Oriol Amat, rector de la Universitat Pompeu Fabra, ha comparegut avui, 19 d’abril, davant la Comissió de Recerca i Universitats del Parlament de Catalunya (vídeo complet) per exposar els principals objectius que s’ha marcat amb el seu equip de direcció. També ha demanat als diputats de les diferents formacions polítiques presents tres elements clau per fer que el sistema universitari català mantingui els bons resultats obtinguts fins ara:

• Reforma normativa
• Autonomia universitària amb retiment de comptes
• Millora del finançament

Amat ha començat la seva intervenció definint de manera sintètica la Universitat i el seu objectiu: “Formar persones mitjançant un model educatiu rigorós, innovador i personalitzat, en una universitat de recerca preeminent, que impulsa la innovació i la transformació social, així com el compromís amb la cultura”. D’altra banda, ha explicat el bon posicionament de la UPF en els principals rànquings internacionals, com el QS o el Times Higher Education, i ha destacat els resultats que obté tot el sistema universitari català malgrat competir amb un claríssim desavantatge pel que fa a finançament respecte els països del nostre entorn.

Seguidament, ha definit el model UPF a partir de quatre grans eixos i els ha exemplificat a través de diverses dades concretes:

• Generació de coneixement
  • Universitat de l’estat amb més publicacions i citacions per professor
  • Universitat de l’estat més competitiva en captació de fons europeus de recerca
• Ensenyament
  • Alt nivell de satisfacció dels estudiants amb la Universitat
  • Alt nivell d’ocupació dels estudiants un cop finalitzats els estudis
• Internacionalització
  • Alt percentatge d’internacionalització al postgrau (46%)
  • Alt percentatge d’internacionalització entre el professorat (25%)
• Compromís social
  • Política de gènere ben valorada internacionalment
  • Introducció transversal d’ODS en la formació de grau

A partir d’aquí, el rector Amat ha identificat alguns dels principals problemes que afecten la UPF i el sistema universitari català en general. D’una banda, ha remarcat que “estem molt malament en finançament públic, essent una de les pitjors universitats finançades per estudiant, tant de Catalunya com de l’estat”. Això, ha indicat, genera “precarietats molt importants en la comunitat universitària”. Com a exemple, ha recordat que “una de les conseqüències principals d’aquest infrafinançament és la poca capacitat de reposició del personal docent, que acaba consolidant la plaça al voltant dels 50 anys i que fa que molts joves es vegin abocats a marxar per falta d’oportunitats”.

D’altra banda, ha remarcat que “el món universitari i del coneixement a nivell mundial mundial està accelerant molt en els darrers temps i si seguim amb aquesta tendència podem trobar-nos que el sistema català sigui irrellevant d’aquí a pocs anys”. Aquesta dificultat està totalment entrelligada amb la capacitat d’autonomia de les universitats, per qui el rector de la UPF ha demanat “establir un sistema normatiu flexible, que no encorseti tant el funcionament de les nostres institucions i que promogui una política clara de retiment de comptes als òrgans corresponents”.

“Una de les conseqüències principals d’aquest infrafinançament és la poca capacitat de reposició del personal docent, que acaba consolidant la plaça al voltant dels 50 anys i que fa que molts joves es vegin abocats a marxar per falta d’oportunitats”

En l’apartat d’elements de millora, Oriol Amat també ha destacat la necessitat d’augmentar l’impacte social de la Universitat: “Tenim molt bones dades en producció científica, però no massa bones quan aquest coneixement l’hem de transferir a la societat”. “Necessitem revisar el sistema d’incentius, per exemple ara que la nova llei de la ciència està en fase de tramitació, perquè el personal docent i investigador potenciïn que el coneixement que generen arribi i repercuteixi més en la societat”, ha afegit.

Tots aquests reptes, la UPF els afronta amb una estratègia clara que s’articula en diverses accions destacades. El rector ha remarcat que ha articulat “un programa amb 136 punts concrets de política universitària” i que la seva intenció és complir-los tots durant el seu mandat. Entre d’altres, ha destacat el procés d’innovació oberta que s’ha engegat a la Universitat per millorar el funcionament de determinats temes i programes; la posada en marxa del nou model docent EDvolució; l’elaboració d’un pla de mesures concretes per millorar l’activitat en català; el foment de la internacionalització a través del projecte de Capítols UPF repartits pel tot el món; la potenciació de la transferència de coneixement a la societat, i l’aposta per la iniciativa Benestar Planetari i el projecte del Mercat del Peix.

Finalment, per tancar la seva compareixença, el rector de la UPF ha assegurat que “tenim un bon sistema universitari públic, però mal finançat i en perill de perdre el que es va guanyar de 1990 al 2008, quan hi havia una aposta forta per les universitats”. En aquesta línia, ha recordat quines són les necessitats bàsiques per fer que el sistema universitari català, i la UPF en concret, recuperin el potencial que necessiten per fer front als importants reptes de futur que afronten: reforma normativa analitzant les millors pràctiques internacionals; autonomia universitària amb retiment de comptes, i millora del finançament.