i en contacte permanent amb el seu entorn social. Posa l'aprenentatge de l'estudiant en el centre i està pensat des de la versatilitat d'aquest estudiant, des de la transdisciplinarietat i la interdisciplinarietat de l'aprenentatge individual, col·lectiu i col·laboratiu, des de la flexibilitat i obertura dels programes, la cooperació entre societat, empresa i universitat, i la integració de la docència i la recerca.

Es tracta d'un model que ofereix a l'estudiant una visió global i versàtil per afrontar les professions del futur de manera autònoma i proactiva, i que ofereix a la societat professionals altament qualificats, tant en l'àmbit teòric com en el pràctic, amb una alta competència tecnològica i una excel·lent capacitat comunicativa.

La transversalitat que busca impulsar EDvolució s'ha vist reflectida en projectes ja posats en marxa a la UPF. Destaquen, per exemple, el Grau Obert, un programa innovador que permet cursar assignatures de diferents estudis de grau durant el primer any; els mínors, una formació complementària a la qual poden optar els estudiants de qualsevol carrera i que s'estructura entorn a l'adquisició de competències concretes, o la reformulació arquitectònica de l'Àrea Tallers del campus del Poblenou, amb l'objectiu d'afavorir el treball col·laboratiu i interseccional entre la docència, la recerca i la transferència de coneixement, i promoure l'obertura al campus i a la ciutat.