Article publicat al Diari de l'Educació el divendres 28 d'abril de 2023

Fins no fa gaire, el desenvolupament del llenguatge s’havia centrat exclusivament en l’anàlisi de la parla. Tanmateix, tot i que aquesta visió tradicional del llenguatge encara es manté, cal tenir present que, quan ens comuniquem, no només ho fem a través de la parla, sinó que també fem servir altres elements comunicatius, com són els moviments o gestos de les mans, del cap, del cos i les expressions facials. La combinació d’ambdues modalitats (oral-auditiva i visual-gestual) és el que anomenem “multimodalitat” (o “llenguatge multimodal”),  la qual és essencial estudiar per entendre el valor que tenen els moviments del nostre cos i la nostra veu en la comunicació i cognició humana, especialment en el desenvolupament del llenguatge.

Precisament, s'acaba de celebrar el 1r Simposi Internacional de Comunicació Multimodal (MMSYM) al campus del Poblenou de la UPF. Un dels temes que s’hi ha tractat és el desenvolupament del llenguatge multimodal entre els infants, que es produeix en paral·lel a l’adquisició d’altres habilitats comunicatives i lingüístiques. Els infants comencen a fer servir el gest d’assenyalament abans de produir les seves primeres paraules. Mesos més tard, es comencen a adquirir altres fites clau del desenvolupament multimodal del llenguatge, com la producció de gestos icònics al voltant dels 2 anys (aquells que representen informació semàntica de la parla, per exemple sobre un objecte o una acció); la producció dels gestos no referencials (no representen el que s’està dient, sinó que emfasitzen una informació clau del discurs); o d’altres habilitats lingüístiques més complexes (per exemple, el discurs narratiu), al voltant dels 4 o 5 anys. Així mateix, s’ha demostrat que les poblacions amb Trastorns del neurodesenvolupament -com el Trastorn del desenvolupament llenguatge (TDL) o el Trastorn de l’espectre autista (TEA)- mostren patrons gestuals atípics en comunicar-se.

Investigacions prèvies demostren que el fet que els infants, amb o sense patologia, observin i produeixin gestos té un impacte directe en el seu desenvolupament, cosa que mostra l’eficàcia de la multimodalitat en la millora de diferents habilitats lingüístiques i cognitives dels infants. En les nostres investigacions, estudiem l’impacte que té la comunicació multimodal en l’adquisició i desenvolupament del llenguatge. En estudis recents, hem dut a terme intervencions de narrativa oral que potencien de forma explícita la multimodalitat i les hem validat científicament a través de la recerca educativa i clínica. D’una banda, a través dels resultats obtinguts de dues intervencions narratives breus, vam mostrar els efectes immediats d’observar i produir gestos no referencials en les habilitats narratives orals de nens i nenes de 5 a 6 anys. D’una altra banda, també s’han obtingut resultats molt positius en un programa d’intervenció que hem aplicat tant a nivell grupal, en aules amb nens i nenes d’entre 5 i 6 anys, com a nivell individual amb nens i nenes amb TDL i TEA, d’entre 3 i 7 anys. Després de 9 sessions per potenciar la multimodalitat en la narració de contes en aquests dos tipus de context, s’han observat millores significatives en les habilitats no només narratives, sinó també sociocomunicatives d’aquests infants.

En conclusió, els avenços de la recerca en aquest camp indiquen que és essencial que l’estudi sobre el desenvolupament i aprenentatge del llenguatge adopti aquesta perspectiva multimodal de la comunicació humana.

Ingrid-Vilà-Giménez*, Júlia Florit-Pons, Alfonso Igualada** i Pilar Prieto, Grup d’Estudis de Prosòdia i Gestualitat (GrEP)

Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF

*Vinculada al Grup de Recerca en Educació Científica i Ambiental UdG / **Vinculat al Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge UOC