Vés enrere El comportament humà segueix patrons d'inferència probabilística

El comportament humà segueix patrons d'inferència probabilística

Segons un estudi publicat el 28 de novembre a Nature Communications per Philipp Schustek, Alexandre Hyafil i Rubén Moreno-Bote, investigadors del Centre de Cognició i Cervell del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions.

28.11.2019

Imatge inicial

Com percep el seu entorn i pren les seves decisions l'ésser humà? Per interactuar amb èxit amb l'entorn immediat, l'ésser humà no en té prou amb l'evidència bàsica del món que l'envolta. Aquesta informació de per si és insuficient perquè inherentment és ambigua i requereix ser integrada a un determinat context per minimitzar la incertesa de la percepció sensible. Però, alhora, el context és ambigu. Per exemple, ¿estic en un lloc segur o perillós?

El cervell manté una forma refinada de representació de la incertesa a diversos nivells jeràrquics, incloent la del context

Un estudi publicat el 28 de novembre a Nature Communications per Philipp Schustek, Alexandre Hyafil i Rubén Moreno-Bote, investigadors de el Centre de Cognició i Cervell (CBC) de el Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, suggereix que el cervell manté una forma refinada de representació de la incertesa a diversos nivells jeràrquics, incloent la del context. Per a això, el cervell manté una representació probabilística molt detallada, gairebé matemàtica, de tot allò que considerem important del que ens envolta.

"Les nocions de probabilitat, encara que intuïtives, són molt difícils de quantificar i usar rigorosament. Per exemple, els meus estudiants d'estadística fallen molt sovint al resoldre alguns dels problemes que els poso a classe. En el nostre estudi trobem que un problema matemàtic complicat que involucra usar les regles de probabilitat més sofisticades, pot ser resolt de forma intuïtiva si aquest es presenta de forma simple i dins d'un context natural", afirma Rubén Moreno-Bote, coordinador del grup de recerca Neurociència Teorètica i Cognitiva en el CBC.

Les tasques cognitives d'integració jeràrquica

Suposem que en un aeroport la ciutat acull una final de futbol i ens fixem en uns pocs passatgers que surten d'un avió. Si observem que quatre d'ells són seguidors de l'equip vermell i dos de l'equip blau, podríem concloure que han acudit a la final de futbol més seguidors de l'equip vermell que del blau. Aquesta inferència, basada en una evidència sensorial incompleta, es podria millorar mitjançant informació contextual. Per exemple, si hagués al món més seguidors blaus que vermells, malgrat la nostra observació inicial, revisaríem la nostra inferència comptant quants partidaris de cada grup viatgen a l'avió per poder confirmar amb més exactitud si realment han vingut a la ciutat més seguidors de l' equip vermell que del blau. O també podríem actuar a l'inrevés, partint del context inferir si la mostra observada segueix el context més general o no.

Els investigadors van dissenyar els seus experiments presentant tasques d'integració jeràrquica, usant la tasca de l'avió. "Per a l'estudi, expliquem als nostres participants que estan en un aeroport on poden arribar avions que tenen més d'un tipus de persones que d'una altra, per exemple, més seguidors del Barca que del Madrid. Al veure un grapat de passatgers que surten de diversos avions, els participants poden arribar a predir amb exactitud matemàtica la probabilitat que el següent avió transporti més passatgers d'un determinat tipus", explica Moreno-Bote.

Els resultats van mostrar que els participants a partir de les seves observacions preliminars van construir una representació probabilística del context

"En general, aquesta estructura de tasques crea dependències jeràrquiques entre les variables ocultes que s'han de resoldre de baix a dalt (deduint el context de les observacions anteriors) i després passant el missatge de dalt a baix (deduint l'estat actual combinant les observacions actuals amb el context inferit)", expliquen els autors.

Els resultats van mostrar que els participants a partir de les seves observacions preliminars van construir una representació probabilística del context. Aquests resultats ajuden a entendre com les persones formem representacions mentals del que ens envolta, i com assignem i percebem la incertesa d'aquest context.

Treball de referència:

Philipp Schustek, Alexandre Hyafil, Rubén Moreno-Bote (2019), "Human confidence judgments reflect reliability-based hierarchical integration of contextual information", 28 de novembre, Nature Communications, https://doi.org/10.1038/ s41467-019-13472-z

 

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació