Amb motiu del 5è Simposi del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, el passat 21 de setembre científics de renom internacional es van reunir al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) per compartir els seus coneixements sobre biologia quantitativa, una branca de la recerca que utilitza les matemàtiques i la física per comprendre el funcionament dels organismes vius en el seu conjunt.

“Amb el pas del temps es fa evident que, només observant les parts que formen un procés biològic, mai arribarem a conèixer el procés en el seu conjunt. Per comprendre com funcionen els sistemes biològics complexos hem d'utilitzar eines específiques, com els models matemàtics.” Així donava la benvinguda a la jornada Jordi G. Ojalvo, líder del laboratori de Dinàmica dels Sistemes Biològics i organitzador, juntament amb l'investigador del Centre de Regulació Genòmica, James Sharpe, del 5è Simposi del DCEXS. Després de la presentació a càrrec del director del Departament, David Comas, Ojalvo va cedir el torn als set ponents convidats.

Una jornada caracteritzada per la diversitat de temes

La biologia quantitativa abasta totes aquelles investigacions que combinen tècniques experimentals quantitatives i models computacionals per aprofundir en les interaccions que es produeixen entre i dins dels éssers vius. Aquest ampli ventall de possibilitats explica la varietat de temes que van centrar les conferències ofertes en el Simposi.

Galit Lahav, investigadora principal al Departament de Biologia de Sistemes de la Harvard Medical School, va pronunciar la primera xerrada, titulada “Dynamics of cancer pathways in single cells”. La investigació de Lahav gira al voltant de p53, una proteïna supressora de tumors. En la seva xerrada, Lahav va plantejar possibles estratègies basades en les dinàmiques de degradació de p53 com a teràpia contra el càncer. "El fet que p53 estigui mutat en un 50% dels càncers implica que en el 50% restant no ho està. Quina és la diferència entre un grup i un altre? ". Segons Lahav, la importància de p53 no rau únicament en la seva funció, sinó també en el seu ritme de degradació, que pot ser clau per al tractament del càncer.

Sota el títol “The origins of Eukaryotic cell organisation”, el cap del Laboratori de Biologia Molecular de la Cèl·lula de l'Escola Universitària de Londres, Buzz Baum, va fer un repàs a les teories existents sobre els orígens de les cèl·lules, centrant-se especialment en les cèl·lules eucariotes i en la seva complexa arquitectura. Aquesta conferència, de to divulgatiu, va exalçar els coneixements obtinguts per investigadors en el passat al mateix temps que va accentuar el desconeixement existent sobre l'origen i funcionament de les cèl·lules. "Crec que encara no tenim un coneixement lògic de les cèl·lules. No n'hi ha prou amb posar nom als orgànuls que les formen per entendre el seu funcionament ".

“En moltes àrees científiques, el progrés ve donat pel canvi del punt de vista a l’hora d’observar. En genètica, simplement amb canviar la manera en què representem els circuits genètics, obtenim molts avanços.”  L'investigador de l'Institut Mèdic Howard Hughes, Michael Elowitz, també va dirigir l'atenció cap a l'arquitectura cel·lular, encara que la seva xerrada, titulada "Signaling, memory, and fate at the single-cell level", es va dirigir cap a aspectes més específics, com la interacció entre lligands i receptors, la regulació de l'expressió genètica o les possibilitats que s'obririen en biologia sintètica en cas de controlar l'arquitectura cel·lular. "Si poguéssim dissenyar sistemes sintètics que implementin un desenvolupament complex, podríem crear òrgans que creixessin per ells mateixos de manera autònoma".

El programa el van completar els científics Ruth Baker, de la Universitat d'Oxford; Marta Ibañes, de la Universitat de Barcelona; David Sprinzak, de la Universitat de Tel Aviv, i Ala Trusina, de l'Institut Niels Bohr. El Simposi es va tancar amb el lliurament del premi al millor pòster científic, que va ser per Om Patange, investigador de la Universitat de Cambridge.

Aquest és el cinquè any consecutiu que se celebra el simposi anual del DCEXS. Aquesta iniciativa busca presentar els programes de recerca del departament i promoure l’educació dels joves científics, així com proporcionar un lloc on els investigadors puguin comentar i debatre els seus últims resultats.