Vés enrere Els gestos i els sons ajuden a la pronunciació en l'aprenentatge d'un idioma

Els gestos i els sons ajuden a la pronunciació en l'aprenentatge d'un idioma

Investigadores del Grup d’Estudis de Prosòdia de la UPF han demostrat que els gestos i els moviments quinestèsics són eines molt eficients per ensenyar la pronunciació d´una llengua estrangera. Dibuixar amb les mans el ritme, l'entonació i el fraseig, o picar de mans, ajuda a expressar i pronunciar millor els sons d'una llengua estrangera.

20.04.2022

Imatge inicial

Investigadores del Grup d’Estudis de Prosòdia (GrEP) de la UPF han demostrat que els gestos i els moviments quinestèsics són eines molt eficients per ensenyar la pronunciació d´una llengua estrangera. Dibuixar amb les mans el ritme, l'entonació i el fraseig (la música de la llengua), o picar de mans, ajuda que les persones puguin expressar i pronunciar millor els sons d'una llengua estrangera.

Les investigadores van emmarcar aquesta recerca en allò que s'anomena Cognició Corporeitzada (embodied cognition, en anglès) que, en el camp de l'educació, fa referència a que l'aprenentatge no només depèn de les capacitats cerebrals sinó de la interacció amb l'entorn a través del cos i els sentits.

"El que hem fet és estudiar com aquests gestos i moviments, utilitzats instintivament per professors de llengües estrangeres, cosa que ja ha estat observat en alguns estudis, afectaven l'aprenentatge," explica Florence Baills, investigadora doctoral del GrEP i primera autora de dos estudis publicats recentment sobre el tema. “Això ens permet assegurar que si l'ús d'aquestes tècniques es fomenta, els alumnes aprendran amb més eficàcia”.

Les dues recerques portades a terme volen oferir eines als professors de llengües estrangeres perquè puguin ensenyar la pronunciació de manera efectiva

Dibuixar la música de la llengua amb les mans

El primer estudi va investigar com la pronunciació de les frases en francès es veu afectada de manera positiva per gestos fets amb les mans per representar el ritme, l'entonació i el fraseig en parlar. “La llengua francesa té una cadència i una melodia molt particulars on sempre s'acaba la frase en un to baix”, indica Baills. El fet que els alumnes veiessin i fessin aquests gestos, va afavorir l'aprenentatge de la pronunciació molt més que quan no es feien”.

L'estudi va ser publicat a la revista Applied Linguistics amb la participació de Pilar Prieto, directora del GrEP i investigadora ICREA del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, i amb la col·laboració de Charlotte Alazard-Guiu, del Departament d'Estudis de Llengües Estrangeres de la Universitat de Toulouse II

Van reclutar 75 estudiants de llengua francesa de Catalunya i els van dividir en tres grups diferents per entrenar-se a millorar la lectura oral d'uns diàlegs curts durant tres sessions setmanals de mitja hora:

1. un grup que escoltava i repetia frases dels diàlegs,

2. un altre que, per a cada frase, primer escoltava i repetia un logatom (sèrie de síl·labes de vocals obertes -CV Syllables) abans d'escoltar i repetir la frase,

3. i un altre que a més a més del logàtom, utilitzava gestos definits per descriure l'entonació.

Abans i després de l'entrenament es va analitzar la pronunciació de la lectura oral dels estudiants a través de les valoracions de tres parlants nadius de francès que van puntuar la fluïdesa, la comprensió i l'accent, a més de l'exactitud en la pronunciació dels sons i de l'entonació.

Els tres grups van millorar significativament en totes les mesures després d'aquestes pràctiques, però el grup que va aprendre amb els gestos que permeten visualitzar l'entonació, el ritme, i el fraseig va millorar significativament més en termes d'accent i característiques suprasegmentals (com el to i la durada a la síl·laba), en comparació amb el grup de només parla.

Aprenent a pronunciar picant de mans

La segona investigació es va publicar a la revista Language Teaching Research i va comptar també amb la participació de Pilar Prieto. Aquesta vegada van analitzar els efectes d'aplaudir al ritme de les paraules en francès segons la pronunciació de nens de 7 a 8 anys de la província de Girona, que no sabien res de francès.

Altres estudis ja han avaluat la importància de les habilitats rítmiques per a l’aprenentatge d’idiomes en nens, per exemple, amb l’ensenyament del vocabulari o la sintaxi. En el camp de l'aprenentatge de la pronunciació de llengües estrangeres, però, aquesta tècnica no havia estat avaluada a fons.

En aquesta ocasió, les investigadores assenyalaven les síl·labes amb aplaudiments i en acabar la frase deixaven els palmells tancats per emfasitzar l'allargament de l'última síl·laba, un tret típic de la pronunciació del francès. "L'objectiu era que els nens milloressin la pronunciació general de la paraula i, sobretot, veure si podien millorar la pronunciació de l'allargament de l'última síl·laba en francès", explica Baills.

Es van dividir en dos grups, un amb l'ajuda dels aplaudiments rítmics i un altre sense aquest ajut. Es van utilitzar uns vídeos que ensenyaven 20 paraules a cada grup, paraules molt properes al català per evitar afegir més dificultat a l'exercici, però amb pronunciacions diferents (avió en francès i avió en català, per exemple). En acabar es van verificar els efectes de l'exercici sobre l'accent dels nens i la durada de la síl·laba final. Aquí també van trobar millores considerables al grup que va utilitzar el mètode dels aplaudiments.

Les dues recerques portades a terme volen oferir eines als professors de llengües estrangeres perquè puguin ensenyar la pronunciació de manera efectiva. "L’objectiu d’un mestre de llengües és que els estudiants es comuniquin millor i a vegades els errors lligats a l’entonació i al ritme no permeten fer això bé: una exclamació pot ser confosa per una interrogació, per exemple", explica Baills. “No es tracta d'esborrar l'accent de la llengua materna sinó de millorar la capacitat de pronunciació en una llengua estrangera i que així siguin capaços de comunicar-se millor.”

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

04. Educació de qualitat
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació