Vés enrere La televisió pública pot seduir el públic jove? Ona Anglada

La televisió pública pot seduir el públic jove? Ona Anglada

Ona Anglada, estudiant del programa de doctorat en Comunicació i membre dels grups de recerca MEDIUM i UNICA.
24.11.2021

 

La televisió pública noruega (NRK) va aconseguir amb SKAM el que moltes cadenes europees anhelen: recuperar el públic juvenil que han perdut davant d’altres ofertes audiovisuals. SKAM, una sèrie que segueix el dia a dia d’un grup d’adolescents i amb una interessant aposta transmèdia, va convertir-se en un fenomen internacional. De fet, se n’han arribat a fer fins a set adaptacions a diferents països (a Espanya, Movistar+ la va adaptar i n’ha fet quatre temporades).

Darrerament sentim, gairebé com a mantra, una preocupació pel descens de l’audiència juvenil de les televisions tradicionals. Aquesta preocupació – a vegades més propera al lament – sovint cau en voler reproduir fórmules d’èxit del passat. En el cas més proper, el de TV3, acostuma a construir-se al voltant del desig nostàlgic de voler tornar a l’època daurada del Club Súper 3, recuperar el 3XL, obrir un canal només pels joves... Però la realitat audiovisual i social d’avui en dia ha canviat molt, no podem pretendre que les fórmules exitoses del passat funcionin al present de la mateixa manera.

La realitat audiovisual i social d’avui en dia ha canviat molt, no podem pretendre que les fórmules exitoses del passat funcionin al present de la mateixa manera

Els joves – un col·lectiu que sovint s’aborda de forma simplista, com si fos homogeni o les experiències dels adolescents de 13 anys es poguessin assimilar a la dels joves de 22 – cada vegada passen més temps consumint continguts d’altres plataformes, com ara Netflix o HBO, però també de Twitch, YouTube o TikTok. Però realment s’estan posant els esforços i recursos suficients per tornar a atreure aquest públic?

Algunes televisions sembla que encara dormen, i la seva oferta pel públic més jove és tímida, irregular i inconstant. D’altres fa anys que van adonar-se’n que feia falta una estratègia atrevida, a llarg termini i dotada de recursos per fer front a aquesta davallada d’audiència. RTVE, l’any 2017, va inaugurar la plataforma en línia Playz, destinada exclusivament a un públic juvenil. Han apostat per diferents tipus de contingut, i alguns amb més èxit que d’altres, però cada dia més es configura com un actor molt interessant, en constant innovació i experimentació.

En canvi, en el cas de TV3, fa anys que floten idees (una plataforma online, treure espai a Esport3 per dedicar-lo a una franja juvenil...) però que mai acaben de materialitzar-se. L’octubre de l’any passat TV3 va produir quatre nous programes per públic juvenil, disponibles exclusivament en línia. Però es tractava d’una aposta discontinuada i amb pocs recursos, ja que només un d’aquests va tenir una segona temporada (‘La Comunitat’). Altres televisions autonòmiques també han fet aproximacions tímides per dirigir-se a aquesta audiència, tot i que algunes, amb un notable èxit, com és el cas de IB3 amb sèries com “Mai neva a ciutat”.

Si posem la mirada a les televisions públiques europees, que també s’enfronten al mateix repte, aquest patró es repeteix de manera similar. Per exemple, la Rai, la televisió pública italiana, tampoc ha mostrat cap estratègia ni pla transversal per atreure als joves, i sobreviu a programant thrillers adolescents. En canvi, a França han apostat per un model similar al de RTVE i el 2018 van llançar la plataforma France.tv Slash, amb una àmplia oferta de continguts, tan de ficció com documentals, animació – un camp generalment poc explotat – o programes culturals. La BBC, en el marc de retallades pressupostàries, l’any 2016 va tancar el canal lineal juvenil BBC Three i va traslladar tots els continguts en línia. Altres televisions europees han seguit camins similars, també per retallades, tancant canals lineals i passant-los a un servei a la carta, com DR (la televisió pública danesa) o RTBF (la televisió pública belga francòfona). Però segurament no és encertat assumir que simplement per traslladar-se a l’àmbit digital això ja suposarà un reclam i un èxit entre els més joves. I encara menys si aquest canvi ve motivat per unes retallades.

En una altra línia, les cadenes nòrdiques (DR, Yle, NRK i SVT) han entès que davant dels pressupostos reduïts de les televisions públiques davant les plataformes, treballant juntes són més fortes. Des de fa anys que coprodueixen la majoria de continguts de ficció conjuntament: es comparteixen esforços i recursos, el pressupost de les sèries creix i el públic on arriben és més ampli. Sembla que per fi, TV3, IB3 i À punt començaran a treballar conjuntament de forma sistemàtica, una col·laboració que esperem que sigui molt fructífera.

Les estratègies de les televisions públiques davant del mateix problema no ens ofereixen cap fórmula única i màgica: la realitat de cada país és molt diferent i cal adaptar-se a les noves realitats del sistema audiovisual, que canvien molt ràpidament

Aquesta breu panoràmica de les estratègies de les televisions públiques davant del mateix problema no ens ofereix cap fórmula única i màgica: la realitat de cada país és molt diferent i cal adaptar-se a les noves realitats del sistema audiovisual, que canvien molt ràpidament. A més a més, el pressupost de moltes televisions públiques és molt petit davant de les grans plataformes. Però potser podem oferir dues pistes o intuïcions.

La primera: calen recursos, estratègies a llarg termini i assumir que no s’aconseguirà recuperar el públic d’un dia per l’altre. NRK ja havia produït sèries molt similars a SKAM abans d’aconseguir el gran (i merescut) èxit que va tenir la sèrie. Havien experimentat amb les xarxes socials, l’emissió a temps real, sèries amb temàtiques i un to quotidià similars... Si hagués sigut un projecte puntual, tímid i sense cap estratègia al darrere, no haurien arribat a produir SKAM.

I la segona: quants d’aquests programes per a joves tenen realment un equip de talent jove al darrere? Com podem conèixer el què volen els joves, les seves inquietuds i el seu llenguatge audiovisual si no els donem l’oportunitat de crear a ells mateixos? Com volem atreure a aquest públic si ni tan sols confiem en ells per explicar les seves pròpies històries?

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact