Article publicat a l'Ara el 16 de juliol de 2023

Fa unes setmanes, el professor Andreu Mas-Colell, en el seu article Temps de selectivitat (ARA, 17 de juny) exposava la possibilitat de modificar l’accés a les universitats catalanes per fer-lo més equitatiu. Una opció proposada era incrementar el pes de la selectivitat per sobre del 60%, pensant en els estudiants que provenen d’escoles públiques, possiblement amb notes més ajustades. També posava sobre la taula que les universitats poguessin tenir un paper actiu a l’hora de seleccionar els seus estudiants. Això ens acostaria al món anglosaxó, on cada universitat té un procés propi d’admissió d’estudiants a partir de la valoració de diversos elements: l’expedient acadèmic, un assaig motivador i fins i tot una entrevista personal.

Als Estats Units, a aquest procés s’hi afegia un component de discriminació positiva respecte a la raça, amb una voluntat d’equalització davant de dèficits històrics importants i que encara arrosseguen desavantatges. Aquestes polítiques han tingut una vigència llarga, des de finals dels anys 70, però una sentència de fa un parell de setmanes del Tribunal Suprem ha prohibit la discriminació positiva per raó de raça, en un cas contra Harvard i la Universitat de Carolina del Nord. Aquesta sentència està generant molt debat en el país sobre com s’hauran de gestionar les admissions a partir del curs vinent.

[Seguir llegint]