Article publicat a Catalunya Plural el 18 de juliol de 2023

El 1927, el sociòleg Frederic Thrasher va publicar The Gang, el primer estudi acadèmic seriós sobre les 1.313 bandes juvenils que va localitzar en aquesta època a Chicago, i va dibuixar el mapa del que va denominar Gangland, que podria traduir-se per Bandolàndia. Aquest estudi analitzava una miríada d'agrupacions juvenils de carrer, des de bandes que delinquien a grups semblants als boy scouts, i alertava sobre la necessitat de prioritzar mesures preventives per abordar el fenomen. Gairebé un segle després, la cultura i l'imaginari de les bandes s'ha convertit en un fenomen global, que genera una forta alarma social. La Bandolàndia moderna és transnacional, tant en el discurs mediàtic i les polítiques policials per enfrontar-la com en les formes d'agrupació cara a cara i online que continuen utilitzant joves d'origen migrant i subaltern per a construir les seves identitats.

Recentment, hem finalitzat el projecte TRANSGANG sobre grups juvenils de carrer,  liderat per la UPF, que s'ha desenvolupat en els últims cinc anys, finançat amb una beca del Consell Europeu de Recerca. Durant aquest període, hem realitzat treball de camp en dotze ciutats del sud d'Europa, el nord d'Àfrica i les Amèriques, centrat en les bandes com a agents de mediació. Considerem que el fenomen no pot abordar-se exclusivament amb mesures reactives de tipus policial o penal, sinó que requereix un enfocament inclusiu integral en el qual puguin participar diferents agents socials i s’hi puguin incloure líders positius d'aquests grups, com els que han participat al nostre projecte. En l'estudi, s'hi han analitzat experiències reeixides de mediació intercultural, comunitària i de co-mediació, com la constitució d'associacions de latin kings i ñetas a Barcelona, l'ús de les arts circenses com a manera d'inclusió social a Rabat, i el hip-hop com a forma de resistència enfront del jovenicidi a la Comuna 13 de Medellín.

En la Conferència final del projecte, que va tenir lloc del 15 al 17 de maig al campus del Poblenou de la UPF amb la presència d’un centenar d'investigadors i investigadores d’arreu del món, representants d’institucions públiques i stakeholders, s’hi van exposar els resultats de TRANSGANG. Fruit d’aquest projecte, s’ha elaborat un Llibre blanc sobre polítiques de bandes i quatre pel·lícules documentals produïdes en el marc del projecte. També es pot visitar fins a finals de juliol l'exposició “De Gangland a Transgang” al campus del Poblenou de la UPF, que resumeix els principals resultats i inclou imatges, relats de vida i objectes de les bandes.

Ara com ara, a Madrid i Milà s'empitjora la violència d'algunes bandes; a El Salvador, el president Bukele ha declarat la guerra contra les maras com a principal política d'estat, amb detencions massives i indiscriminades, tortures i execucions extrajudicials; i al Magreb, els joves pateixen les conseqüències de la regressió després de les conquestes democratitzadores de la primavera àrab, i veuen l'emigració a Europa com a única alternativa, jugant-se la vida al Mediterrani malgrat saber que hauran d'enfrontar-se a l’agreujament del discurs xenòfob, que identifica als anomenats menas amb bandes violentes equiparables als txarmils marroquins.

És, per tant, més necessari que mai conèixer i saber interpretar les arrels del fenomen i recordar que d’altres polítiques són possibles i necessàries.