El terme vegan s’ha posat de moda però enguany compleix 73 anys d’existència. Va ser encunyat al 1944 per un fuster anglès, Donald Watson, co-fundador de la primera societat vegana al món. Els membres de la Vegan Society no van ser els primers humans en oposar-se per motius ètics a l’explotació dels altres animals (els budistes, els jains i els pitagòrics ja ho feien fa més de 2.500 anys), però la seva iniciativa representa el naixement del veganisme com a ideologia moderna.

Veganisme és un mot construït simplement a partir de les lletres inicials i finals de vegetarianisme. El terme fou llançat per Watson i els seus companys reformistes per definir una dieta vegetariana sense ous ni llet. L’objectiu era diferenciar entre els vegetarians per motius ètics, que ho eren per respecte als animals, dels vegetarians per altres motius. Aquesta definició de seguida va incloure l’oposició a qualsevol tipus d’explotació animal (no només per l’alimentació, també per l’entreteniment, la vestimenta, la caça, l’experimentació, la tracció, etc.). El veganisme neix doncs com una posició que de fet és política, perquè busca l’emancipació d’uns individus de l’explotació d’uns altres individus.

Per interessos econòmics i desconeixement, de vegades es presenta el veganisme com una opció radical o aliena als valors humanitaristes. Però en realitat és la darrera evolució d’aquests, el següent pas en el progrés moral de la societat per seguir arraconant el més radical de tot: la violència. Una ullada a la història del moviment modern en defensa dels animals ho deixa ben clar. Els i les pioneres en la lluita contra la crueltat animal procedeixen de l’humanitarisme, un moviment dedicat a alleujar el patiment dels humans. Aquests activistes van ampliar el seu cercle de compassió per incloure-hi a tots els éssers amb capacitat de patir.

Un cop ampliat el cercle de compassió el prioritari no és si és necessari o no explotar els altres animals, sinó si és ètic. I per avaluar la moralitat d’una acció cal tenir coneixement de causa. Quan es coneix la violència que hi ha darrera l'ús que fem dels animals estem en situació de poder prendre decisions ètiques. Tant en explotacions industrials como en explotacions petites, sigui pel motiu que sigui que s'utilitzin els animals, l’etiqueta ètic no pot ser altre cosa que propaganda –perquè utilitzar (convertir en cosa per a un fi) a un subjecte viu sensible no està mai justificat. Fins i tot en una granja “humana” els animals els llevem la vida als pocs mesos o pocs anys, separem les mares dels fills per apropiar-nos la llet i seguim explotant la manipulació genètica que porta als animals a patir deformacions i dolor crònic des del seu naixement. Tot això a més per raons trivials en la immensa majoria dels casos: gastronomia, moda, diversió, fer currículum o engreixar una compte de resultats. L’explotació animal ètica és un oxímoron.

Les persones veganes simplement actuen en conseqüència amb aquest coneixement. Per això el veganisme és pura política, coneixement en acció. Es tracta d'exercir en la vida quotidiana i sense discriminació el boicot més ampli possible a tota forma de violència. Per això no tenen sentit les classificacions del veganisme (ètic, dietètic, medi ambiental, etc.). El veganisme és ètic o no és. Una persona que segueix una dieta vegana per motius de salut o per reduir la seva petjada ecològica no és vegana, sinó una vegetariana estricta que es mou per un benefici propi (cuidar-se a si mateixa o cuidar el planeta del que depèn). La majoria d’aquestes persones no perseveren en l’intent. Les persones veganes, aquelles que es mouen per la convicció ètica de no participar en l’explotació i patiment infringit als altres animals, tenen un índex d'abandonament baxíssim. La confusió entre unes i altres interessa enormement a alguns, perquè el veganisme és un atac directe a la línia de flotació del sistema capitalista.

Ser vegà/na implica una dieta i un estil de vida concrets i té excel·lents repercussions sobre la salut humana i la del planeta. Però no s’hauria de definir per cap d’aquestes coses, sinó pel principi ètic que les motiva. Aquest principi està basat en una filosofia que prima el respecte a l’altre, sigui quina sigui la seva espècie. És acció directe per acabar amb el genocidi que cometem contra els altres éssers vius del planeta des dels principis dels temps. El terme, declarat nou neologisme català de l’any 2016, mereix una definició política quan sigui incorporat al diccionari.

Article de Núria Almiron, professora del Departament de Comunicació i co-directora de l'UPF-Centre for Animal Ethics.