Un treball de fi de grau identifica la millor estratègia de vacunació contra la covid-19
Un treball de fi de grau identifica la millor estratègia de vacunació contra la covid-19
L’impacte de la pandèmia segons l’origen socioeconòmic ha estat el tema de la recerca en el marc del grau en Enginyeria Matemàtica en Ciència de Dades de l’Escola d’Enginyeria de la UPF, dut a terme per Genona Torruella i dirigit pel profesor Miguel Ángel Cordobés. El treball s’ha dut a terme amb dades de l’àrea metropolitana de Barcelona corresponents a les dues primeres onades de la pandèmia.
La pandèmia a l’era de la digitalització ha creat un flux gairebé infinit de dades de tot tipus. L’estudi d’aquestes dades justifica les mesures i restriccions que es prenen des de les institucions i els governs. Un projecte dut a terme en el marc del Treball de Fi de Grau en Enginyeria Matemàtica en Ciència de Dades de l’Escola d’Enginyeria de la UPF, s’ha centrat en el coneixement que podem obtenir dels portals de dades obertes disponibles en el nostre territori.
A l’àrea metropolitana de Barcelona, la covid-19 ha colpejat en major grau les zones més desafavorides
Genona Torruella, autora de la recerca, manifesta “hem treballat amb les dades accessibles des del portal de dades obertes de la Generalitat de Catalunya per fer una avaluació de l’impacte de la pandèmia sobre la població catalana segons el seu origen socioeconòmic i per a dissenyar diferents estratègies de vacunació. Les conclusions obtingudes posen en evidència que en zones amb una major renda mitjana anual es van detectar gairebé la meitat de casos que en zones més desafavorides, concretament a l’àrea metropolitana de Barcelona i tenint en compte les dues primeres onades de la pandèmia. El treball ha estat dirigit per Miguel Ángel Cordobés, docent i investigador del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF.
Predicció del nombre de contactes dels barcelonins
Per a testejar diferents estratègies de vacunació, s’ha utilitzat un model de xarxa per a reflectir els patrons de contacte social de la població de la ciutat de Barcelona. “Entrenem el model amb les dades de l’enquesta POLYMOD, que recull el nombre de contactes de persones europees considerant l’ocupació, el nivell educatiu, el gènere i l’edat. Aquest model s’ha aplicat a les dades demogràfiques que ens facilita l’Ajuntament de Barcelona des del seu portal de dades obertes per a fer una predicció del nombre de contactes dels barcelonins”, explica Torruella.
Finalment, s’ha aplicat a aquesta xarxa un model epidemiològic per a testejar diferents estratègies de vacunació prioritzant per franges d’edat, parametritzant el model amb les característiques de la variant alfa de la covid-19 i assumint que amb la vacunació podem aturar la transmissió del virus.
Una distribució diferent de les vacunes per franges d’edat hauria permès desescalar amb un risc menor de rebrot
S’han considerat tres estratègies de vacunació
Estratègia I: vacunem els grups d’edat: 15-24 i +65
Generalment, la gent jove té una vida social més activa que la gent gran, i això implica que siguin els causants de bona part dels contagis. La vacunació dels joves té un fort impacte en el nombre de persones contagiades, però no tan significatiu en la taxa de mortalitat. Contràriament, vacunant la gent d’edat més avançada redueix de manera ràpida la mortalitat però no té efecte en la contenció dels contagis.
Estratègia II: vacunem la població entre 25-39 / 40-64
Aquests grups d’edat contenen la major part de la població, per tant el nombre de persones contagiades decreix de manera ràpida quan immunitzem aquests grups. Amb les simulacions dutes a terme, els autors han obtingut els mateixos resultats en quan a contagis i mortalitat quan:
- vacunem el 80% del grup d’edat 25-39 i el 40% de la població entre 40-64
- vacunem el 40% d’ambdós franges d’edat.
Estratègia III: proposta de vacunació igualitària per als majors de 25.
En la simulació en la qual no hi ha cap persona immunitzada, obtenim que passats 150 dies un 2.4% de la població seria contagiada i un 0.74% dels positius resultaria en defunció. En l’escenari on vacunem només el 80% de la població de més de 65 anys, al cap dels 150 dies el model preveu un 2.3% de la població contagiada i una taxa de mortalitat de 0.46%. Clarament hem reduït la mortalitat però veiem que el nombre de contagis es manté.
En canvi, en el supòsit de vacunar el 20% de la població de cada franja d’edat superior als 25 anys, obtenim una ràtio de contagiats del 1.1% i una mortalitat del 0.32%, reduint a la meitat tant els contagiats com la mortalitat.
L’autora conclou que, en l’estratègia de vacunació que s’ha dut a terme a Catalunya s’han prioritzat els col·lectius de risc i no s’han tingut en compte els patrons socials a l’hora de dissenyar la desescalada: s’han reduït les restriccions sense que el col·lectiu responsable de la major part de contagis hagi estat immunitzat degut a la necessitat de donar aire a certs sectors econòmics. Lluny de la culpabilització dels joves per a aquesta cinquena onada, aquest projecte es planteja que una distribució diferent de les vacunes per franges d’edat hauria permès desescalar amb un risc menor de rebrot.
Treball de referència:
Genona Torruella (2021), “Study of the impact of Covid-19 in Catalonia and simulations of vaccination straytegies with visual analytics techniques”. Projecte Fi de Grau en Enginyeria Matemàtica en Ciència de Dades de la UPF, sota la direcció de Miguel Ángel Cordobés, professor del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF.