Ahir, 17 de desembre de 2012, es va presentar l'informe  Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes, elaborat per l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP). L'acte es va fer  a l'aula Ramón y Cajal de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, i va estar presidit per Dídac Ramírez, rector de la UB; Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili i president de l'ACUP, i Lluís Jofre i Roca, director general d'Universitats de la Generalitat de Catalunya.

Prop del 60 % de la recerca i la innovació que es fa a Catalunya prové de les universitats públiques catalanes i, amb  l'1,5% de la població europea realitza el 3% de la producció científica Europa i el 0,7%  de la de tot el món, que en relació amb el PIB significa un nivell comparable a la de països com el Japó, Alemanya o Itàlia i capdavantera a l'Estat, segons es desprèn del document, plantejat amb voluntat de continuïtat, i que evidencia que el sistema universitari públic català, disposa de la maduresa i l'excel·lència suficients que permeten obtenir recursos i generar coneixement de manera eficaç i eficient, basat en l'alta productivitat i qualitat del personal dedicat a la recerca.

De mitjana els investigadors catalans són un 80% més productius que la mitjana espanyola i la qualitat de la recerca que es fa a Catalunya situa totes les universitats públiques amb un impacte superior a la mitjana mundial. En l'àmbit espanyol, els tres centres que van aconseguir més impacte entre 2005 i 2009, van ser per ordre, la Universitat Pompeu Fabra , la Universitat de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili.

Si s'analitza la captació de recursos en funció dels membres del personal docent i investigador (PDI), la Universitat Pompeu Fabra és la més eficient. Cada investigador de la UPF capta 94.067 euros anuals, gairebé el doble de la mitjana que se situa en 46.693 euros (dades del 2010). En aquest sentit, els que menys recursos capten són els investigadors de la UdG, a part dels de la UOC, que a causa de les característiques d'universitat a distància es dediquen menys a la investigació.

Tanmateix, evidencia també un sistema en tensió que difícilment es pot mantenir en el temps, sobre la base dels recursos actuals destinats i els resultats obtinguts, i que, a més, amb la situació de crisi, s'exposa a un retrocés.

Així, els reptes consisteixen, d'una banda, a poder mantenir i, si és possible, millorar aquests resultats mitjançant l'accés, també, a més recursos europeus, i d'altra banda, a enfortir la innovació a partir del coneixement generat, que demana una connexió més sòlida entre els generadors i els demandants de coneixement, entre la universitat i l'empresa, així com la potenciació d'una major cultura emprenedora.

Més informació:

Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes

Nota de premsa elaborada per l'ACUP