Vés enrere Restes de ceràmica prehistòrica permeten descobrir com es cuinava en una civilització antiga

Restes de ceràmica prehistòrica permeten descobrir com es cuinava en una civilització antiga

Un estudi liderat per investigadors de la UPF i el CSIC analitza rastres d'ingredients en recipients de cuina que tenen de 5300 a 4000 anys d'antiguitat. Han examinat lípids animals i restes microscòpiques de plantes en atuells de l'Edat del Bronze de la Civilització de la Vall de l'Indus i més antigues al nord de Gujarat, Índia. En reconstruir els ingredients antics, el seu origen divers i les maneres de preparació, han trobat una sorprenent continuïtat en les “maneres de menjar" durant 1300 anys, en què alhora hi ha hagut un gran canvi cultural.

23.03.2022

Imatge inicial

Com reconstruir la cuina de persones que van viure fa milers d’anys? Ossos i restes de plantes ens poden dir quin tipus d'ingredients hi havia disponibles. Però per reconstruir com es combinaven i cuinaven els ingredients, els científics necessiten estudiar els recipients de cocció antics.

"Les molècules de greix i les restes microscòpiques de les plantes, com els grans de midó i els fitòlits (estructures de sílice dipositades en molts teixits vegetals) s'incrusten als gots i poden sobreviure durant llargs períodes de temps", explica Akshyeta Suryanarayan, investigadora EUTOPIA-Science and Innovation Fellowship (SIF) a la Universitat Pompeu Fabra, membre del Grup de Recerca CaSEs del Departament d'Humanitats i coautora d'un estudi publicat recentment a Frontiers in Ecology and Evolution.

En el nou estudi, Suryanarayan i els altres coautors, pertanyents a diverses universitats i centres de recerca d'Europa, Estats Units i Àsia, van analitzar aquestes "restes" en atuells de l'Edat del Coure i del Bronze, incloses olles, gerros, copes, gerres i plats, de l'actual estat de Gujarat, Índia. "El nostre estudi és el primer a combinar l'anàlisi de grans de midó i residus de lípids de vasos antics al sud d'Àsia", afirma Suryanarayan. “Els resultats mostren com els pobles prehistòrics que fabricaven aquests recipients processaven diferents aliments i els barrejaven, transformant-los en menjars”.

Exemple de la ceràmica que s'ha estudiat a través de l'anàlisi de residus de lípids i de microrestes botàniques (fitòlits i midons)

Els autors van prendre mostres d'onze atuells de 4200 a 4000 anys d'antiguitat excavades a Shikarpur, un jaciment arqueològic de la Civilització de la Vall de l'Indus de l'Edat del Bronze, que va florir entre els anys 2600 i 2000 a. C. en el que avui és el Pakistan i el nord-oest de l'Índia, la tercera civilització urbana més antiga del món. Per estudiar els efectes del canvi cultural, també van prendre mostres de disset atuells de 5300 a 4300 anys d'antiguitat de dos llocs propers, Datrana i Loteshwar. Aquestes darreres van ser elaborades durant l’Edat del Coure per agricultors i pastors seminòmades.

"Els nostres resultats mostren que tant durant l'Edat del Coure com en la del Bronze, al nord de Gujarat, la gent va adquirir els seus ingredients de diverses maneres: alguns es van recol·lectar localment a la natura, altres es van cultivar, i alguns es van intercanviar des d'altres llocs”, explica el primer autor de l'estudi, Juan José García-Granero, investigador de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats del Consell Superior d'Investigacions Científiques (IMF-CSIC).

Mostra per a l'anàlisi macrobotànica (llavors) assecant-se abans d'arribar al laboratori.

Per exemple, als atuells de Datrana, el 99% dels grans de midó procedien de cereals com el blat i l’ordi. Però aquests cereals no es cultivaven al Gujarat durant la prehistòria, cosa que suggereix que van ser importats d'altres àrees de la Vall de l’Indus.

Els recipients de Loteshwar i Shikarpur contenien principalment midó de llegums. Els investigadors també van trobar rastres de gingebre, que primer va poder haver estat mòlt en pedres de moldre i després utilitzat per cuinar.

Els lípids en els gots dels tres llocs eren principalment àcids grassos típics dels greixos animals degradats. Per a la majoria (78%) d'aquests recipients, les abundàncies relatives dels isòtops de carboni 13C a 12C dels àcids grassos van suggerir que aquest greix procedia d'omnívors, per exemple porcs, aus o conills.

Una descoberta amb sorpreses

Aquesta descoberta ha estat inesperada, ja que els ossos d'animals analitzats en estudis anteriors en jaciments de l'Edat del Coure i el Bronze al Gujarat pertanyien principalment a remugants: bestiar domèstic, búfals d'aigua, ovelles, cabres i cérvols salvatges i antílops nilgai. No obstant això, en només el 22% dels recipients analitzats a l'estudi actual hi va haver traces d'isòtops consistents en greix de remugants. No hi havia rastres de peix o de lactis.

Tampoc no es van trobar fitòlits. Com que aquestes partícues de sílex es generen principalment en parts de plantes no comestibles, la seva absència suggereix que les llavors i els grans es van netejar a fons abans d'utilitzar-los com a ingredients als recipients, i que les parts menys saboroses van ser eliminades abans de cuinar.

Per a la seva sorpresa, els autors no van trobar evidència que el profund canvi cultural que va haver-hi entre l'Edat del Coure i la Civilització de la Vall de l'Indus tingués algun impacte en com es processaven els animals i les plantes abans i durant la cocció.

Excavació del lloc arqueològic de Loteshwar amb els dipòsits de les diferents ocupacions prehistòriques.

“Els nostres resultats suggereixen que també es van fer servir diferents ingredients en diferents mètodes de cocció. L'absència virtual de mill petit (l'aliment bàsic al Gujarat prehistòric) als atuells de ceràmica suggereix que el mill s'usava exclusivament per a menjars a base de farina, com en productes similars al pa, mentre que altres ingredients (com els llegums) també s'haurien fet servir en una gamma més àmplia de plats, com els guisats”, comenta García-Granero.

El professor d’investigació ICREA Marco Madella, director del projecte i coordinador del Grup de Recerca CaSEs, de la Universitat Pompeu Fabra, conclou: "L'ús combinat de microrestes de plantes i biomolècules utilitzats a l'estudi actual mostra el gran potencial que té per desentranyar la nostra comprensió de les antigues maneres d'alimentació”. I afegeix: “El proper pas per a l'estudi del menjar a l'Àsia del Sud serà expandir el material de referència, especialment per a anàlisis de biomolècules, per a una comprensió millor dels ingredients i les receptes. Actualment estem ampliant el nostre treball per cobrir la transició de la fase preurbana a la urbana de la civilització de la Vall de l'Indus”.

Article de referència:

García-Granero, J.J., Suryanarayan, A., Cubas, M., Craig, O.E., Cárdenas, M., Ajithprasad, P. i Madella, M. (març, 2022). “Integrating Lipid and Starch Grain Analysis From Pottery Vessels to Explore Prehistoric Foodways in Northern Gujarat, India”. Frontiers in Ecology and Evolution

https://doi.org/10.3389/fevo.2022.840199

Finançament:

El treball de camp a Datrana i Loteshwar va ser finançat pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport d'Espanya (Programa d'Ajuts per a Projectes Arqueològics a l'Exterior 2009 i 2010) i el Govern de Catalunya (Programa EXCAVA 2009), i el treball de camp a Shikarpur va ser finançat pel Departament d'Arqueologia i Història Antiga de la Universitat Maharaja Sayajirao de Baroda (Gujarat, Índia), el Servei Arqueològic de l'Índia i el Departament d'Arqueologia i Museus de l'Estat de Gujarat.

El treball de laboratori va ser finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya (Programa R+D, HAR2010-16052) i el Ministeri de Ciència i Innovació d'Espanya (Programa CONSOLIDER INGENIO 2010, CSD2010–00034).

J.J. García-Granero reconeix el finançament de la Comissió Europea (H2020 MSCA 2015, Grant No. 704867) i el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats d'Espanya (IJC2018-035161-I). A. Suryanarayan agraeix a Cambridge Trust, Nehru Trust for Cambridge University i Sidney Sussex College, Cambridge, per proporcionar fons per a la investigació i els viatges. M. Cubas compta amb una beca Ramon i Cajal (RYC2019-026697-I) del Ministeri de Ciència i Innovació d'Espanya

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació