Vés enrere Els gestos rítmics ajuden a comprendre i recordar millor una llengua

Els gestos rítmics ajuden a comprendre i recordar millor una llengua

Tant per a una primera com per a una segona llengua, i tant en adults com en nens, segons revelen un parell d’estudis publicats recentment i liderats per Pilar Prieto, coordinadora del Grup d’Estudis de Prosòdia, i investigadora ICREA del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, amb la participació del seu equip i d'investigadors de la UOC i de la UAB.
20.04.2018

 

Produir gestos rítmics, o moviments de mans i braços que acompanyen posicions prominents en el discurs, funciona tant per a una primera com per a una segona llengua, i tant en adults com en nens, segons revelen un parell d’estudis liderats per Pilar Prieto, coordinadora del Grup d’Estudis de Prosòdia, i investigadora ICREA del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge (DTCL), amb la participació del seu equip i d'investigadors de la UOC i de la UAB.

Si bé en estudis previs ja s’havia demostrat que la comunicació no-verbal o gestual afavoreix l'aprenentatge de paraules en una segona llengua, fins ara se sabia poc sobre els beneficis potencials de gesticular amb les mans rítmicament mentre es parla. Mentre que els efectes positius dels gestos icònics sobre el record i la comprensió dels mots era una qüestió ben establerta, se sabia ben poc sobre els beneficis dels gestos rítmics (moviments rítmics de mans / braços produïts juntament amb una prosòdia prominent), o sobre quina és la importància de la prominència prosòdica independentment o en combinació amb la prominència gestual, en la comprensió d’una primera o d’una segona llengua.

En un primer estudi, publicat a l’edició en línia de Language, Cognition and Neuroscience, amb participació d’investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya i defensat recentment com a part de la tesi d’Olga Kushch, ha investigat l’aportació de la prominència prosòdica (accent i entonació) i la prominència visual (gestos rítmics, moviments rítmics de mans i braços) en l’aprenentatge de vocabulari d’una segona llengua. Per fer-ho, es va demanar a 96 parlants nadius d’origen català que aprenguessin 16 paraules russes en quatre possibles condicions objecte d’estudi: amb presència o absència de prominència prosòdica en el discurs, combinada amb la presència o absència de prominència gestual.

Els resultats d’aquest estudi, en què van participar persones adultes, van indicar que l’efecte més contundent en l’aprenentatge de noves paraules en una segona llengua s’aconseguia quan es produïen gestos rítmics, és a dir, quan es combinava la prominència prosòdica i la gestual. La condició menys efectiva era la que contenia informació gestual però sense prominència prosòdica.

Un altre estudi recentment publicat en edició avançada en línia al Journal of Experimental Child Psychology, liderat per Pilar Prieto i en col.laboració amb els estudiants predoctorals Judith-Llanes Coromina, Ingrid Vilà-Giménez, Olga Kushch i l'investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona, Joan Borràs-Comes, s’ha centrat en l’avaluació de l'efecte de la prominència gestual en el record de paraules i en la comprensió d'informació per part dels nens.

Per aquest estudi, es van dissenyar dos experiments per tal d’investigar, d’una banda, si els gestos rítmics combinats amb informació prosòdica ajudaven els nens a recordar paraules i la informació relacionada amb aquestes paraules en un discurs adreçat a infants (Experiment 1), i, d’una altra banda, si la presència de gestos ajudava els nens a comprendre millor un discurs narratiu (Experiment 2).

A l'Experiment 1 hi van participar 51 infants de 4 anys que es van exposar a un total de tres relats curts presentats en tres possibles condicions; és a dir, amb prominència tant en el discurs com en el gest, amb prominència només en el discurs, i amb absència de discurs prominent. Els resultats van mostrar que els nens recordaven més paraules quan s'exposaven a la prominència tant en el discurs com en el gest, com també tenien més probabilitats de recordar la informació relacionada amb aquestes paraules quan estaven associades a gestos rítmics. A l'Experiment 2, hi van participar 55 infants de 5 i 6 anys, els quals van ser exposats a sis narracions, d’una banda, amb prominència prosòdica sense gestos rítmics; i, d’una altra banda, o amb prominència prosòdica però amb gestos rítmics. Els resultats obtinguts a través d’una tasca de comprensió van demostrar que els nens entenien millor les històries explicades amb gestos rítmics.

El conjunt d'aquests dos estudis aporta evidència clara que, en primer lloc, els gestos rítmics produïts de manera natural, és a dir, acompanyats amb la prosòdia prominent, afavoreixen l’aprenentatge del vocabulari d’una segona llengua. En segon lloc, pel que fa als experiments en què van participar nens d’edat preescolar, es conclou que, ja en edats primerenques, els gestos rítmics els ajuden, no només a recordar la informació del discurs, sinó també a comprendre-la.

Estudis de referència:

Kushch, Olga, Igualada, Alfonso, & Prieto, Pilar. (2018). "Prominence in speech and gesture favor second language novel word learning". Language, Cognition and Neuroscience. Publicat en edició avanzada en línia a: http://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/23273798.2018.1435894

Llanes-Coromina, Judith, Vilà-Giménez, Ingrid, Kushch, Olga, Borràs-Comes, Joan & Prieto, Pilar. (2018), "Beat gestures help prechoolers recall and comprehend discourse information" Publicat en avançat en línia al Journal of Experimental Child Psychology, Volum 172, Agost 2018, pp. 168–188.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact