Vés enrere

Identifiquen marcadors epigenètics clau en la vulnerabilitat per a desenvolupar addicció al menjar

Identifiquen marcadors epigenètics clau en la vulnerabilitat per a desenvolupar addicció al menjar

Els marcadors epigenètics afectats al cervell de ratolí també es van trobar alterats al plasma de les persones. ​El paper de l’epigenètica a la vulnerabilitat a l’addicció al menjar obre la porta a la identificació de biomarcadors per al diagnòstic precoç de la malaltia i la recerca de teràpies futures.

31.03.2022

Imatge inicial

Un equip d'investigadors ha identificat mecanismes epigenètics comuns en rosegadors i humans relacionats amb l'addicció al menjar. L'article, publicat a la revista Journal of Clinical Investigation, ha estat liderat per Rafael Maldonado i Elena Martín, del Grup de Recerca en Neurofarmacologia-Neurophar de la UPF Fabra i adscrit a l'Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), i José Manuel Fernández-Real, del Grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l'Institut de Recerca Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) i CIBEROBN.

L'addicció al menjar està relacionada amb una pèrdua de control de la ingesta que s'associa a l'obesitat i als trastorns alimentaris. És un trastorn cerebral crònic, multifactorial i complex, que resulta de la interacció de múltiples gens i factors ambientals. La seva prevalença està augmentant a tot el món i no existeixen tractaments efectius.

En un article anterior, els investigadors van identificar els mecanismes neurobiològics que permeten el desenvolupament d'un comportament d'addicció al menjar. Concretament, van identificar la implicació de determinades àrees corticals en el cervell en la pèrdua de control de la ingesta.

“Un cop identificat el mecanisme ens plantegem per què hi ha individus que són resilients, mentre que uns altres són addictes. Per a això ens centrem en els factors epigenètics, és a dir, aquells factors externs, de l'ambient, que modifiquen l'expressió dels gens”, detalla Elena Martín.

Un cop identificat el mecanisme es van plantejar per què hi ha individus que són resilients, mentre que uns altres són addictes. Per a això es van centrar en els factors epigenètics, és a dir, aquells factors externs, de l'ambient, que modifiquen l'expressió dels gens.

Els científics van seleccionar poblacions extremes de rosegadors addictes i no addictes al menjar. Específicament van buscar les marques epigenètiques en les àrees de l'escorça cerebral relacionada amb aquesta addicció. Entre els diferents mecanismes epigenètics que existeixen, en aquest cas, es van centrar en els microRNAs, que són petites molècules d'RNA que regulen l'expressió gènica d'una manera complexa i dinàmica.

D'altra banda, es van examinar també els microRNAs circulants en voluntaris sans i es va passar un qüestionari que constitueix un instrument per mesurar el grau d'addicció al menjar. "El més fascinant va ser que els mateixos microRNAs que es trobaven afectats en el cervell de ratolí també es van trobar alterats en el plasma de persones. De manera curiosa, els mateixos microRNAs s'associaven al grau d'addicció al menjar quantificat mitjançant aquest qüestionari", explica José Manuel Fernández-Real.

Bru Cormand i Noèlia Fernàndez, de la Universitat de Barcelona, l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i el CIBERER expliquen que “els principals microRNAs identificats estan implicats en processos rellevants per a l’addicció al menjar, com la digestió de lípids i carbohidrats, els canvis morfològics al cervell, la resistència a la insulina o fins i tot l’addicció a determinades substàncies, com les metamfetamines”.

Dins aquesta malaltia multifactorial amb múltiples expressions, han identificat dos components principals de l'alteració de la conducta: l'elevada motivació pel menjar i la cerca compulsiva malgrat els efectes negatius d'aquesta conducta. “Curiosament hem vist que dos canvis epigenètics específics semblen ser els responsables d'aquest components conductuals de la malaltia”, detalla Rafael Maldonado. “Les similituds entre els resultats en ratolins i humans donen un important valor traslacional a l'estudi. El paper de l'epigenètica en la vulnerabilitat a l'addicció al menjar obre la porta a la identificació de biomarcadors per al diagnòstic precoç de la malaltia i a la recerca de teràpies futures mitjançant la modificació de l'expressió dels miRNA”, conclou.

Les investigadores Alejandra García Blanco, Laura Domingo-Rodriguez, Judit Cabana Domínguez i Noèlia Fernàndez-Castillo són les primeres autores de l'article. En el treball també han participat científics del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa / Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), Institut de Recerca Sant Joan de Déu, Centre de Regulació Genòmica, Universitat de Vílnius (Lituània), University College Cork (Irlanda) i el Teagasc Food Research Centre (Irlanda).

Article de referència:

García-Blanco A et al. MicroRNAs signatures associated with vulnerability to food addiction in mice and humans. J Clin Invest. 2022. https://doi.org/10.1172/JCI156281.

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

ODS - Objetivos de desarrollo sostenible:

SDG - Sustainable Development Goals:

03. Salut i benestar
Els ODS a la UPF Los ODS en la UPF The ODS at UPF

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit