La sala La Nau del campus del Poblenou ha acollit el 31 de maig al matí la sessió ordinària del Claustre de la UPF, el màxim òrgan de representació de la comunitat universitària, que ha tingut un format híbrid: hi han assistit presencialment els membres de la mesa del Claustre, l’equip de vicerectors i el gerent, mentre que la resta de claustrals han seguit l’acte per videoconferència.

El Claustre, que ha estat retransmès en streaming a través del Campus Global de la Universitat, ha tingut els punts de l’ordre del dia següents: aprovació de les actes de les dues sessions anteriors; Informe del síndic de Greuges de la UPF; elecció del nou síndic de Greuges de la UPF; votació d’una declaració i de les mocions presentades pels estudiants i finalment, torn obert de paraules.

En la primera part de la sessió, i després de l’aprovació per consentiment de les actes de les dues sessions anteriors del Claustre (d’1 de desembre del 2021 i de 26 de gener del 2022), Oriol Amat ha fet balanç del seu primer any de mandat (va prendre possessió com a rector de la UPF, en substitució de Jaume Casals, el passat 21 de maig del 2021).

El rector ha dividit la seva intervenció, que ha anat acompanyada d’una presentació de power point en grans apartats: Introducció, Finançament, Coneixement, Polítiques transversals, Processos, Persones i Prioritats 2022-2023.

Introducció

En aquest primer apartat, Oriol Amat ha començat parlant dels resultats de la Universitat en els darrers rànquings internacionals publicats, entre els quals ha destacat el Rànquing QS, en el qual la Universitat es troba en el lloc 248 del món, amb una pujada de 20 posicions respecte a l’edició anterior.

Els indicadors en què destaca la UPF són els de citacions per professorat i internacionalització, que depenen de la política de la Universitat, fet que “demostra l’encert del model de la UPF”, mentre que altres indicadors en què no en sortim tan ben parats, com ara la relació entre personal docent i investigador (PDI) i estudiants, es deuen a factors que no depenen de la UPF, com ara poder disposar de millor finançament.

El rector ha recordat que de les 136 mesures que inclou el seu programa electoral, el 65% estan iniciades, el 16% finalitzades i el 19% no iniciades. Tot i això, “Espero que al llarg del mandat les puguem complir totes, i que durant les properes setmanes puguem presentar un informe amb la situació mesura per mesura”.

Finançament

“Hi ha una llegenda urbana que diu que la UPF és una universitat mimada entre les públiques, amb el millor finançament, i això és fals”, ha afirmat Oriol Amat.

Per demostrar-ho, ha presentat uns gràfics on es mostra que la Universitat, els anys 2015-2016 va ser la menys finançada en el sistema públic universitari català, i des d’aleshores, ha mantingut aquesta posició. “Demano ajuda a tota la comunitat universitària en aquest sentit, i que no sols siguem els rectors els que reclamem un millor finançament”, ha exclamat.

Coneixement

Oriol Amat ha parlat de diversos aspectes relacionats amb la generació de coneixement (recerca), la transferència de coneixement i la transmissió de coneixement (docència).

Ha afirmat que cal mantenir la política científica de la Universitat i continuar endavant amb el projecte del Mercat del Peix, en el marc de la Ciutadella del Coneixement, però que sobretot cal seguir impulsant  l’àmbit de la transferència de coneixement: projectes per potenciar l’emprenedoria, com ara Start-UPFlama i les assignatures amb continguts en aquest àmbit, o UPF Coneixement, una iniciativa per difondre el coneixement que genera el personal docent i investigador en formats digitals. 

Quant a la transmissió del coneixement a través de la docència, alguns dels projectes que ha posat en relleu han estat el nou model educatiu EDvolució (li agradaria que es pogués acabar d’implantar d’aquí un any, però reconeix que és un projecte de llarg abast), el Passaport UPF o el Laboratori d’Aprenentatge. Ha destacat que el 90% dels graduats tornaria a estudiar a la UPF, l’alta inserció laboral d'aquest col.lectiu (87%) i l’elevada taxa de rendiment acadèmic.

D'altra banda, ha fet èmfasi en el Pla de mesures pel català que s'està desplegant, que ha de permetre potenciar el català, no només com a llengua de docència, sinó estratègicament en moltes de les decisions que prenem a la universitat. Sobre la qüestió lingüística, el rector també s'ha referit al treball específic realitzat en el marc de l'Equip de Resposta Ràpida (ERR) sobre Llengües de la docència, en què s'han identificat estratègies de política lingüística per millorar la distribució català/anglès a les titulacions i el seu ús a l'aula.

En l’àmbit de la recerca. és molt remarcable la captació de fons competitius a Europa i les dades de publicacions i citacions per professor.

Polítiques transversals

“Aquestes polítiques tenen a veure amb la Responsabilitat Social, i aquí estem intentant avançar”, ha afirmat Oriol Amat. La introducció dels ODS i la perspectiva de gènere en els plans docents, la Línia Ètica o les accions de solidaritat amb Ucraïna són alguns dels àmbits en què s’ha millorat. El programa de Cultura i la Interacció amb la societat, amb l’impuls del Consell Social; la Internacionalització, amb l’aposta de la UPF i les sinergies amb les xarxes d’universitats EUTOPIA o The Guild, o la posada en marxa del Consell Assessor Internacional, també són remarcables.

Processos

Després de la reorganització de la gerència que hi ha hagut, la UPF vol treballar en aprofundir en les sinergies entre els centres adscrits i el Grup UPF: “Hem d’intentar treure el màxim profit del Grup UPF per intentar aconseguir prestar un millor servei a la societat”, ha assegurat Oriol Amat.

Ha destacat la bona feina dels equips de resposta ràpida (ERR), “unes mesures que ara cal implementar”, i que cal alinear l’estratègia de la Universitat amb la seva estructura i pressupostos: “L’estructura de la Universitat està dissenyada des de fa 25 anys, i l’estratègia i els pressupostos van variant”, ha reflexionat. Per a facilitar aquest procés, seria vital un augment del pressupost.

Persones

L’objectiu de “distància zero” amb totes les persones de la comunitat universitària, segueix sent clau per al rector, una política que ha portat a terme des que va començar el seu mandat, i que vol mantenir, si és possible.

Ha explicat mesures com el Talent sènior, per tal que les persones que arriben a la jubilació puguin continuar vinculades a la UPF, i que altres universitats ja volen implantar, seguint el camí de la Universitat.

L’esforç que la Universitat està portant a terme amb temes com ara l’organització de la setmana d’acollida dels nous estudiants, la reflexió sobre els horaris i el calendari acadèmic, millores per al professorat associat, o la política d’estabilització i promoció del PAS, han estat altres temes esmentats.

Quant als alumni, el rector ha volgut posar en valor la posada en marxa dels Capítols UPF – Alumni al món: “Volem començar amb la presència de tres o quatre Capítols UPF, en grans capitals, com ara París, per tal que els alumni de la UPF que vagin pel món tinguin un aixopluc en aquestes ciutats importants”.

En l’apartat de Prioritats, el rector l'ha dedicat a resumir les prioritats de cara al curs 2022-2023, fent un repàs de tot allò explicat anteriorment, però emfasitzant els aspectes més immediats que cal portar a terme.

Informe del síndic de Greuges de la UPF

Seguidament, Josep M. Casasús, que va ser elegit síndic de Greuges l’any 2015, ha llegit el que ha estat el seu darrer informe, titulat "Informe del síndic de Greuges al Claustre i al Consell Social 2021-2022". En total, són set informes que ha elaborat, un per cadascun dels anys que ha durat el seu mandat. Ha confessat que ha estat una etapa convulsa, ja que dos anys després de la presa de possessió es va fer el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, i després, va arribar la pandèmia.

Aquest informe anual del Síndic de Greuges de la UPF sobre ex­pedients tramitats i consultes ateses comprèn el període que va del 12 de juny del 2021 al 15 de març del 2022, nou mesos; no compleix, doncs, l’any natural dels altres infor­mes, amb motiu de l’avançament del Claustre. Per això, el nombre d’actuacions desplegades ha estat, en conjunt, lleugerament més baix que en el període anual anterior, que va ser de dotze mesos.

La seva finalitat és la d’informar la comunitat universitària sobre quins són els assumptes que s’han presentat a l’ofi­cina del Síndic, a partir de la indicació de quin és el nom­bre i la mena de queixes formulades i d’expedients iniciats d’ofici, així com les queixes rebutjades, les que estiguin en tramitació i les ja investigades –amb el resultat obtingut– i, també, les causes que hi van donar lloc.

Durant aquest període, s’han atès un total de 57 persones i s’han portat a terme 55 actuacions, de les quals 20 són queixes i 35 són consultes. Dins del còmput total d’entrades s’han pogut contestar, investigar i tancar 55 sol·licituds; hi ha 48 queixes individuals, 1 d’ofici, 3 rebutjades i 3 reti­rades.

S’han pogut resoldre favorable­ment el 50% de les queixes presentades i s’han pogut contestar i resoldre el 100% de les consultes. En molts casos, s’ha decidit no incoar un expedient, tot i portar a terme un seguit de gestions, perquè s’ha valorat que la rapidesa en la solució del conflicte, durant la fase de gestió prè­via a la tramitació, no requeria d’una obertura d’expedient. Cal destacar que aquest any ha augmentat el percentatge de resolucions favorables a les pretensions de la persona interessa­da respecte a les enregistrades en aquest sentit en el període anterior.

Sobre les reclamacions i les persones que les fan, cal destacar que el 44% dels casos són queixes o consultes dels estudiants de grau (24); el 15%, d’es­tudiants de postgrau (8); el 4%, del PDI (2); el 4%, del PAS (2), i el 35% (19), del col·lectiu anomenat “Altres” a efectes classificatoris, apartat on es comptabilitzen les reclamacions o les consultes presentades per persones no membres de la comunitat universitària. Res­pecte al període anterior, és destacable la baixada de queixes dels estudiants de postgrau, que passen de 24 a 8; la baixada de queixes dels estudiants de grau, que passen de 68 a 24. També baixen les queixes del PDI, que passen d’11 a 2, i les queixes del PAS, que baixen de 3 a 2. En canvi, pugen les queixes del col·lec­tiu anomenat “Altres”, que passen d’1 a 19.

Pel que fa al sexe dels reclamants que s’han adreçat a l’oficina del Síndic, hi ha un nombre inferior d’homes i inferior de dones que en el període anterior: 51% d’homes (28), que baixen de 54 a 28; i un 49% de dones (27), que baixen de 53 a 27. Com ja s’ha dit, aquest període ha estat més curt respecte al de l’any passat –de dotze mesos a nou–, per la qual cosa el nombre de queixes i de consultes presentades ha estat inferior.

Pel que fa als quatre temes en què hi ha més volum de queixes durant aquest període: en primer lloc, els temes so­bre l’accés al grau en Medicina (16), que entren amb força per primera vegada. En segon lloc, els relacionats amb les avaluacions i les recuperacions (8), que han baixat respecte al període anterior: passen d’11 a 8. En tercer i quart lloc, les sol·licituds d’informació (4), que han baixat respecte al període ante­rior: passen de 16 a 4, i els relacionats amb el tracte rebut (4), que entren novament.

Su ens fixem en les vies d’accés, el 49% de queixes i de consultes han entrat pel formulari de l’Acollida del Síndic (27); el 45%, per correu electrò­nic (25); el 4%, per telèfon (2), i el 2% s’ha iniciat d’ofici (1).

Finalment, Josep M. Casasús ha donat algunes xifres a nivell global de tot el seu mandat: aquests set anys s’ha substanciat una mitjana anual de 100 actuacions (un 55% de queixes i un 45% de consultes). La ma­joria de sol·licituds les han formulades estudiants de grau. Les demandes més nombroses han estat les relacionades amb avaluacions de proves i docència en general. Un aspecte qualitatiu que cal remarcar és la millora progressiva registrada a la UPF en el respecte als drets de les persones de tota la comuni­tat universitària pels quals ha de vetllar el síndic com a comesa principal.

Josep Maria Casasús ha agraït la col·laboració trobada en els centres, en els serveis i en les persones dels diversos col·lectius afectades per les queixes admeses a tràmit. Tam­bé agraeix la receptivitat positiva de les resolucions que contenien advertències, recomanacions o suggeriments. En definitiva, reconeix i agraeix la confiança mostrada pels membres de tots els col·lectius que han formalitzat queixes o que li han fet consultes.

“Ha estat per a mi un honor i un privilegi ser el síndic de Greuges de la UPF, i també una responsabilitat, malgrat alguns moments amargs”, ha afirmat, i ha assegurat que sempre ha actuat de manera independent i autònoma i sense ingerències, a l’hora d’exercir la seva tasca.

Elecció de la nova síndica de Greuges

El rector Oriol Amat ha presentat la candidatura per rellevar el professor Casasús en la sindicatura de Greuges de la UPF: es tracta de Caterina Garcia Segura, catedràtica de Relacions Internacionals del Departament de Dret de la Universitat.

Després de repassar breument els seus mèrits acadèmics i la seva trajectòria professional, s’ha procedit a la votació anònima. Dels 72 claustrals amb dret a vot, 62 han votat a favor, i 10 en blanc, per la qual cosa, i superades les 3/5 parts reglamentàries, Caterina Garcia Segura ha estat escollida nova sindica de Greuges de la UPF.

Breu currículum vitae de Caterina Garcia Segura

Caterina Garcia Segura és catedràtica de Relacions Internacionals de la Universitat Pompeu Fabra.

Llicenciada en Ciències de la Informació (UAB, 1982) i en Ciències de l’Educació (UB, 1983), va cursar estudis de doctorat en Dret a la UAB i en Ciències Polítiques a l’UQAM (Université de Québec à Montréal). Doctorada en Ciències Polítiques i de l’Administració a la UAB el 1991, es va incorporar a la UPF al 1994, provinent de la UAB, on era professora titular d’universitat des del 1993.

Caternia Garcia Segura és coordinadora de l’àrea de Dret internacional públic i Relacions Internacionals del Departament de Dret i investigadora principal del Grup de Recerca Consolidat de la UPF i de l’AGAUR en Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals,. Ha estat investigadora principal de diversos projectes competitius tant a escala estatal com internacional.

Les seves línies de recerca actuals són la creació i evolució de l’ordre internacional (normes i institucions), els actors internacionals no estatals i les noves dimensions de la seguretat internacional.

Va ser vicedegana dels Estudis de Ciències Polítiques i de l’Administració i de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials durant 18 anys (1997-2015), on va exercir com vicedegana d’Afers Institucionals i vicedegana d’Estudiants. Va ser tutora del programa d’intercanvis internacionals. Anteriorment havia estat cap d’Estudis. També ha participat en l’elaboració i revisió dels plans d’estudis de Ciències Polítiques, d’Àsia Oriental i del Global Studies.

Fora de la UPF, ha estat presidenta de l’Asociación Española de Profesores de Derecho internacional y Relaciones Internacionales (setembre 2017-desembre 2021). Del setembre de 2013 al setembre de 2017 n’havia esta vicepresidenta primera.

Participa en diversos consells científics i assessors d’entitats acadèmiques, entre d’altres, el Consell Científic de l’IBEI i el Consell Assessor de Casa Àsia. Pren part en els consells de redacció i científics de diverses revistes científiques, i és membre dels consells editorials de diverses col·leccions de publicacions, a més de participar habitualment en comissions avaluadores de la qualitat docent, projectes de recerca, i sol·licituds de beques de diverses entitats internacionals, nacionals i autonòmiques.

Debat i votació de declaracions i mocions

L’últim tram de la reunió s’ha dedicat a considerar les mocions i declaracions presentades pels claustrals. La declaració i les mocions aprovades han fet referència als temes següents:

Declaració aprovada

• Declaració del Claustre en favor de la immersió linguística (aprovada per 53 vots a favor, 4 en contra i 4 abstencions).

Mocions aprovades

• Mesures per afavorir la normalització del català (aprovada per 28 vots a favor, 27 en contra i 13 abstencions).
• Modificació del calendari acadèmic (aprovada per 52 vots a favor, 2 en contra i 3 abstencions).
• Millora de transport per als estudiants (aprovada per 55 vots a favor, cap en contra i cap abstenció).