Els sistemes educatius estan començant a reconèixer el potencial dels espais híbrids d'aprenentatge en la promoció d'una educació efectiva i, cada vegada més, utilitzen models pedagògics basats en aquesta nova metodologia. La hibridació significa multidimensionalitat: es tracta de la intercalació d'estructures socials formals i informals d'aprenentatge, la combinació d'eines físiques i digitals que intervenen en la interacció de l'individu amb el món, la societat i més.

Recents estudis han començat a explorar la naturalesa de la hibridació des d'una perspectiva de disseny educatiu. Patricia Santos, membre del Grup de Recerca TIDE (Tecnologies Educatives) del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, és coautora d'un treball publicat en edició avançada en línia al British Journal of Education Technology sobre espais d'aprenentatge híbrids.

El treball contribueix a mostrar la recerca en disseny educatiu dins d'una zona de possibilitat o ZoP. "Definim un ZoP com un lloc on els individus poden superar les limitacions de les expectatives i les estructures de poder per aconseguir que les coses succeeixin", explica Santos.

S'estudia el paper del disseny educatiu en entorns socials altament tecnificats i en espais d'aprenentatge híbrids per arribar a determinar com aconseguir una comunicació reeixida en una zona de possibilitat o ZoP

Aquest article sorgeix de la recerca en disseny educatiu duta a terme durant els últims set anys i suposa una contribució a l'edició especial monogràfica: Espais d'aprenentatge híbrids: disseny, dades, didàctica del BritishJournal of Education Technology. Després d'una revisió bibliogràfica del tema, els autors estudien el paper de el disseny educatiu en entorns socials altament tecnificats i en espais d'aprenentatge híbrids per arribar a determinar com aconseguir una comunicació reeixida en una zona de possibilitat o ZOP oberta al canvi.

El treball s'estructura al voltant de tres estudis de cas: el projecte educatiu Confer; ZoP Stokes Croft, regeneració urbana a "ciutats híbrides" dirigides per ciutadans i Google Lens per a l'Educació Superior, amb els que formulen unes conclusions preliminars i noves àrees d'estudi per al futur.

Els espais en què ensenyem i aprenem estan canviant. La tecnologia està impregnant els espais físics, augmentant i millorant les experiències d'aprenentatge

Segons els resultats de l'estudi, en el cas del projecte educatiu Confer, aquest es va tornar massa complex i els usuaris que havien ajudat a codissenyar-lo no van poder trobar el temps suficient per avaluar-lo. Pel que fa al ZoP Stokes Croft, els autors conclouen que els usuaris van filmar videoclips i els van anotar, però que no van utilitzar les eines del discurs, potser perquè les van considerar una sobrecàrrega innecessària.

Pel que fa a Google Lens en Educació Superior, en aquest cas sí que els autors han trobat potencial d'intervenir en l'aprenentatge híbrid dins d'una zona de possibilitat o ZoP. No obstant això, hi ha moltes preocupacions ètiques i de privacitat relacionades amb el creixent domini de Google, Facebook, etc. així com una sensació d'aprehensió pel que fa a la intel·ligència artificial que sustenta eines d'aquest tipus. 

Una de les principals conclusions a què arriben els autors és que "la comprensió del context social hauria d'incloure el compromís de desenvolupar eines de mediació que tinguin en compte les preocupacions ètiques i de privacitat dels usuaris, alhora que els siguin útils com a eines d'aprenentatge en l'àmbit cultural i professional.

En aquest mateix monogràfic especial de la revista BJET, Patricia Santos és coautora d'un article de revisió que avança en la línia de promoure una comunicació reeixida en el context de l'aprenentatge híbrid. En concret se centra en entendre com s'aplica el disseny d'aprenentatge i l'anàlisi d'aprenentatge en contextos d'aprenentatge mòbil i ubic. Els autors fan una revisió de la literatura que permet identificar elements comuns entre les dues comunitats i contribucions de recerca complementàries, així com noves oportunitats de recerca. Es proposa per tant alinear de manera més sistemàtica els processos de disseny i anàlisi de l'aprenentatge.

Com indica l'editorial del número especial de la revista BJET: "Els espais en què ensenyem i aprenem estan canviant. La tecnologia està impregnant els espais físics, augmentant i millorant les experiències d'aprenentatge. Al mateix temps, la tecnologia mòbil connectada a Internet (IoT) crea interfícies entre espais virtuals i fenòmens del món real, i crea un "rastre de dades" de les nostres accions en el món físic".

 Treballs de referència:

John Cook, Yishay Mor, Patricia Santos (2020), "Three cases of hybridity in learning spaces: Towards a design for a Zone of Possibility", British Journal of Education Technology, edició avançada en línia, https://doi.org/10.1111/bjet.12945

Gerti Pishtari, Maria J. Rodríguez-Triana, Edna M. Sarmiento-Márquez, Mar Pérez-Sanagustín, Adolfo Ruiz-Calleja, Patricia Santos, Luis P. Prieto, Sergio Serrano-Iglesias, Terje Väljataga (2020), "Learning design and learning analytics in mobile and ubiquitous learning: A systematic review", edició avançada en línia, 22 d'abril, BJET, https://doi.org/10.1111/bjet.12944