Produir gestos amb la mà remarcant les propietats prosòdiques facilita la pronunciació de paraules d'una segona llengua
Produir gestos amb la mà remarcant les propietats prosòdiques facilita la pronunciació de paraules d'una segona llengua
Produir gestos amb la mà remarcant les propietats prosòdiques facilita la pronunciació de paraules d'una segona llengua
Segons un nou estudi coordinat per Pilar Prieto, professora d'investigació ICREA del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, dut a terme amb Peng Li i Florence Baills, membres del Grup d'Estudis en Prosòdia, recentment publicat a Studies in Second Language Acquisition.
Estudis recents sobre l'aprenentatge de la prosòdia d’una segona llengua (accent, to i entonació, ritme, velocitat) han suggerit que els gestos de tonalitat i de durada poden ajudar a l'aprenentatge dels tons lèxics. Aquesta és una de les àrees de recerca del Grup d’Estudis en Prosòdia (GrEP), que lidera Pilar Prieto, professora d'investigació ICREA del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge (DTCL) de la UPF, i tracta sobre com la prosòdia i els moviments prosòdics fets amb les mans poden ajudar en l’aprenentatge d’una segona llengua.
Per saber si l'ús dels gestos pot ajudar a l'aprenentatge de contrastos vocàlics de durada , a la revista Studies in Second Language Acquisition, Prieto conjuntament amb Peng Li i Florence Baills, membres del seu equip de recerca, acaben de publicar en edició avançada en línia el passat 6 d'abril un nou treball que demostra com els gestos que imiten les propietats de durada de les vocals poden ajudar a millorar l’aprenentatge de contrastos de longitud vocàlica d’una segona llengua.
Els gestos de durada fets amb la mà poden ajudar a millorar l’aprenentatge de la pronúncia dels contrastos vocàlics de durada d'una segona llengua
En algunes llengües, com és el cas del japonès, algunes paraules només es distingeixen per la durada de les vocals. Per tant, per als estudiants de japonès és important aprendre aquests contrastos vocàlics.
Prieto i col·laboradors, en el seu treball, han investigat el paper potencial d’observar i produir un tipus de gest visual (moviment horitzontal fet amb la mà) que imita les propietats de durada de les vocals. Segons indiquen els autors en el seu article: "com que el català no fa distincions fonèmiques basades en la durada vocal, hem partit de la hipòtesi que els indicis visuals espacials en forma de gestos de la mà imitant la longitud de la vocal poden ajudar els catalanoparlants sense cap coneixement previ del japonès a percebre i produir contrastos de durada de les vocals japoneses".
El japonès té cinc vocals, / a /, / e /, / i /, / o /, i / u /, totes elles tenen contrastos de durada de contrast (curts i llargs) que poden distingir el significat de la paraula (per exemple, [ike] “estany” vs. [ike]: "reverència"). Per contra, el català central té set vocals / a /, / e /, / ɛ /, / i /, / o /, / ɔ /, i / u /, però cap d’elles mostra cap durada de contrast. Els autors van tenir en compte els factors individuals dels participants, com ara l'experiència i les habilitats d'execució i de percepció musicals, així com també les capacitats de memòria.
Produir gestos de mà que codifiquen propietats prosòdiques de la parla pot ajudar els aprenents a aprendre contrastos fonològics nous en una llengua estrangera
Cinquanta participants catalans sense cap coneixement de japonès van participar en la part experimental d'aquesta recerca. Tots ells van dur a terme un entrenament de percepció que va consistir en la producció de parells mínims de dues síl·labes en japonès, en una de les dues condicions experimentals, amb gestos o sense gestos. L’experiment va consistir en una sessió d’entrenament amb 10 parells de paraules disil·làbiques japoneses amb contrastos de longitud vocal en una de les dues condicions següents: (a) els participants veien dos instructors pronunciant les paraules mentre realitzaven els gestos (b) els participants miraven els mateixos instructors pronunciant les mateixes paraules sense gestos.
L'experiment constava d'una fase de familiarització en la qual els participants veien un vídeo d'1,5 minuts amb una introducció a les vocals en japonès. Tot seguit, s'entrava en la fase de pre-test que consistia en la tasca d’identificació i imitació de la longitud de la vocal, cada una de tres minuts. Després el participants van tenir una sessió de formació audiovisual, de 2,5 minuts. A continuació es van fer proves post-test que consistien en repetir les tasques de la fase pre-test i, finalment, la prova de memòria de treball.
Els resultats van demostrar que malgrat que els participants de tots dos grups milloraven en la identificació i producció de vocals en japonès en la fase de post-test, el grup experimental que va incloure gestos va obtenir una millora més gran en la tasca de pronunciació que el grup sense suport gestual. "En resum, els nostres resultats mostren que els gestos de la mà que marquen visualment els contrastos de durada vocàlica faciliten la pronunciació de paraules noves que contenen aquests contrastos", afirma Peng Li, primer autor del treball. Aquests resultats corroboren l’afirmació que produir gestos de mà que codifiquen de forma visual propietats prosòdiques i fonètiques de la parla pot ajudar als aprenents a incorporar contrastos fonològics nous propis d'una llengua estrangera.
Treball de referència
Peng Li, Florence Baills, Pilar Prieto (2020), "Observing and producing durational hand gestures facilitates the pronunciation of novel vowel-length contrasts", Studies in Second Language Acquisition, 6 d'abril, DOI: https://doi.org/10.1017/S0272263120000054