Les sessions del cicle “Recerca EDvolució” s’ofereixen en format presencial i en streaming, i estan obertes a la participació de tota la comunitat universitària i educativa en general. En aquestes sessions es comparteixen testimonis de professorat i resultats de recerca educativa sobre docència feta a la UPF o per experts externs. Està coordinat per Davinia Hernández-Leo, comissionada per a la Recerca en Innovació Educativa. i Manel Jiménez, vicerector de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació,

El 26 de maig s’ha celebrat la segona sessió d’aquest cicle, amb el títol  “Activitats de preparació per a l’aprenentatge: posant en valor el fracàs productiu” que ha comptat amb la participació de Manu Kapur, professor de l’ETH Zurich, de Suïssa, i director de The Future Learning Initiative (FLI).

Amb EDvolució, la UPF pretén millorar l’aprenentatge dels seus estudiants, generant aprenentatges més profunds, més duradors i més compromesos amb la societat

En la seva conferència, el ponent ha descrit la seva recerca sobre el fracàs productiu com "la preparació per l'aprenentatge i les seves implicacions en com dissenyem entorns d'aprenentatge fructífers, potenciant la innovació i la creativitat". Ha articulat el seu discurs al voltant de la pregunta: “Si aprendre del fracàs és intuïtivament atractiu, com podem dissenyar-lo intencionadament i conduir-lo per aconseguir un aprenentatge profund?”

Amb EDvolució, la UPF pretén millorar l’aprenentatge dels seus estudiants, generant aprenentatges més profunds, més duradors i més compromesos amb la societat. Una de les estratègies que està aplicant per aconseguir-ho és el disseny de tasques de preparació per l’aprenentatge.

L’obertura de l’acte ha anat a càrrec d’Oriol Amat, rector de la UPF, i ha advertit que “cal que totes les universitats s’adaptin als canvis en les formes d’aprenentatge, perquè en cas contrari, en un futur no gaire llunyà, perdran el seu lloc preeminent que han ocupat tradicionalment”. Per la seva banda, Manel Jiménez ha afegit que “EDvolució és un programa ambiciós en el qual té lloc la connexió entre l'ensenyament i la recerca i on tothom és protagonista d'aquest creixement en la millora docent”.

Davinia Hernández-Leo: “la recerca educativa està oferint cada vegada més proves sobre la rellevància de les tasques de preparació per aconseguir millors aprenentatges"

Finalment, Davinia Hernández-Leo ha explicat que “la recerca educativa està oferint cada vegada més proves sobre la rellevància de les tasques de preparació per aconseguir millors aprenentatges. La recerca que es fa dins el marc d’EDvolució també vol contribuir a la generació i la transferència de més coneixement en aquesta línia”. Aquestes tasques, assegura, són les que es fan abans de les explicacions o instrucció directa pel professorat. Normalment impliquen l’activació per part de l’estudiant de coneixements previs, l’exploració de noves idees i l’aparició d’una confusió o un fracàs productiu, que fomentarà un aprenentatge significatiu en futures tasques aclaridores i de consolidació.

Alguns exemples de tasques de preparació per a l’aprenentatge futur són les lectures i la visualització de vídeos, prèviament a l’inici de les sessions de classe; la identificació de problemes; la revisió d’exemples o la comprensió de conceptes abans de treballar-los a l’aula, responent al format de la metodologia de l’aula inversa.

“Estem estimant que les assignatures en el marc d’EDvolució a la UPF planifiquen una mitjana del 17% del temps de dedicació dels estudiants a tasques de preparació per a l’aprenentatge. Aquesta dada és molt semblant a les hores dedicades a les classes d’instrucció o magistrals, amb una mitjana del 18,4% del temps de l’estudiant a l’assignatura”, remarca Hernández-Leo.

El testimoni de professorat que utilitza tècniques de preparació per a l’aprenentatge futur

La sessió també ha comptat amb la participació de testimonis de professorat de la UPF que fan servir activitats de preparació d’aprenentatge futur a les seves assignatures: el mateix Oriol Amat, com a professor del Departament d’Economia i Empresa; Montse Cunillera, del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge; Óliver Pérez, del Departament de Comunicació; Elisabeth Moyano, del Departament de Medicina i Ciències de la Vida, i Laura Becerra-Fajardo, del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions.

Tots ells han explicat com fan servir les tasques de preparació per a l’aprenentatge futur, amb exemples que milloren la cohesió de grup, la consciència del que cal aprendre, la motivació i l’atenció dels estudiants.

La iniciativa és una activitat del recentment creat Laboratori d’Aprenentatge (o Learning Lab) de la UPF, un centre que es proposa oferir un nucli i articulació de recerca interdisciplinària en ensenyament i aprenentatge a la Universitat, contribuint a la seva excel·lència en recerca i docència, i facilitant la transferència d’aquest coneixement a la mateixa Universitat i a la societat.