Article publicat a l'Ara el 19 de març de 2023.

Onze milions de pensionistes i un terç del pressupost de la Seguretat Social fan de la reforma de les pensions aprovada dijous passat un tema prou rellevant. L’objectiu és poder pagar les pensions dels pròxims 25 anys, que coincideixen amb la jubilació dels baby boomers. Una generació que ha donat moltes alegries –sobretot mentre ha cotitzat i consumit– però que darrerament s'ha d'ocupar d'avançar la gestió de la seva pròpia vellesa.

En una primera llegida, la reforma sembla coherent, inclusiva i equilibrada. En una segona llegida, massa bonica per ser veritat. Tant de bo m’equivoqui. Anem a pams. Per assolir estabilitat pressupostària –si descartem l'opció de l'endeutament– el que es pot fer són faves comptades: reduir despeses o incrementar ingressos. Doncs bé, aquesta reforma ha acontentat gairebé a tothom perquè presenta un increment dels ingressos, que és coherent amb l’estabilitat pressupostària, però també un augment de la despesa. Al contrari de la reforma del 2013, ara ja derogada, que se centrava només en retallar despesa.

[Seguir llegint]