Article publicat al Diari de Tarragona el 23 de febrer de 2023.

«La vida va saltar pels aires el 24 de febrer. Tot just fa un any que intentem (sobre)viure en un món que mai més tornarà a ser com abans». La frase me la diu la Yulia, una companya que em va ajudar durant unes setmanes a Ucraïna, però la pronunciaria igual qualsevol dels seus 55 milions de compatriotes. Cadascuna de les persones a les qui, un 24 de febrer de tot just fa un any, la vida els va saltar pels aires perquè la guerra de Putin els va entrar a casa. Tots els que hem hagut d’explicar aquest any no hem escatimat de recordar que les guerres no tenen bons ni dolents. Que qui s’entesti en mirar-les des d’aquest prisma està condemnat al fracàs: aquell que un dia glorifiques i entomes com a representant del bé i la justícia, l’endemà et deixarà amb el cul a l’aire protagonitzant una atrocitat tan o més cruel que les que hagin fet abans els seus enemics.

[Seguir llegint]