La UPF és la 15a millor universitat jove del món, segons Times Higher Education
La UPF és la 15a millor universitat jove del món, segons Times Higher Education
El THE Young University Ranking 2021, que inclou un total de 450 centres menors de cinquanta anys, situa la Pompeu Fabra en la primera posició de l’Estat i la setena d’Europa. Al llarg de les deu edicions publicades d’aquest rànquing, entre els anys 2012 i 2021, la UPF s’ha mantingut en nou ocasions entre les posicions 10 i 17, amb petites fluctuacions.
Times Higher Education (THE), que elabora un dels rànquings universitaris de més prestigi i influència mundials, ha publicat avui, 23 de juny, l'edició 2021 del rànquing d’universitats joves Young University Rankings, que situa la UPF en la quinzena posició mundial. THE Young University Ranking 2021 recull les 450 primeres institucions de tot el món de menys de cinquanta anys d'antiguitat, pertanyents a 68 països i regions diferents.
Al llarg de les deu edicions de la classificació publicades fins ara, entre els anys 2012 i el 2021, la UPF s’ha mantingut en nou ocasions entre les posicions 10 (2020) i 17 (2012 i 2017), i només un cop s’ha situat en la franja dels llocs 20 al 30 ( el 2013, al lloc 25è), amb petits alts i baixos, però sempre en una línia de regularitat.
A escala estatal, la UPF ocupa la primera posició, per davant de CEU Universities (posició 113) i la Universitat Rovira i Virgili (posició 136). A escala europea, la Pompeu Fabra se situa en la setena posició (l’any passat ocupava la cinquena), per darrere de la Universitat PSL (Paris Scienes & Lettres) de França; la Santa Anna School of Advanced Studies (Pisa, Itàlia), la Universitat de Maastrich (Països Baixos), la Universitat d’Anvers (Bèlgica), i les universitats Sorbona i de París (ambdues de França).
A escala global, el podi del rànquing l’ocupen la Universitat Tecnològica de Nanyang, de Singapur; la Universitat PSL (Paris Scienes & Lettres) de París (França) i la Universitat de Hong Kong de Ciència i Tecnologia. Dins les deu primeres posicions, sis institucions són asiàtiques, tres europees I una d’Oceania.
La classificació s’ha donat a conèixer avui, 23 de juny, en el marc de la setena cimera THE d’universitats joves, sota el títol "Transforming de Future: New Visions of Young Universities”. La trobada, celebrada de manera virtual, en col·laboració amb la Higher School of Economics (HSE) de Moscou, s’ha centrat en com les universitats joves poden expandir les seves esferes d’influència tant a nivell global com local.
La UPF destaca en citacions i en internacionalització
En l’elaboració del rànquing de les millors universitats joves, Times Higher Education usa els mateixos indicadors (un total de tretze) que empra en el rànquing global, en el qual la UPF es va situar, en la seva darrera edició, en la 152a. posició global. No obstant això, el rànquing de les universitats joves atorga menys pes als indicadors vinculats a la reputació, per tal de reflectir de la manera més fidedigna possible les característiques de les institucions més joves.
En l’edició 2021 del Young University Rankings, la UPF aconsegueix un marcador global de 62,4 punts, i obté la puntuació següent en les cinc dimensions que inclou: Citacions (93,8), ingressos del sector privat (50,9), Internacionalització (65,8), Recerca (50,9) i Docència (42,5). Respecte a l’any passat, puja en Citacions, Ingressos del sector privat i Recerca, i baixa en Internacionalització i Docència.
Aquestes dimensions tenen un pes específic diferent: docència (30%), amb diverses variables relacionades amb el procés global de la docència, com la ràtio d’estudiants per professor o la reputació acadèmica de la institució; recerca (30%), obtinguda a partir del volum ingressos per recerca, la productivitat científica i la reputació de la institució en aquest camp.
Les tres dimensions restants són les de citacions rebudes (30%), amb l’objectiu de mesurar la influència dels resultats de la recerca; internacionalització (7,5%), amb ràtios que mesuren la relació d’estudiants i professorat locals versus els internacionals, a més de la col·laboració internacional amb d’altres institucions; i ingressos del sector privat (2,5%), procedents de la transferència de coneixement.
L’U-Ranking situa la UPF com la universitat amb un rendiment més elevat d’Espanya, per novè any consecutiu
Recentment es va publicar la novena edició de l’U-Ranking, una iniciativa de la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie), que analitza l’activitat del sistema universitari espanyol a partir d’indicadors vinculats a dues categories generals: la docència, d’una banda, i la recerca i la innovació, de l'altra.
U-Ranking publica dos tipus de classificacions: l’U-Ranking, que ordena les universitats pel seu rendiment corregint els efectes de la diversitat de dimensions de les universitats per fer-los comparables, i l’U-Ranking-Volum, que les ordena a partir de valors absoluts. L’edició 2021 del rànquing inclou l’anàlisi de 70 universitats, 48 públiques i 22 privades.
En aquesta novena edició, i per novè any consecutiu (des dels inicis del rànquing, l’any 2013) la UPF revalida la primera posició en major rendiment global, compartint el lideratge amb la Universitat Politècnica de Catalunya i amb la Universitat Carlos III de Madrid. A la segona plaça, s'hi troba la UAB, que comparteix posició amb la Universitat Politècnica de València.
Així, a banda de la classificació genèrica, el projecte també estableix un rànquing específic d’innovació i recerca i un altre de docència. En innovació i investigació, la UPF manté la primera posició, seguida de la UAB i la UPC, mentre que en el de docència, se situa en segona posició, després d’un bloc de vuit universitats que lideren aquest subrànquing.
L'U-Ranking analitza fins a una vintena d'indicadors que s'agrupen en quatre àmbits: l'accés a recursos, la producció obtinguda, la qualitat i la internacionalització de les activitats. Són criteris que es focalitzen en la docència, la innovació i la recerca dels centres universitaris.
El web U-Ranking permet a l’usuari construir la seva pròpia llista com a base per triar estudis entre els prop de 3.500 graus avaluats, amb informació addicional sobre l’ocupabilitat d’unes 1.800 titulacions. Així mateix, aquesta edició 2021 fa una anàlisi exhaustiva dels canvis registrats en l'oferta de graus del sistema universitari espanyol des del curs 2014-2015 fins a l'actual, 2020-2021.