Article publicat a El Periódico el 23 de novembre de 2020.

Un dels referents mundials de la salut pública, Archibald Cochrane (1909-1988), que va ser assistent mèdic en les Brigades internacionals en la nostra guerra civil, ens recorda en el seu clàssic ‘Efectividad y eficiencia. Reflexiones al azar sobre los servicios sanitarios’ (1972) un principi bàsic en la pràctica de la medicina: l’aplicació d’un tractament o una mesura preventiva, com és una vacuna, ha d’estar sempre precedida per un estudi de caràcter experimental en persones, a través d’un assaig aleatori controlat que demostri la seva efectivitat. Això és, juntament al grup de persones a les quals s’administra la vacuna hi ha d’haver un altre grup comparable de persones amb característiques similars a les quals no se’ls aplica la vacuna, i esperar prou temps per comprovar que en el grup de vacunats el nombre de persones infectades és molt menor (estadísticament significatiu) que en el grup de no vacunats. A més, no hi ha d’haver efectes no desitjats en el grup de vacunats.

[Seguir llegint]