Quin és l’impacte social de les prestacions de maternitat i paternitat, cada vegada més generoses? Aquestes polítiques promouen una contribució més equilibrada entre els sexes en l’atenció als infants? Serveixen per reduir la discriminació de les dones en el mercat laboral? Quina influència tenen en la situació laboral dels pares i les mares i en la nataliltat?

“The Effects of Paternity Leave on Fertility and Labor Market Outcomes”, un treball elaborat per Libertad González, professora vinculada al Departament d’Economia i Empresa de la UPF i a la Barcelona GSE, i Lídia Farré, professora de la Universitat de Barcelona i investigadora de l’Institut d’Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC), vol ajudar a donar resposta a totes aquestes qüestions.

L’estudi, publicat a la sèrie Barcelona GSE Working Papers (núm. 978), analitza els efectes de la llei que el govern de l’Estat va aprovar el març de 2007, que ofereix dues setmanes de permís exclusiu per als pare, addicional al permís de setze setmanes de la mare, i proposa algunes mesures de millora per aconseguir una igualtat de gènere efectiva.

Els resultats del treball (que encara no recullen la reforma de gener del 2017, que va introduir quatre setmanes de permís per als pares) suggereixen uns efectes molt limitats del permís de paternitat per alterar les normes socials i els comportaments domèstics a llarg termini, més enllà del període concret de permís paternal, així com per reduir la desigualtat de gènere en el mercat laboral.

Efectes sobre el mercat laboral i la natalitat

Segons l’estudi, la introducció de les dues setmanes de permís paternal (del tipus “usar-lo o perdre’l”) augmenten la taxa de gaudiment dels pares d’aquest tipus de llicència en un 400%, en comparació amb la mitjana d’abans de la reforma legislativa. Així, un any després de la seva implementació (el 2008), el 54% de tots els nous pares en van gaudir, quan abans de la reforma gairebé ningú s’hi acollia.

Aquesta mesura va generar un augment de l’11% en la probabilitat d’ocupació laboral de les mares poc després del naixement de l’infant, a més de reduir els incentius per estar de permís no remunerat prolongat, mentre que per als pares no hi ha canvis laborals notables. Tot i això, aquests efectes a curt termini no es materialitzen en canvis a llarg termini en l’ocupació laboral de les mares ni en la participació dels pares en la criança dels fills.

D’altra banda, la nova política va retardar la fecundació i va reduir els naixements en un 15%, una disminució de la natalitat que va afectar principalment persones sense formació universitària i dones majors de 35 anys.

Segons les autores, la caiguda de la natalitat està impulsada per la decisió de posposar la criança dels fills entre les parelles més grans, i pot estar motivada pel potencial augment del cost en la criança dels fills com a resultat de la participació dels pares en el permís de paternitat i pel retorn anticipat a la feina de les mares. Aquesta disminució contrasta amb els resultats d’estudis previs fets en altres països, que trobaven que la introducció d’aquest tipus de permisos parentals no afectava la natalitat.

L’estudi també detecta diferències en funció de la qualificació i la formació de les persones: els pares més qualificats són menys propensos a gaudir del permís, mentre que pel que fa a les mares, la probabilitat de tenir feina després de la reforma de la llei només augmenta per a les dones menys qualificades.

Quant a la metodologia, el treball es basa en un disseny de regressió de discontinuïtat per quantificar els efectes de la introducció del permís paternal, i utilitza diverses fonts de dades. Per a l’anàlisi empírica, la majoria dels resultats s’obtenen de l’Encuesta de Población Activa, que conté informació sobre el mercat de treball i la natalitat de les famílies. Farré i González complementen la seva anàlisi amb dades de la Seguretat Social (Muestra Continua de Vida Laboral), amb informació sobre resultats i estatus laborals, així com registres de certificats de naixement.

Cal una combinació òptima de polítiques familiars per a una igualtat real de gènere

Les autores destaquen que aquests resultats suggereixen que hi pot haver un marge limitat d’intervenció pública per alterar les normes socials o culturals que regeixen la persistent divisió de gènere en les tasques domèstiques, i remarquen que cal fer més recerca per identificar la combinació adequada de polítiques familiars per assolir la plena igualtat de gènere a la llar i al mercat de treball.

Libertad González i Lídia Farré apunten que una reforma més intensiva, com ara igualar la durada del permís dels pares per a ambdós sexes, podria tenir un efecte més notable en la divisió de les tasques de cura dels infants. També alerten dels efectes no desitjats sobre la natalitat, preocupants en països amb una taxa baixa, com ara Espanya, i proposen la possibilitat d’introduir altres polítiques, com ara la cura infantil subsidiada.

Treball de referència: González, L. i Farré, L.; “The Effects of Paternity Leave on Fertility and Labor Market Outcomes”,  Barcelona GSE Working Paper (núm. 978)