Vés enrere Quatre investigadors del CRES-UPF, premiats per l’Associació d’Economia de la Salut per dos articles sobre la llei de la dependència

Quatre investigadors del CRES-UPF, premiats per l’Associació d’Economia de la Salut per dos articles sobre la llei de la dependència

Helena M. Hernández-Pizarro, Catia Nicodemo i Guillem López-Casasnovas han obtingut el premi al millor article en Economia de la Salut 2020, i Manuel Serrano Alarcón, el premi FEDEA al millor article (escrit conjuntament amb els seus tres companys del CRES-UPF) presentat per un investigador jove a les Jornades d'Economia de la Salut, organitzades per l'Associació d'Economia de la Salut.

22.06.2021

Imatge inicial

Helena M. Hernández-Pizarro, Catia Nicodemo i Guillem López-Casasnovas, investigadors del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF) han obtingut el premi al Millor article en Economia de la Salut del 2020, dotat amb 3.000 euros i amb el suport de laboratoris Lilly, per un treball centrat en l’anàlisi de l’assignació de prestacions dins de la llei de la dependència a Espanya.

D’altra banda, Manuel Serrano Alarcón (Universitat de Bocconi i CRES-UPF) ha guanyat el premi FEDEA al millor article presentat a les Jornades d’Economia de la Salut per un investigador jove, dotat amb 2.000 euros. Es tracta d’un estudi sobre els efectes de les prestacions per dependència en l’ús dels serveis sanitaris, escrit conjuntament amb Helena M Hernández-Pizarro, Catia Nicodemo i Guillem López-Casasnovas.

Ambdós guardons es van lliurar en línia en la darrera sessió de les XL Jonades d'Economia de la Salut

Els dos guardons, que s’han concedit a dos articles complementaris que formen part de la mateixa línia de recerca del CRES-UPF, es van lliurar el 17 de juny, en la darrera sessió de les XL Jornades d’Economia de la Salut, organitzades en línia per l’Associació d’Economia Salut (AES). Aquestes jornades han tingut lloc en diverses sessions entre els mesos de gener i juny del 2021, sota el títol "Conciliar la immediatesa i el futur en salut, polítiques socials i economia".

El jurat del premi a el Millor Article en Economia de la Salut 2020 ha estat format per cinc membres de l'Associació d’Economia de la Salut, sota la presidència de Carmen Pérez Romero (Escola Andalusa de Salut Pública), presidenta de la Junta Directiva d'AES; mentre que el jurat del premi FEDEA a millor article presentat per un investigador jove ha estat compost per tres experts escollits conjuntament entre la junta directiva d'AES i FEDEA.

Els efectes d’una política pública amb incentius no lineals

Sota el títol “Discontinuous system of allowances: The response of prosocial health-care professionals”, l’article coescrit per Helena M. Hernández-Pizarro, Catia Nicodemo i Guillem López Casasnovas es va publicar a la revista Journal of Public Economics l’octubre del 2020. El treball, que estudia els efectes del disseny de polítiques públiques amb incentius no lineals, se centra en la llei de la dependència a Espanya, que assigna prestacions en funció del grau de dependència dels sol·licitants. La llei valora aquest grau de dependència a partir d’una escala contínua, el Barem de Valoració de Dependència (BVD), que és l’instrument que fa servir el col·lectiu de professionals acreditats per determinar el nivell de dependència dels sol·licitants.

Els autors troben que  el 3% dels sol·licitants tenen la puntuació ajustada i es beneficien d’aproximadament en 1.000 euros extres anuals

Els autors mostren com les puntuacions que s’obtenen amb el BVD estan ajustades en benefici d’aquelles persones que sol·liciten les prestacions, fet que permet als sol·licitants accedir a uns nivells més alts de prestacions assistencials. Mostren que s’ajusta la puntuació dels sol·licitants que tenen nivell de necessitat (puntuacions reals) just per sota dels llindars, per pujar-los al grau següent, fet que els dóna accés a prestacions majors.

Aquest comportament estratègic (ajustar puntuacions) difereix de la majoria de casos estudiats, en els quals el comportament estratègic s’associa a l’agent econòmic que extreu el benefici directe. Els autors, que troben que  el 3% dels sol·licitants tenen la puntuació ajustada i es beneficien d’aproximadament en 1.000 euros extres anuals, atribueixen aquest comportament a motivacions pro-socials, comuns en aquest tipus de professionals.

Helena M. Hernández-Pizarro és professora de l’Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa del TecnoCampus-UPF i del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, així com investigadora del CRES-UPF; Guillem López Casasnovas és catedràtic d’Economia del Departament d’Economia i Empresa de la UPF i director del CRES-UPF; i Catia Nicodemo és investigadora del Centre for Health Service Economics & Organization de la Universitat d’Oxford i investigadora associada del CRES-UPF.

Efectes de les prestacions per dependència en l’ús dels serveis sanitaris

En el marc de la mateixa sessió final de les XL Jornades d’Economia de la Salut, Manuel Serrano Alarcón, actualment vinculat a la Universitat de Bocconi (Itàlia) i investigador associat del CRES-UPF, va rebre el premi FEDEA al millor article presentat durant les Jornades per un investigador Jove per “The effect of Long-Term Care (LTC) benefits on healthcare use”, escrit conjuntament amb Helena M. Hernández-Pizarro, Catia Nicodemo i Guillem López-Casasnovas.

Els autors mostren que les prestacions de dependència poden prevenir certs usos del sistema sanitari

L’article es focalitza en els resultats d’un estudi que investiga els efectes de les prestacions per dependència en l’ús dels serveis sanitaris. Ho fa a partir de la col·laboració establerta entre diferents institucions catalanes a través d’un conveni (CatSalut, AQuAS, Departament de Treball, Assumptes Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i CRES-UPF), per accedir a les dades administratives sobre salut.

Els autors, que aposten per crear una institució especialitzada en l’accés de dades administratives i il·lustren les potencialitats i reptes d’aquest tipus de dades, mostren que les prestacions de dependència poden prevenir certs usos del sistema sanitari. A més, identifiquen quin tipus de serveis són els més afectats. Afirmen que reforçar el sistema de dependència no només milloraria la qualitat de vida de les persones dependents i els cuidadors, sinó que també ajudaria a disminuir la pressió assistencial del sistema sanitari.

Aquest article suposa la segona part de l’article publicat i premiat com a Millor Article en Economia de la Salut 2020 sobre els efectes dels comportaments estratègics dels professionals que avaluen les prestacions per dependència. Aquesta segona part, en relació amb la primera, indicaria que almenys una part dels costos extres de les persones ajustades podrien ser compensats pels estalvis en el sistema sanitari.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació