Vés enrere El ritme musical té arrels evolutives molt profundes i està present en alguns animals

El ritme musical té arrels evolutives molt profundes i està present en alguns animals

Segons un estudi sobre les bases biològiques de la música fet en model murí, publicat  a Psychonomic Bulletin & Review, realitzat per Alexandre Celma-Miralles, investigador de la Universitat danesa d'Aarhus, i Juan Manuel Toro, professor d'investigació ICREA del Centre de Cognició i Cervell, dins d'un projecte amb la Fundació Bial.

21.05.2020

Imatge inicial

Els motius musicals d'una cançó sorgeixen de la disposició temporal de tons discrets. Aquests tons normalment tenen pocs valors de durada i s'organitzen en grups estructurats per a crear patrons mètrics.

"Tots identifiquem el ritme d'una cançó que coneixem, independentment de si hi ha canvis en el volum, l'instrument o la velocitat amb que es toca. Això és així perquè el ritme s'organitza a partir de jerarquies mètriques fàcilment recognoscibles en la música", explica Alexandre Celma-Miralles, investigador de el Centre de Cognició i Cervell (CBC) i de Centre per a la Música al Cervell de el Departament de Medicina Clínica de la Universitat d'Aarhus (Dinamarca).

En un estudi, publicat el 14 de maig a la revista Psychonomic Bulletin & Review, els autors exploren les arrels evolutives de l'organització rítmica. La recerca forma part d'un projecte comú amb la Fundació Bial sobre les bases biològiques de la música.

Els autors del treball són Alexandre Celma-Miralles i Juan Manuel Toro, professor d'investigació ICREA de el Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) i coordinador del Grup de Recerca en Language and Comparative Cognition (LCC) al CBC de la UPF.  

Els animals poden identificar el ritme de la cançó

En el present treball es mostra que la capacitat de detectar l'estructura rítmica d'una cançó, mentre s'ignoren els canvis en la superfície, també està present en altres espècies animals. Per això, la part experimental de la recerca va consistir en familiaritzar quaranta rosegadors de l'espècie Ratus norvegicus amb la segona meitat de la cançó "Aniversari Feliç". Seguidament, els investigadors van presentar als subjectes en experimentació dues versions noves de la mateixa cançó i van analitzar la resposta de les rates a aquests canvis.

"En una versió vam reduir totes les notes de la cançó a una sola nota, però vam mantenir l'estructura rítmica. En l'altra versió, vam canviar l'estructura rítmica, però vam mantenir les notes", afirmen els autors del article.

Els investigadors van observar que les rates identificaven la versió que mantenia el ritme, però no la versió que el canviava (independentment dels canvis en les notes). Això demostra que els animals són sensibles almenys a algunes parts de l'estructura rítmica de la melodia i poden identificar el ritme de la cançó. Els resultats suggereixen que els principis d'organització rítmica que trobem a la música poden trobar-se també en altres animals a l'igual que en humans i que, per tant, aquesta capacitat cognitiva ha de tenir unes arrels evolutives molt profundes.

Treball de referència:

 Alexandre Celma-Miralles, Juan Manuel Toro (2020), " Non-human animals detect the rhythmic structure of a familiar tune", 14 de maig, Psychonomic Bulletin & Review, https://doi.org/10.3758/s13423-020-01739-2

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació