Vés enrere Nou model de ratolí per estudiar els mecanismes de protecció cognitiva en la malaltia d’Alzheimer

Nou model de ratolí per estudiar els mecanismes de protecció cognitiva en la malaltia d’Alzheimer

Un estudi liderat per la UB amb participació de la UPF ha caracteritzat un model animal de la patologia NDAN, una en què els pacients presenten plaques senils al cervell, però no desenvolupen demència.
28.09.2021

Imatge inicial

L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa caracteritzada per l’acumulació al cervell del pèptid beta amiloide i de la proteïna tau, la qual cosa s’associa amb dèficits en les connexions neuronals i amb demència. No obstant això, recentment s’ha descrit un tipus de persones que, tot i acumular aquestes molècules, no desenvolupen demència: són els anomenats pacients NDAN (de l’anglès, non-demented with Alzheimer’s disease neuropathology).

Un equip coordinat per Marta Pascual, investigadora del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la UB, (UBNeuro) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), ha caracteritzat un nou model de ratolí d’aquesta patologia. Els resultats, publicats a la revista Brain, permetran analitzar quins trets patològics diferencien els pacients NDAN dels pacients d’Alzheimer, cosa que obre la possibilitat de nous abordatges terapèutics per preservar la cognició en aquests malalts.

L’estudiant de doctorat a la UB Eva Dávila-Bouziguet és la primera autora d’aquest treball, en el qual també han participat els investigadors del Laboratori de Neurofarmacologia-Neurophar de la UPF Rafael Maldonado i Andrés Ozaita, el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CSIC-UAM) i la Universitat Pablo de Olavide.

Una patologia molt difícil de detectar

La patologia NDAN és molt poc coneguda i no té una prevalença clara, atès que els pacients no presenten una simptomatologia definida. A més, tampoc pateixen les alteracions cognitives habituals dels malalts d’Alzheimer, de manera que aquests casos són molt difícils de detectar. De fet, moltes vegades els pacients NDAN estan barrejats amb els individus control en estudis sobre l’Alzheimer: «En la majoria dels casos, es detecta que pertanyen al grup NDAN quan es fa una anàlisi de beta amiloide o de la hiperfosforilació de tau per la tècnica d’imatge PET (tomografia per emissió de positrons), o en el teixit obtingut de les autòpsies d’aquests pacients», explica Marta Pascual, també professora de la Facultat de Biologia de la UB.

Els resultats permetran analitzar quins trets patològics diferencien els pacients NDAN dels pacients d’Alzheimer, cosa que obre la possibilitat de nous abordatges terapèutics per preservar la cognició en aquests malalts.

Davant aquest repte, els investigadors han analitzat un model de ratolí transgènic en què les plaques de proteïna beta amiloide i la proteïna tau hiperfosforilada s’acumulen al cervell dels animals, però sense patir els dèficits cognitius habituals de la malaltia d’Alzheimer. «Fins ara, només es podia estudiar aquesta patologia analitzant el teixit humà procedent d’autòpsies dels pacients, amb les limitacions que això comporta. Aquest model animal permetrà utilitzar metodologies que és impossible realitzar en teixit humà, com el traçat de connexions o estudis de la fisiologia de les sinapsis, així com fer una anàlisi de la progressió de la patologia des del seu inici», destaca la investigadora.

Un nou punt de partida per estudiar la malaltia

La gran dificultat, i un dels aspectes més destacats d’aquest treball, és que els investigadors han analitzat el nou model animal des d’una perspectiva molt àmplia, des dels teixits cerebrals fins a la resposta cognitiva, amb l’objectiu d’avaluar la similitud amb la patologia NDAN. «A escala histològica, hem analitzat els diferents tipus cel·lulars de l’hipocamp, però també la seva relació amb el septe, regió amb la qual estableix connexions molt rellevants. A més, també hem estudiat l’electrofisiologia de l’hipocamp en animals desperts i la cognició a través de diversos tests d’aprenentatge», detalla Marta Pascual.

«Tot això —continua—, ens ha permès una caracterització molt exhaustiva que ens ha dut a proposar-lo com a nou model per a la patologia NDAN».

Aquest model animal permetrà utilitzar metodologies que és impossible realitzar en teixit humà, com el traçat de connexions o estudis de la fisiologia de les sinapsis, així com fer una anàlisi de la progressió de la patologia des del seu inici.

Segons els investigadors, es tracta d’un «nou punt de partida» per estudiar les alteracions cognitives associades a la malaltia d’Alzheimer i per entendre com i per què s’altera la cognició en aquesta patologia. «Si aconseguim entendre per què els pacients NDAN mostren aquesta preservació cognitiva malgrat la presència de plaques senils i de cabdells neurofibril·lars de tau, podrem incidir en aquesta resiliència o provocar-la en els pacients d’Alzheimer, i millorar així la seva qualitat de vida de manera notable», conclou la investigadora.

Article de referència:

Dávila-Bouziguet, E.; Casòliba-Melich, A.; Targa-Fabra, G.; Galera-López, L.; Ozaita, A.; Maldonado, R.; Ávila, J.; Delgado-García, J. M.; Gruart, A.; Soriano, E. i Pascual, M. «Functional protection in J20/VLW mice: a model of nondemented with Alzheimer’s disease neuropathology». Brain, agost de 2021. Doi: https://doi.org/10.1093/brain/awab319.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació