Article publicat a El País el 7 de març de 2023

“No baixaré al refugi. Però si vaig néixer allà! Va ser el 7 de juliol del 1941, durant l'ofensiva nazi contra Kíev”, vam sentir dir a una senyora octogenària, que ara viu en un pis cèntric de la capital d'Ucraïna i que, a l'any de començar la invasió russa, aconsegueix conservar el seu ànim i fins i tot una bona salut, a excepció del seu crònic mal de cames. “Jo no baixo al refugi, on aniré amb les cames que tinc”, escriu en un dels llargs missatges a la seva filla, que va sortir del seu país per la guerra i que acaba d'estrenar a Barcelona la seva primera obra teatral escrita a l'exili. Sasha, així es diu aquesta consagrada dramaturga i directora que ara s'ha d'obrir camí professional des de zero, està preocupada per la mare i per tots els éssers estimats que s'han quedat sota les bombes. “Mama, t'ho demano, i si passa un conductor i et treu i jo et recullo a la frontera?”.

[Seguir llegint]