Malgrat l'augment de la participació de les dones al mercat, especialment de les dones amb fills, les desigualtats de gènere es mostren molt tossudes. Les dones tenen un accés més limitat que els homes als recursos econòmics i la societat encara diposita unes expectatives molt més altes envers les dones com a principals responsables de les cures i el treball domèstic de les llars. Aquesta realitat es tradueix en tot un seguit d’indicadors molt preocupants de pobresa i exclusió social de les dones.

Si mirem els indicadors monetaris a Catalunya veiem, per exemple, que les dones guanyen de mitjana un 13,3% menys per hora que els homes (2018). Si veiem indicadors sobre mercat de treball, trobem que el 43% de les dones (16 i més anys) està en situació d’inactivitat (3r trimestre del 2021), de les quals un 28% al·ludeix a la necessitat d’atendre el treball domèstic i les cures a les llars com a principal motivació.[i] La inactivitat en els seus coetanis masculins és més reduïda, del 34% (9 punts inferior), i d’aquests homes nomes un 5,1% al·ludeix a les tasques de la llar com a principal motivació.

Altres indicadors de desigualtat de gènere al mercat de treball són, per exemple, el fet que les dones estiguin sobrerepresentades entre els treballadors a temps parcial (un 19% de les dones i un 6,5 dels homes de 16 i més anys treballen a temps parcial segons dades del tercer trimestre de l’any 2021)[ii], que les dones facin menys hores extres, tinguin jornades laborals més curtes (la mitjana d'hores setmanals dedicades al treball remunerat és inferior a la dels homes), tinguin més interrupcions laborals, agafin més excedències a temps complet per la cura d’infants que no pas el homes i estiguin sobrerepresentades entre els treballadors amb reducció de jornada laboral per motius de cura (Fernández Kranz 2018).

La realitat és que les dones continuen fent gran part de les adaptacions laborals per conciliar el treball remunerat i les tasques domèstiques i de cures, mentre els homes es concentren en el treball remunerat i s’apliquen a fons en la seva carrera laboral. Aquesta inèrcia, que té la seva arrel en la pervivència de valors tradicionals de gènere, també ha quedat palesa durant la crisi sociosanitària de la covid-19. La sacsejada social i econòmica de la pandèmia, sense precedents en la història recent, podria haver estat una oportunitat única perquè els homes s’impliquessin més en determinades tasques domèstiques i de cura. Els estudis indiquen que, efectivament, s’han implicat més, però sempre per sota del nivell d’implicació de les dones. Elles, tot i mantenir el treball remunerat, han assumit una major càrrega de responsabilitats i han patit plenament l’estrès i angoixa de la “triple càrrega” (laboral, domèstica i mental). 

La realitat és que les dones continuen fent gran part de les adaptacions laborals per conciliar el treball remunerat i les tasques domèstiques i de cures, mentre els homes es concentren en el treball remunerat i s’apliquen a fons en la seva carrera laboral

En definitiva, les dones viuen en un constant “precari equilibri” per conciliar les responsabilitats familiars i la participació laboral, en gran part perquè els homes s’impliquen poc o gens i les institucions tampoc ajuden gaire. Aquesta és la idea principal que s’ esgrimeix a l’informe elaborat per l’autora, publicat recentment per la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que es pot consultar online a través d’aquest enllaç: informe.

A l’últim apartat de l’informe, l’autora fa al·lusió a la necessitat d’aplicar polítiques urgents articulades al voltant de cinc grans eixos: la racionalització dels horaris laborals i les jornades de treball; l’eliminació de les polítiques de família sense compensació salarial; la creació de més llicències remunerades per atendre les necessitats de cura de les famílies; l’increment en la inversió pública per combatre la pobresa infantil (escolarització publica de qualitat pels menors de 3 anys i la gratuïtat de menjadors i material escolar); i la creació d’incentius per la contractació i regularització de cuidadors/res a domicili i treballadors/res domèstiques.