Vés enrere

Luz Rello recalca la importància de la resiliència i la perseverança en la inauguració del curs 2021-2022 de la UPF

Luz Rello recalca la importància de la resiliència i la perseverança en la inauguració del curs 2021-2022 de la UPF

La doctora del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la Universitat i experta en l’aplicació de la intel·ligència artificial per a la dislèxia ha pronunciat la lliçó “El valor de los errores, en investigación y en la vida”. L’acte, que ha tingut lloc el 18 d’octubre a l’auditori del campus del Poblenou, ha inclòs els parlaments d'Oriol Amat, rector de la UPF; Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats, i Montserrat Vendrell, presidenta del Consell Social de la UPF.

18.10.2021

Imatge inicial

Luz Rello, doctora en Ciència Computacional pel Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF i experta en l’aplicació de la intel·ligència artificial per a la dislèxia, ha pronunciat la lliçó “El valor de los errores, en investigación y en la vida”, que ha obert el curs acadèmic 2021-2022 de la Universitat Pompeu Fabra.

L’acte inaugural ha tingut lloc el 18 d'octubre, a les 12.00 hores, a l’auditori del campus del Poblenou, presidit per Oriol Amat, rector de la Universitat. Ha estat acompanyat a la taula presidencial per Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats; Montserrat Vendrell, presidenta del Consell Social de la UPF, i Pere Torra, secretari general de la Universitat.

Altres autoritats i càrrecs presents a l’acte han estat Esther Morales, secretària general de Recerca I Universitats; Josep Ribas, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC); Xavier Aldeguer, director general de Transferència del Coneixement del Departament de Recerca i Universitats, i Jaume Casals i Enric Argullol, anteriors rectors de la UPF.

Oriol Amat, després d’unes paraules de benvinguda, ha donat pas a la projecció de la videomemòria del curs acadèmic 2020-2021 de la UPF, un repàs de les principals fites aconseguides per la Universitat durant aquest període. En l'any en què es commemora el centenari del premi Nobel d’Albert Einstein, la UPF ha volgut reconèixer la rellevància del coneixement científic i de les persones que s’hi dediquen.

Així, ha dedicat cadascun dels vuit blocs que componen la videomemòria a una científica rellevant: Comunitat (Marie Curie, física i química); Docència (Lise Meitner, física); Recerca (Josefina Castellví, bióloga i oceanògrafa); Internacionalització (María Zambrano, filòsofa); Entorn i projecció (Hannah Arendt, politòloga); Finançament i campus (Beatrice Webb, economista), i Compromís social (Dorothy Crowfoot, química).

>Videomemòria del curs acadèmic 2020-2021


Seguidament, Oriol Amat ha presentat la ponent de la lliçó inaugural, Luz Rello, doctora en Ciència de la Computació pel Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, i experta en l’aplicació de la intel·ligència artificial per a la dislèxia. “M’haureu escoltat remarcar en moltes ocasions com n’és de necessari incrementar la transferència de coneixement que fem a la UPF per tal d’aconseguir que el coneixement que generem impacti més positivament en el benestar de la societat. La professora Rello és un bon exemple de com reeixir en aquesta tasca”, ha afirmat el rector.

Lliçó inaugural a càrrec de Luz Rello

Luz Rello, en seu parlament, ha fet un repàs de la seva trajectòria vital i de recerca, des dels problemes que la dislèxia li comportava a l’escola, de ben petita, i com intentava superar-los, els dotze anys de recerca a Espanya i als Estats Units, amb diversos descobriments relacionats amb els errors, fins a la creació de l'empresa social Change Dyslexia l’any 2015: aquest projecte ha fet possible que més de 300.000 nens i nenes hagin realitzat la prova de cribratge de Dytective, que l’ha convertit en el test en línia més utilitzat arreu del món per detectar la dislèxia.

> Vídeo amb la lliçó inaugural completa

Extractes de la lliçó inaugural

“Estic contentíssima. Mai vaig pensar que seria aquí fent això, de veritat. No ho vaig pensar igual que tampoc vaig pensar que acabaria l’escola”

“Des de petita, els errors eren una cosa que em fastiguejava perquè em feia suspendre. Volia eliminar els errors”

“En la meva etapa a la UPF el tema dels errors va tornar a aparèixer. El catedràtic del DTIC, Ricardo Baeza-Yates, em va animar a canviar el tema de la tesi i a utilitzar el que sabia d’informàtica i lingüística per ajudar a persones amb dislèxia, com jo”.

“A la UPF vam experimentar amb persones amb i sense dislèxia, per veure com llegien en pantalla textos amb i sense errors, i vam veure que les persones amb dislèxia processàvem de manera diferent els textos amb errors, i en vam extreure uns patrons”.

“A la Universitat Carnegie Mellon vam veure que si introduíem aquests patrons en un entorn d’intel·ligència artificial, érem capaços de predir i de fer cribratge del risc de dislèxia, després de quinze minuts de jugar a un joc”.

“Si barrejàvem aquesta informació amb patrons lingüístics i amb exercicis d’estimulació i entreteniment, i ho personalitzàvem amb els punts forts i punts febles dels nens, podien millorar significativament”.

“Vaig pensar que aquesta recerca calia posar-la al servei de les persones, que la poguessin utilitzar”

“A través d’una campanya de crowdfunding vam aconseguir un capital llavor, que ens va permetre crear “Change Dyslexia”, on vam integrar tota aquesta recerca a la plataforma Dytective, que inclou un test de cribratge i més de 40.000 exercicis”

“El model de negoci creat havia de superar tres barreres de la dislèxia: en primer lloc era molt difícil de detectar (per això vam impulsar el text gratuït); en segon lloc, el fet que la dislèxia estigués relacionada amb el baix rendiment escolar (vam crear els exercicis d’autoestimulació); i en tercer lloc, les barreres socioeconòmiques, ja que lluitar contra la dislèxia era car (vam crear beques per a les famílies que no es podien permetre pagar el tractament).

“Tot això ho vam tirar endavant amb col·laboracions amb empreses i amb l’administració pública: centenars d’escoles de la Comunitat Autònoma de Madrid han incorporat la plataforma Dytective”

“Des de l’any 2016 estem fent passos per crear la plataforma Dytective Cat, però és una tasca complicada. Només ens queda la implantació del producte”

“Als estudiants que comencen els donaria uns consells: al principi cal donar-ho tot, és súper difícil (...) Cal que segueixis endavant, no importa el que diguin o pensin els altres de tu, ja que estan preocupats per altres coses (…) Cal valorar la importància de la resiliència i la perseverança, sense això, no hi ha manera d'aconseguir res (...) Si teniu una passió, seguiu-la. Al final, les persones que segueixen la seva passió se'n surten. Però si no teniu aquesta passió definida, no passa res (…) Feu les coses el millor possible, lluiteu pel que creieu que és just (…) Encara que no tingueu clar el vostre somni, heu aterrat en un bon lloc. La UPF és un bon lloc i hi ha molts investigadors i professors brillantíssims que us poden ajudar.”

Parlaments de les autoritats

Seguidament, s'han encadenat els parlaments a càrrec (per aquest ordre) de Montserrat Vendrell, presidenta del Consell Social de la UPF; Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats , i Oriol Amat, rector de la UPF.

Parlament de Montserrat Vendrell

Extractes del parlament:

“Comencem un nou curs amb l’auditori ple i fa goig. Cal destacar l’esforç de tots els membres de la UPF per adaptar-se a tots els canvis i per la tornada a la normalitat. Gràcies a tots els que ho heu fet possible”

“El nou equip de govern vol implantar els grans reptes estratègics per al creixement i desenvolupament de la UPF, com la Ciutadella del Coneixement, Benestar Planetari o EDvolució. Dono les gràcies a Oriol Amat per voler treballar conjuntament amb el Consell Social de la UPF per implantar una nova manera de governança en consonància amb el que necessita la societat”.

“Em consta que la consellera té presents els reptes que tenim, pel que fa a una recerca d’excel·lència, educació de qualitat i innovació. Hem d’aprofitar el moment per sortir de la crisi reforçats”

“Els estudiants heu de gaudir de la UPF i aprofitar el màxim el que la Universitat us ofereix. Sigueu crítics i sigueu bons ambaixadors de la UPF”

“Tant de bo comencem una nova etapa en què puguem aprofitar totes les lliçons apreses d’aquesta crisi”

Parlament de Gemma Geis

Extractes del parlament

“En relació a la passió de què parlava Luz Rello a la seva lliçó, un dels reptes de la conselleria és la necessitat de transferència: hem de mirar que els calaixos de recerca del país aflorin a la societat, per tal que sigui més justa i lliure, i que reverteixi en beneficis per als ciutadans. La transferència de coneixement és un dels reptes que tenim com a país i una missió que tenim com a universitat”

“Com a consellera de Recerca i Universitats puc dir que més que un càrrec és un encàrrec. La recerca és el millor pla de contingència que podem fer com a societat per al país que volem. Estem compromesos amb el sistema de recerca del país”

“Hem de millorar el sistema de finançament de les universitats i les infraestructures científiques i digitals del país”

“Augmentar el pressupost de recerca i universitats serà una realitat. Espero que els polítics puguem donar aquesta solvència que el sistema universitari del país mereix”

“Hi ha sis àmbits del país en què ens hem d’esforçar en recerca: el xip europeu i la millora de la sobirania tecnològica; l’ús de la intel·ligència artificial per millorar el dia a dia de les persones; la recerca en salut; la ciberseguretat; la nova agricultura, i l’arquitectura i l’urbanisme”

“Cal aprofitar aquesta finestra d’oportunitat per millorar el finançament i els pressupostos en universitats i recerca i enfortir el sistema català. Tenim un ecosistema de persones i de lideratge que fa que sigui possible, crec que ho podem fer”

“Hem de fer polítiques per i amb el jovent. El seu present i el seu futur no és només el seu, és també el del nostre país. Compteu amb una aliada des del nostre departament”

Parlament d’Oriol Amat

Vídeo amb el discus complet

Extractes del parlament

“Hi ha quatre característiques comunes que tenen les millors universitats del món: vocació internacional; aposta per la recerca i ser una universitat intensiva en recerca; aposta per l’excel·lència en les altres activitats pròpies de la universitat: docència i transferència de coneixement, i finalment, que es tracta d’universitats ben finançades”

“Confiem molt en la consellera i en el seu equip, no només pel pressupost i la seva millora substancial, sinó també per les iniciatives que s’estan portant a terme, com la direcció general de transferència de coneixement.. Es troben en la bona direcció de com s’ha de dirigir i impulsar un bon sistema universitari”

“Quan mirem les deu universitats per davant i per darrere del rànquing del Times Higher Education, on estem la 156 del món, veiem que tenen dues, tres i quatre vegades el finançament que rebem per qualsevol dels ítems que inclouen”

"Hem de veure si es pot incrementar la part variable del finançament, la que té en compte el rendiment”

“Estic convençut no sols que el món canvia molt ràpid; jo hi afegiria que crec que el món està canviant més ràpid que les nostres universitats, i això vol dir que tenim un problema, del sistema universitari però també de les organitzacions, empreses, del teixit social i empresarial”

“La UPF té un projecte que ha fet que els diferents rectors ens haguem anat passant el testimoni, en temes que ja estaven a l’agenda fa 30 anys. Tenim un sistema de governança compartit, que els diferents equips de govern van continuant, un programa continuista”

“Hi ha set temes en els quals intentarem apretar l’accelerador: seguir potenciant la recerca; el coneixement que generem tenim pendent que impacti en la societat, en la docència i en la transferència de coneixement (…) Aconseguir més recursos, interactuant amb la societat a la qual ens devem (…) El nou model docent EDvolució: estem fent proves pilot, aquest serà un any experimental, però l’any que ve l’implantarem; creiem que és el model que la societat i els estudiants necessiten (…) Millorar la presencia de l’anglès i el català en la docència i en les publicacions (…) Aprofundir la presència de la cultura i les humanitats: volem que el pes de la cultura i les humanitats arribi a tots els col·lectius i activitats que fem (…) Finalment, aprofundir en la responsabilitat social, la igualtat de gènere i la sostenibilitat (…)”

“La primera etapa d’aquest pla de transformació de la UPF dura noranta dies i tenim la il·lusió de poder veure canvis importants en diferents àmbits ben aviat”

“Al gener, si va bé l’experiment dels 90 dies, posarem en marxa 50 equips de resposta rápida per fer transformacions tangibles, per agafar el ritme de la societat, que va més ràpid que nosaltres”

“El meu lema de campanya era “Una universitat millor per a tothom”, però per fer-lo possible, necessito la complicitat de tothom: govern, sistema universitari, organitzacions al voltant de la UPF, i de tots els col·lectius de la Universitat”.

Un cop acabat el seu parlament, el rector Oriol Amat ha declarat inaugurat el curs 2021-2022 de la UPF. La interpretació de la peça popular universitària Gaudeamus igitur ha posat punt i final a l’acte.

Utilitzar la recerca en intel·ligència artificial per millorar la dislèxia

Luz Rello Sánchez (Madrid, 1984) és llicenciada en Lingüística per la Universitat Complutense de Madrid (2008), màster en Processament del Llenguatge Natural i Tecnologia del Llenguatge Humà per la UAB i la Universitat de Wolverhampton (2010) i doctora en Ciència Computacional pel Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF, amb la tesi "DysWebxia: a text accessibility model for people with dyslexia" (2014), dirigida pels professors Ricardo Baeza Yates i Horacio Saggion.

L’any 2015 va fundar l'empresa social Change Dyslexia, en la qual va integrar els resultats de la seva recerca a la plataforma informàtica Dytective, que s'ha convertit en la plataforma per a la dislèxia més usada en espanyol

La seva recerca, centrada a aplicar la intel·ligència artificial (IA) per a la dislèxia, ha rebut diversos premis, com l'European Young Researchers 'Award (2013), atorgat per l'associació Euroscience; el Premi Fundació Princesa de Girona (2016), o el premi Innovadors menors de 35 anys convocat per la MIT Technology Review (2020).

L’any 2015 va fundar l'empresa social Change Dyslexia, en la qual va integrar els resultats de la seva recerca a la plataforma informàtica Dytective, que s'ha convertit en la plataforma per a la dislèxia més usada en espanyol: 300.000 persones, i implantada en centenars de col·legis públics d'Espanya. El 2020, aquesta aplicació va rebre el premi UNESCO Rei Hamad Bin Isa Al-Khalifa per l'ús d'IA en educació, i va ser la primera institució espanyola que va rebre aquest reconeixement.

Actualment Luz Rello és professora del Departament de Sistemes d'Informació i Tecnologia de la IE Business School i ha publicat dos llibres, un d'ells amb Planeta, Superar la Dislexia, que compta ja amb quatre edicions.

El cartell inaugural del curs 2021-2022, obra de l’artista índia Nalini Malani

El cartell inaugural del curs 2021-2022 és obra de l’artista Nalini Malani, actualment resident a Mumbai (Índia), que ha dedicat la seva carrera artística a la defensa de la justicia social, feminista i ecològica. La seva obra es construeix com una narrativa que entrellaça referències literàries, mitologies i formes estètiques asiàtiques i occidentals per crear un llenguatge inconfusible de gran complexitat.

L’artista índia incorpora al cartell inaugural un haiku (un tipus de poesia japonesa caracteritzat pe la seva brevetat) obra del poeta Matsuo Bashō:

From time to time

From time to time

The clouds give rest

To the moon beholders.

Cartell inaugural del curs 2021-2022, obra de Nalini MalaniNalini Malani Va néixer a Karachi (a l'actual Pakistan) el 1946, un any abans de la separació de l’Índia i el Pakistan. La seva família es va exiliar a Calcuta el 1947, i posteriorment es va traslladar a Bombai el 1954. El trauma personal i col·lectiu de la partició de l'Índia, l'experiència primerenca del desplaçament i la condició de refugiada han marcat la seva biografia i la seva producció artística, que s'ha desenvolupat, en paraules seves, com un intent de "donar sentit als sentiments de pèrdua, exili i nostàlgia" que van tenyir la seva infància.

Entre 1964 i 1969 va estudiar Belles Arts a la Sir Jamsetjee Jeejeebhoy School of Art de Bombai, on va establir el seu estudi al Bhulabhai Memorial Institute de Bombai. Just després de graduar-se, Malani va treballar en cinema i fotografia. Durant el període entre el 1970 i el 1972, va rebre una beca del govern francès per estudiar arts a París, on va entrar en contacte amb les teories de Louis Althusser, Roland Barthes i Noam Chomsky.

L’obra de Nalini Malani ha estat presentada en diversos museus internacionals, com ara el Museu Stedelijk i el MoMA Museum of Modern Art i la Fundació Joan Miró

El 1973, Malani va tornar a l'Índia decidida a contribuir a la modernització i l'emancipació intel·lectual del seu país a través de l'art. Progressivament, l'artista va emergir com a figura pionera del cinema experimental indi. En la seva faceta com a comissària, Malani va organitzar la primera exposició col·lectiva d'artistes índies l'any 1985 a Delhi. 

L’obra de Nalini Malani ha estat presentada en diversos museus internacionals, com ara el Museu Stedelijk i el MoMA Museum of Modern Art i la Fundació Joan Miró. El treball va ser mereixedor, l'any 2019, del Premi Joan Miró, atorgat conjuntament per la Fundació Joan Miró i la Fundació ”la Caixa”. Anteriorment, va rebre el premi Arts & Culture Fukuoka, el St. Moritz Art Masters Lifetime Achievement Award o l'Asia Art Game Changers Award, entre d'altres.

La defensa de les persones vulnerades, una constant a la seva obra

El treball de Malani aborda la història recent del subcontinent indi i aprofundeix en temes urgents i universals com la violència, la guerra, el fonamentalisme, l'opressió de les dones, els efectes de la globalització i la destrucció del medi ambient. Al llarg de tota la seva producció artística, Nalini Malani fa una defensa de les persones vulnerades, sobretot de les dones, donant-los veu incansablement. Les seves obres evoquen aquesta vulnerabilitat de l'existència humana a partir de mites grecs i hindús que formen part de la seva iconografia personal.

Les peces de Malani també han estat influenciades per la literatura i per les seves lectures de filòsofes, poetes, psicòlogues, escriptores i artistes. Les citacions literàries són una constant en la seva creació. Les seves obres es caracteritzen per l'ampliació de la superfície pictòrica a l'espai circumdant i culminen en una narració visual en capes que prenen la forma de dibuixos efímers a les parets, jocs d'ombres, instal·lacions, obres projectades i arts escèniques.Viquiprojecte Nalini Malani 

El viquiprojecte Nalini Malani té com a propòsit expandir el pensament de l'artista índia a partir de la creació o millora d’articles relacionats amb la seva exposició No em sents, que la Fundació Joan Miró va acollir durant els mesos de juny a novembre del 2020, una selecció d'obres de tota la seva trajectòria artística, marcada pel pensament feminista i la denúncia i condemna de la violència.

Aquest viquiprojecte, fet amb la col·laboració d’Amical WikimediaViquidones UPF i Wikimujeres, repassa els noms de les autores que l'han acompanyat al llarg de la seva trajectòria i també els mites universals que l'han marcat, amb l'objectiu de completar-los a la Viquipèdia. La iniciativa vol donar veu a totes aquestes dones de la mateixa manera que Nalini Malani, amb el títol de la seva exposició a la Fundació Joan Miró, visibilitza les silenciades i interpel·la directament el patriarcat dient-li No em sents.

> Àlbum de fotos publicat a Flickr

Acte d'inauguració del curs 2021-2022

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

ODS - Objetivos de desarrollo sostenible:

SDG - Sustainable Development Goals:

Els ODS a la UPF Los ODS en la UPF The ODS at UPF

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit