Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró des de l’any 2018, antic cap de programes públics de la Tate Modern i la Tate Britain de Londres i expert en art contemporani xinès i català, ha pronunciat la lliçó inaugural que ha obert el curs acadèmic 2022-2023 de la UPF, sota el títol "Els colors dels nostres somnis".

L’acte acadèmic, que ha estat retransmès en directe per la web de la Universitat, ha tingut lloc el 4 d’octubre, a les 12.00 hores, a l’auditori del campus del Poblenou, presidit per Oriol Amat, rector de la UPF. Ha estat acompanyat a la taula per Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, i Montserrat Vendrell, presidenta del Consell Social de la Universitat.

Altres autoritats presents han estat Esther Morales i Victòria Girona, secretària general de Recerca i Universitats i directora general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, respectivament; Júlia Miralles, delegada de Ciència i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona, i Enric Argullol, Josep Joan Moreso i Jaume Casals, anteriors rectors de la UPF.

Oriol Amat, després d’unes paraules de benvinguda, ha donat pas a la projecció de la videomemòria del curs acadèmic 2021-2022 de la UPF, un repàs de les principals fites aconseguides per la Universitat durant aquest període, en els àmbits de comunitat, docència, recerca, internacionalització, entorn i projecció, govern i gestió i compromís social i sostenibilitat.

Enguany la videomemòria està inspirada en Alexander Graham Bell, en l'any en què es commemora el centenari de la seva mort: impulsor del telèfon, i un dels grans precursors de les telecomunicacions, la seva figura permet valorar la comunicació com un element essencial en la transmissió i la transferència de coneixement que fa la universitat.

> Videomemòria del curs acadèmic 2021-2022

Seguidament, Oriol Amat ha presentat el ponent de la lliçó inaugural, Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró, i ha recalcat les diverses línies de col·laboració entre la UPF i la Fundació Joan Miró: la creació de la Càtedra Fundació Joan Miró-UPF d’Art Contemporani; la cessió temporal de dues obres de la Fundació a la UPF, exposades a la Sala Tàpies, dins el circuit UPF Art Track, i la cessió a la Universitat de part del fons de la biblioteca de la Fundació.

Lliçó inaugural de Marko Daniel

Marko Daniel ha estructurat la seva lliçó al voltant de la commemoració del 50è aniversari de la Fundació Joan Miró, que se celebrarà l’any 2025.

>Parlament de Marko Daniel (en pdf)

> Vídeo amb la lliçó inaugural completa

Extractes de la lliçó inaugural

“La Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Joan Miró contribuïm a la projecció internacional de Barcelona amb una mirada global a partir dels valors de la recerca, que ens permeten compartir el nostre coneixement de manera universal més enllà de les nostres comunitats”

“Des de fa mesos treballem junts en la suma d’idees per construir una col·laboració que farà créixer totes dues institucions i que serà clau per a un dels projectes més ambiciosos dels propers anys: la commemoració del cinquantè aniversari de la Fundació Joan Miró l’any 2025“

 “La nostra ambició és potenciar la col·lecció, les exposicions temporals i tota la nostra programació. I pretenem fer-ho mitjançant programes i formes innovadores de recerca, presentació i divulgació a fi de captar més i nous visitants“

“La generositat de donacions i dipòsits d’amics i familiars ha permès, al llarg dels anys, anar sumant obres a la col·lecció que Joan Miró va llegar a la ciutat, que passa per ser una de les més rellevants mundialment“

“Parlar de la Fundació és parlar de l’edifici racionalista que l’allotja. Institució i espai van néixer a la vegada. Per tant, la celebració del 2025 serà doble, ja que el museu –com a lloc, com a objecte, com a joia arquitectònica– també fa cinquanta anys“

“El foment de la recerca de l’obra mironiana a través de la Càtedra Fundació Joan Miró - Universitat Pompeu Fabra d’Art Contemporani torna a rescatar un dels valors més primordials per a Miró: la curiositat i la inquietud gràcies a la qual dedicava tota la seva vida a la cerca de noves maneres de veure el món, i de compartir aquesta visió, intel·lectual i emocional, amb nosaltres”

“Els nens es converteixen en ambaixadors de l’obra de Joan Miró i comparteixen el gaudi emocional i intel·lectual que pugui sentir un adult. La relació entre les obres de Miró, l’art contemporani i la vida, doncs, s’estableix de manera profunda”

“El nostre propòsit és desenvolupar una activitat alineada amb els nostres valors: l’esperit mironià, artístic i humà, des de l’àmbit local i el seguiment de les tendències emergents i transgressores de l’art contemporani, però, per sobre de tot, pensar la programació amb la vista posada tant en el visitant local com en els de fora”

“Però creiem que cal revisar l’ús dels museus. El món està canviant de manera vertiginosa, i els nostres hàbits també. Les noves mirades exigeixen espais diferents, presentacions diferents, relacions diferents“

“I aquest és també el nostre somni compartit. Un projecte que esperem veure materialitzat el 2025, quan tant el blau com tota la paleta cromàtica de les obres de Miró i l’espai únic que les allotja quedin convertits en allò que tots plegats pretenem: un centre viu i obert al món, que suma complicitats amb institucions artístiques, culturals, de recerca i coneixement – com la Universitat Pompeu Fabra“

Parlaments de les autoritats

Seguidament, s'han encadenat els parlaments a càrrec (per aquest ordre) de Montserrat Vendrell, presidenta del Consell Social de la UPF; Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats , i Oriol Amat, rector de la UPF.

Parlament de Montserrat Vendrell

> Parlament de Montserrat Vendrell (en pdf)

Extractes del parlament

“Voldria començar fent una salutació molt especial al rector Amat, i expressar-li el meu suport per la decisió que ens ha comunicat d'avançar eleccions. Decisió que ens pot semblar sobtada, singular, però que en ser pensada en clau de la institució, mereix tot el nostre respecte”

“Des del Consell Social, com no pot ser d’una altra manera, seguirem col·laborant amb l’equip de govern de la UPF en l’impuls i el desplegament dels objectius institucionals”

“Enguany, a més, engegant un pla de Fundraising, amb l’objectiu de cercar recursos privats que recolzin el desplegament de programes estratègics”

“Havent superat el pitjor de la pandèmia, afrontem ara un període global d'incertesa econòmica, política i social a tots nivells. Un període on caldrà apostar més que mai pel coneixement i la cultura i garantir-ne un accés equitatiu a tota la societat”

Parlament de Gemma Geis

Extractes del parlament

 “La UPF té un tret característic, un projecte propi, que ha passat per diferents rectors. Teniu uns fonaments que us fan forts, un model i un compromís col·lectiu envers la universitat”

“L’any passat vam augmentar un 14% el pressupost de Recerca i Universitats, i volem seguir creixent el proper any”

“Hem posat les bases per complir aquests somnis que tenim. La Llei de la Ciència a Catalunya ens ha de permetre tenir un marc regulador propi, que permeti millorar el sistema de recerca, innovació i transferència”

 “Treballem per incrementar el Pla d’Infraestructures Universitari, perquè els centres puguin mirar més a mitjà o llarg termini”

“Si hi ha un somni compartit amb el rector Amat és l’àmbit de la transferència de coneixement, que és un dels grans reptes que tenim en aquest país”

“El  Govern de la Generalitat ha treballat en diferents accions que formen part d’una estratègia de transferència de coneixement. Hem dissenyat un programa a l’estil ICREA Acadèmia, però de transferència”

“L’edifici del BIST, en el marc del projecte del Mercat del Peix, és un exemple de diferents centres que treballen plegats en projectes de la medicina de precisió i d’avantguarda”

“El Centre de Recerca en Benestar Planetari requereix investigadors i coneixement científic al servei del planeta blau”

“Després d’aprovar la Llei de la Ciència, abordarem la reforma de polítiques d’estudiants internacionals, guanyant flexibilitat, amb un sistema més obert”

“Una altra mesura que ens heu demanat les universitats és protegir i atraure talent i vetllar pel relleu generacional. Vull anunciar un pla de xoc en aquest àmbit, amb mesures consensuades, dotat amb 30 milions d’euros, amb més professors a temps complet”

“La Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) suposa un gran atac i una amenaça per centres com la UPF, que es veurà afectada”

“La comunitat universitària s’ha de mobilitzar si volem portes obertes, flexibilitat...  Cal lluitar pel reconeixement de la nostra manera de ser i pel sistema universitari del país”

Parlament d’Oriol Amat

• Vídeo amb el discurs complet

Extractes del parlament

 “Agraeixo a la consellera que s’hagi pres temps per conèixer-nos. Ens coneix bé, veu que la UPF està en perill, però és una aliada del nostre model”

“A la UPF jo sóc molt feliç [...] personalment em veig com un docent a qui agrada dedicar el seu temps professional als alumnes, als companys de feina, a la recerca i a la interacció amb la societat"

“L´èxit de la UPF ha radicat en una combinació o una alquímia molt subtil: innovació (o transformació) i continuïtat en la seva estratègia institucional”

Els servidors públics, a l’hora de portar a terme els nostres lideratges, ho hem fet combinant la innovació i l'estabilitat [...] És important tenir servidors dels dos tipus... Jo personalment, em sento més còmode fent sacsejades”

No em presentaré a les eleccions: crec que els temes que es podien fer, ja estan fets. Algunes coses no s’han pogut millorar: certs temes crec que ara no és el millor moment d’aplicar-los, i d’altres perquè no tenim el pressupost per fer-ho [...] Els temes que no estan complerts, veig que objectivament no es poden fer. És el moment de fer un relleu, crec que és un acte d’honestedat”

“Ens vam presentar amb un programa de 136 punts: allò que es podia fer, ja està fet, en un període de temps que molta gent se sorprèn de les coses que hem fet, com per exemple, passar de 7 a 17 càtedres, i amb 12 més que estan en curs”

“A mi el que m’agrada fer a les institucions són sacsejades. Crec que les institucions han de tenir sacsejades periòdicament”

 “El ritme que hem anat és molt accelerat. Quan algú s’ha queixat, té tota la raó. Cada cop hem anat fent més coses, amb el mateix número de personal d'administració i serveis que teníem fa 15 anys [...] També amb un 35% menys de pressupost que l’any 2008, hem anat fent més coses, amb més alumnes, nous programes...”

 “El juliol ens van donar finançament pel programa Eutopia MORE, a sis anys vista. Són molts diners, i comporta el lideratge de la UPF dins l’aliança europea. És una bona idea que pugui agafar el relleu una persona que tingui aquests anys per endavant”

“Cap al març és probable que estigui a punt d’aprovar-se la LOSU, i provocarà un canvi d’estatuts que serà complex. És millor que un nou rector o rectora agafi el relleu”

“Fins que hi hagi eleccions, hi haurà continuïtat amb tot el que s’ha fet. No hi haurà cessaments, només es faran els canvis necessaris”

Un cop acabat el seu parlament, el rector Oriol Amat ha declarat inaugurat el curs 2022-2023 de la UPF. La interpretació de la peça popular universitària Gaudeamus igitur, amb tot el públic dempeus, ha posat punt final a l’acte.

Una llarga trajectòria acadèmica i museística

Marko Daniel (Aquisgrà, Alemanya, 1964) és llicenciat en Història de l'Art i Filosofia per la University College London (1988) i expert en art contemporani xinès i català. Es va doctorar en Història i Teoria de l'Art per la Universitat d'Essex (1999) amb la tesi “Art and Propaganda: The Battle for Cultural Property in the Spanish Civil War”, el treball de camp de la qual va portar a terme a Barcelona gràcies a una beca de la British Academy.

Daniel ha desenvolupat la seva trajectòria docent a la Winchester School of Art de la Universitat de Southampton (1994-2001, lecturer, i 2003-2006, director de la Graduate School), al Departament de Comunicació Audiovisual de la Da Yeh University, i al Centre d'Art i Tecnologia de la Taipei National University of the Arts, ambdues a Taiwan. També ha estat vicepresident (des del 2009) i membre del professorat (des del 2006) del London Consortium, i assessor d'art i teoria del disseny d'ELISAVA, Escola Universitària de Disseny i Enginyeria.

El 2006 es va incorporar a la Tate Modern de Londres com a comissari de programes públics, i cinc anys després, el 2011, va ser nomenat cap d'aquest mateix àmbit dels dos centres Tate de Londres (Tate Modern i Tate Britain). Des del seu càrrec va desplegar un ampli programa d’activitats i va impulsar la recerca en art modern i contemporani, especialment xinès, com a part de la programació de la institució.

Una relació especial amb l’obra de Joan Miró i impulsor de la col·laboració amb la UPF

En la seva etapa a la institució londinenca, entre altres projectes expositius, Marko Daniel va comissariar, juntament amb Matthew Gale i Teresa Montaner, l'exposició “Joan Miró. L'escala de l'evasió”, que es va poder visitar a la Tate Modern de Londres, a la National Gallery of Art de Washington i a la Fundació Joan Miró entre el 2011 i el 2012. Anys abans, a la dècada dels 90, en una estada a Barcelona, mentre feia la tesi doctoral, va descobrir la Fundació a través de l’exposició del centenari "Joan Miró 1893-1993".

Gran coneixedor del sector cultural i artístic català, espanyol i internacional, Marko Daniel està liderant el viatge de la Fundació Joan Miró cap al seu 50è aniversari, que se celebrarà l’any 2025, al capdavant d'un projecte que vol enfonsar les arrels en l’esperit de l’obra mironiana i en els valors fundacionals del centre per projectar-se cap al futur.

Juntament amb Oriol Amat, rector de la Universidad Pompeu Fabra, Marko Daniel va signar el mes de juny del 2022 el conveni de creació de la Càtedra Fundació Joan Miró-UPF d’Art Contemporani, una iniciativa que representa un pas més en la col·laboració que des de l’octubre del 2020 vincula ambdues institucions.

El cartell inaugural del curs 2022-2023, obra de l’artista Lúa Coderch

Lúa Coderch (Iquitos, Perú, 1982) és l’autora del cartell inaugural del curs 2022-2023 de la UPF, al qual adjunta una poesia escrita per ella, sota el títol “El polze sobre l’horitzó, els dits tocant els astres”. L’artista fa una explicació sobre la seva obra: “La retícula esquemàtica d’un mapa es projecta contra un fons nocturn, on dues mans semblen sostenir-se l’una a l’altra. Aquesta peça vol ser un instrument d’orientació per als temps que vénen, ara que fer sentit i traçar una cardinalitat pròpia és, més que mai, una tasca que cal empendre de forma solidària.”

Artista polifacètica i professora agregada a BAU, Centre Universitari de Disseny de Barcelona, Lúa Coderch va fer el màster de Producció i Investigació Artística i el doctorat en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, i també es va formar com a escultora a l’Escola Massana.

Treballa en pràctiques escultòriques, llenguatges audiovisuals i processos de recerca i experimentació en art i disseny. I ho fa a partir de la combinació de les pràctiques narratives i objectuals en vídeos, performances i instal·lacions, que configura com a dispositius de recerca. A través de tots aquests mitjans, articula la relació entre la dimensió superficial, l’estètica i la fenomenològica de la nostra vida comuna i les seves implicacions filosòfiques i polítiques latents.

Des de l’any 2010, ha exposat en espais com la Capella de Sant Roc de Valls (2011), la Fundació Suñol i la Fundació Joan Miró de Barcelona (2014), l’Art Institute de Viena (2017), el CentroCentro Cibeles de Madrid (2018) i el Domus Artium de Salamanca (2020). Les seves obres es troben en col·leccions com la del MUSAC Centro de Arte Contemporáneo de Castilla y León, Col·lecció d’Art Contemporani Cal Cego de Barcelona, Fundació Lluís Coromina de Banyoles o el MACBA de Barcelona.

Algunes de les seves obres i projectes són Vida de O,The Girl With No Door On Her Mouth, As long as summer lasts, Souvenir (Onyx), The Rainbow Statement Night in a Remote Cabin Lit by a Kerosene Lamp, [Shelter] i Echo (juntament amb Julia Múgica, Lluís Nacenta e Iván Paz), que va guanyar el Premi ARCO/Beep d’Art Electrònic (2022).

> Àlbum de fotos publicat a Flickr