Tres investigadors de la Universitat han obtingut beques Leonardo de la Fundación BBVA per iniciar projectes de recerca innovadors
Tres investigadors de la Universitat han obtingut beques Leonardo de la Fundación BBVA per iniciar projectes de recerca innovadors
Tres investigadors de la Universitat han obtingut beques Leonardo de la Fundación BBVA per iniciar projectes de recerca innovadors
Es tracta d’Ignacio Lago, Luigi Pascali i Pol Dalmau, dels departaments de Ciències Polítiques i Socials, Economia i Empresa i Humanitats, respectivament. Els seus projectes se centraran en l’impacte de la mida dels països en la representació política, l’estudi de la història de la globalització en el segle XIX i l’anàlisi d’un experiment de camp per lluitar contra la màfia a Sicília.
La Fundación BBVA ha resolt recentment la convocatòria 2020 de les Beques Leonardo a Investigadors i Creadors Culturals, amb una dotació global de 2,2 milions d’euros, repartides entre onze àmbits. El seu objectiu és contribuir a la generació de coneixement en el seu sentit més ampli, des de la recerca bàsica i el desenvolupament d'aplicacions tecnològiques fins l'especulació filosòfica i la reflexió artística.
Tres investigadors de la Universitat Pompeu Fabra han obtingut l’ajut, dotat entre 30.000 i 40.000 euros, que els permetrà desenvolupar el seu projecte innovador durant un període de 18 mesos. En l’àmbit d’Economia i Ciències Socials (subàrea de Ciència Política) han estat seleccionats Ignacio Lago Peñas, catedràtic al Departament de Ciències Polítiques i Socials i investigador ICREA Acadèmia, amb el projecte “L’efecte de la mida dels països en la representació política”, i Luigi Pascali, professor associat del Departament d’Economia i Empresa, amb “Coordinació contra la màfia: evidencia experimental d’una política antiextorsió a Sicília”.
Els tres investigadors de la UPF han estat escollits entre més de 1.600 sol·licituds, dada que demostra el gran nivell de competitivitat de la convocatòria.
El tercer professor de la UPF que ha rebut l’ajut, dins l’àmbit d’Humanitats (subàrea d’Història) ha estat Pol Dalmau, investigador postdoctoral Juan de la Cierva del Departament d’Humanitats, amb el projecte “Una França lliure i catòlica al sud del Pacífic. Colonialisme, utopies i història global en el segle XIX”. Tots tres es troben entre els 59 investigadors seleccionats, escollits entre més de 1.600 sol·licituds, dada que demostra el gran nivell de competitivitat que hi ha hagut enguany a la convocatòria.
Els efectes electorals i partidistes de la mida dels països vistos des de la ciència política
Ignacio Lago Peñas, en la seva recerca, argumentarà que el mecanisme causal que explica els efectes polítics de la mida dels països és la interacció entre els majors costos de comunicació en els països grans i el desenvolupament tecnològic que redueixi o faci desaparèixer aquests costos. Segons ell, l'heterogeneïtat en els resultats electorals augmenta com més gran és un país amb un desenvolupament tecnològic (de les comunicacions) escàs. Això és a causa del fet que la informació sobre les decisions de Govern i l'Administració nacional de la qual disposen els votants i polítics locals serà menor com més allunyat estigui un territori de la capital. És a dir, que a major grandària d'un país i menor desenvolupament tecnològic, més heterogeneïtat territorial en la informació política.
Ignacio Lago argumentarà que a major grandària d'un país i menor desenvolupament tecnològic, més heterogeneïtat territorial en la informació política.
El professor Lago intentarà demostrar tres hipòtesis, que es veuen potenciades quan hi ha un desenvolupament tecnològic limitat: en primer lloc, que a més distància geogràfica entre un districte i la capital, menor serà la participació electoral; en segon lloc, que com més gran sigui un país, més dispars seran els resultats electorals dels partits d'esquerra i dreta entre els districtes; i en tercer lloc, que com més gran sigui un país, menor serà el seu nivell de nacionalització electoral.
“Des del punt de vista polític, aquest projecte permetrà realitzar recomanacions sobre com s'han d'organitzar les eleccions en països grans per aconseguir una major nacionalització o una menor variació en els nivells de participació electoral dins de país”, afirma Ignacio Lago.
Com promoure la coordinació entre les empreses sicilianes contra l’extorsió de la màfia
L'aspecte més visible de la màfia a l'entorn econòmic de Sicília és el "pizzo", un terme en argot per protegir els diners que es paguen a la màfia sota l'extorsió. Les estimacions recents mostren que més de dos terços de les empreses sicilianes paguen el “pizzo”: el pagament mensual mitjà és d’uns 880 euros (una xifra superior a la pressió fiscal mitjana).
La recerca de Luigi Pascali analitzarà per què aquestes empreses no són capaces de coordinar-se i negar-se conjuntament a pagar el “pizzo” (i què impedeix que ho facin), tenint en compte que, tot i que la màfia amenaça amb represàlies en cas d’incompliment, el cost de les represàlies augmenta si augmenta alhora el nombre d’empreses que incompleixin: a més empreses que es neguin a pagar, menys risc per als empresaris.
La recerca de Luigi Pascali analitzarà per què les empreses sicilianes no són capaces de coordinar-se i negar-se conjuntament a pagar el "pizzo".
El principal objectiu del projecte és proporcionar indicadors polítics mitjançant un experiment de camp. “Provarem i avaluarem l’eficàcia d’una política destinada a augmentar el nivell de confiança generalitzada dels empresaris i, a través d’aquest canal, els induirem a expressar-se a l’hora d’oposar-se al pagament de “pizzo” i a reduir l’acceptació social d’aquesta pràctica”, afirma Luigi Pascali.
Amb aquest propòsit, la recerca se centrarà en un fenomen únic de rebel·lió que ha sorgit a Itàlia: la creació d'Addiopizzo, una ONG que uneix empreses que voluntàriament i col·lectivament es neguen a pagar aquests diners a la màfia.
Estudi de la globalització en el segle XIX a partir de la fundació d’una colònia utòpica al sud del Pacífic
El propòsit de la recerca liderada per Pol Dalmau és estudiar la història de la globalització en el segle XIX, a partir d'un enfocament microhistòric i l'ús de fonts primàries en cinc països. Per fer-ho, l’investigador Juan de la Cierva del Departament d’Humanitats analitzarà la fundació d'una colònia utòpica al sud del Pacífic, que va atreure un gran nombre de famílies europees sota la promesa de crear una nova arcàdia inspirada en els valors de l'Antic Règim i el catolicisme.
Pol Dalmau utilitzarà un enfocament microhistòric i consultarà diversos arxius d'Europa, Àsia i el Pacífic.
En un context marcat per les creixents disputes entre Església i Estat, la nova colònia va convertir-se en epicentre d'una forta polèmica de caràcter paneuropeu entre sectors catòlics i progressistes, i en la qual Barcelona va tenir un paper protagonista com a punt de partida de quatre expedicions transoceàniques.
“La beca del BBVA ens permetrà consultar diversos arxius d'Europa, Àsia i el Pacífic, amb l'objectiu d'analitzar els processos d'interdependència creats per la globalització decimonònica i el seu impacte en les societats locals”, afirma Pol Dalmau.
Beques Leonardo: suport a investigadors sèniors en onze àmbits del coneixement
La convocatòria 2020 de les Beques Leonardo de la Fundación BBVA ha estat resolta per les comissions avaluadores en onze àrees diferents del coneixement: Ciències Bàsiques; Biologia, Ciències del Medi Ambient i de la Terra; Biomedicina; Tecnologies de la Informació i les Comunicacions; Enginyeria i Arquitectura; Economia i Ciències Socials; Comunicació i Ciències de la Informació; Humanitats; Arts Plàstiques i Art Digital; Música i Òpera; i Creació Literària i Arts Escèniques.
Aquests ajuts estan destinats a donar suport directe a projectes personals d'investigadors i creadors cultural, entre 30 i 45 anys, en estadis intermedis de la seva carrera, que es caracteritzen per una producció científica, tecnològica o cultural altament innovadora. El destí específic de la beca, amb una dotació cada una d’elles d’entre 30.000 i 40.000 euros, admet una gran flexibilitat, adequant-se a les necessitats concretes de cada projecte.