Vés enrere Els gestos rítmics dels infants prediuen el posterior desenvolupament de les seves habilitats orals

Els gestos rítmics dels infants prediuen el posterior desenvolupament de les seves habilitats orals

Revela un estudi publicat el 21 de maig a Child Development, dut a terme per Ingrid Vilà-Giménez i Pilar Prieto (ICREA), membres del Grup d’Estudis de Prosòdia, conjuntament amb investigadores de les universitats nord-americanes de Chicago i Iowa.
02.06.2021

Imatge inicial

Un estudi publicat el 21 de maig a Child Development mostra que la producció primerenca de gestos rítmics amb les mans (és a dir, gestos que normalment s’associen amb funcions d’èmfasi i que no representen el contingut semàntic del discurs) per part d’infants durant els 14 a 58 mesos d’edat en les interaccions naturals amb els seus cuidadors prediu que aquests nens i nenes, més tard en el desenvolupament, cap als 5 anys d’edat, obtinguin millors resultats en la mesura de les  seves habilitats narratives orals .

Les autores van analitzar el valor predictiu dels gestos rítmics, en comparació amb els gestos de volteig de les mans i els gestos icònics

En canvi, a l’estudi no es van trobar aquests mateixos efectes quan els nens i nenes produïen altres tipus de gestos, com ara els gestos icònics (gestos que representen visualment el contingut semàntic del discurs, com ara moure les mans en forma de pilota per expressar “pilota”) i els gestos de volteig de les mans (gestos realitzats girant el canell de la mà, per exemple per expressar amb incertesa “no ho sé”, alhora que s’aixequen les espatlles cap amunt). 

L’estudi és fruit d’una col·laboració entre el Grup d’Estudis de Prosòdia (GrEP) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF i el Goldin-Meadow Lab de la University of Chicago (Illinois, EUA). Una recerca que han dut a terme Ingrid Vilà-Giménez (UPF i UdG) i Pilar Prieto (ICREA, UPF) amb les investigadores Natalie Dowling i Susan Goldin-Meadow (University of Chicago, EUA) i Ö. Ece Demir-Lira (Universitat de Iowa).

S’ha emprat una base de dades longitudinal sobre desenvolupament del llenguatge

A través d’una metodologia longitudinal, l’estudi va analitzar dades en diferents punts del desenvolupament dels infants. Les dades analitzades formen part d’una gran base de dades longitudinal sobre desenvolupament del llenguatge de la University of Chicago. Les investigadores van fer una anàlisi de la parla i de la producció de tres tipus de gest de 45 infants, des dels 14 fins als 58 mesos d’edat, durant les interaccions amb els seus cuidadors durant l’hora de menjar, o bé mentre feien sessions de joc o altres activitats com la lectura de llibres. Concretament, es va analitzar el valor predictiu dels gestos rítmics, en comparació amb els gestos de volteig de les mans i els gestos icònics. Als 5 anys d’edat, els mateixos nens i nenes van participar en una tasca narrativa en què havien d’explicar una història sobre uns dibuixos animats sense so.

L’estudi ha demostrat que els gestos rítmics que produeixen els infants durant els 14 a 58 mesos d’edat tenen un paper molt important en el desenvolupament narratiu en etapes posteriors

Els resultats van demostrar que els gestos rítmics que produeixen els nens i nenes des dels 14 fins als 58 mesos d’edat tenen un paper molt important en el desenvolupament narratiu en etapes posteriors, ja que poden predir millores en les habilitats orals dels infants al cap d’uns anys. Encara que els resultats de l’estudi no donin evidències empíriques sobre si produir aquest tipus de gest rítmic simplement reflecteix que el nen/a té l’habilitat d’estructurar el discurs o bé de marcar de forma multimodal elements del discurs que s’associen amb una prominència de la parla (és a dir, per marcar èmfasi), les investigadores argumenten que aquest tipus de gest té un paper pragmàtic molt rellevant en el discurs primerenc dels infants.

Cal destacar que aquestes funcions pragmàtiques dels gestos rítmics tenen a veure amb la funció d’estructurar el discurs narratiu. Per tant, tal com suggereixen els resultats de l’estudi, les autores ressalten que es pot afirmar que les funcions pragmàtiques que tenen els gestos rítmics en els discursos narratius inicials que fan els nens i nenes poden ser molt importants per al desenvolupament del seu discurs inicial, com també per al desenvolupament de les seves habilitats narratives orals en edats posteriors.

Aquest estudi contribueix de manera rellevant a consolidar l’evidència empírica prèvia que ja han publicat algunes de les mateixes investigadores sobre els beneficis que té una intervenció curta en la millora de les habilitats orals de nens i nenes de 5 i 6 anys d’edat, en la qual se’ls demana que observin o produeixin aquests gestos rítmics (Vilà-Giménez et al., 2019; Vilà-Giménez i Prieto, 2020; vegeu també Vilà-Giménez i Prieto, 2021). De la mateixa manera, altres estudis complementaris també han demostrat l’impacte positiu d’aquests gestos en altres habilitats lingüístiques més complexes dels nens i nenes, com ara la comprensió de narracions (Llanes-Coromina et al., 2018).

Treball de referència

Ingrid Vilà-Giménez, Natalie Dowling, Ö. Ece Demir-Lira, Pilar Prieto, Susan Goldin-Meadow (2021), “The predictive value of non-referential beat gestures: Early use in parent-child interactions predicts narrative abilities at 5 years of age”, Child Development, 21 de maig,  https://doi.org/10.1111/cdev.13583

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació