Vés enrere Rafael Pous, de la música a les telecomunicacions: un aprenentatge constant

Rafael Pous, de la música a les telecomunicacions: un aprenentatge constant

Rafael Pous és professor al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions i cofundador de l'Ubiquitous Computing Applications Lab. Fora de l'àmbit laboral, dedica el seu temps als assajos i concerts de l'emblemàtica Coral Sant Jordi.

14.07.2021

Imatge inicial

"El que millor em defineix des del punt de vista professional és la meva faceta com a professor d'enginyeria", explica Rafael Pous amb un somriure afable. Després de 17 anys treballant a la UPC, Pous va continuar la seva trajectòria com a docent a la UPF, el 2008. A més de ser professor, s'ha especialitzat en la investigació dels sistemes ubics basats en la radiofreqüència, la qual cosa el va portar a fundar el grup d'investigació Ubiquitous Computing Applications Lab. Fora de la seva vida laboral, Pous dedica gran part del seu temps lliure a estudiar i assajar música, ja que el seu costat 'Hyde' és ser baix en la coneguda Coral Sant Jordi.

Fora de la seva vida laboral, Pous dedica gran part del seu temps lliure a estudiar i assajar música, ja que el seu costat 'Hyde' és ser baix en la coneguda Coral Sant Jordi.

Anys més tard de començar a fer classes, la passió com a docent es va unir a una altra faceta, la d'emprenedor, que l'ha portat a cofundar tres empreses de tecnologia: The Information Highway Group, AIDA Centre, i Keonn Technologies, que investiguen aplicacions pràctiques dels sistemes ubics. Segons explica per a qui no tingui coneixements d'enginyeria, aquest camp de recerca es basa en "la idea que els ordinadors no estan ubicats en un únic lloc, sinó que la computació està distribuïda en els espais i les coses, però moltes vegades no es veuen".

Rafael Pous en un vídeo promocional dels estudis d'enginyeria

Com a exemple, Rafael Pous esmenta un dels productes en què està treballant, els emprovadors intel·ligents, que poden identificar els articles i interactuar amb el client mitjançant una pantalla. "Els sensors estan funcionant, però tu no intueixes res d'això", explica. Una altra de les seves aplicacions és el camp de les tecnologies assistides, l'objectiu és ajudar persones amb discapacitats, per exemple, a comprar de manera independent.

Els orígens

"Sempre he tingut vocació de docent i enginyer", revela. En preguntar-li sobre el començament d'aquesta passió, ens explica una història que, com ell diu, "sembla inventada". Ens remuntem a l'arribada de l'Apolo XII a la lluna. "Els meus pares em van tenir despert aquella nit per presenciar un moment tan històric". No obstant això, que l'home arribés a la lluna no era el que li impressionava més. "A mi el que realment em semblava fascinant és que jo ho pogués estar veient en directe per la televisió", explica il·lusionat Pous. Aquesta fascinació pel funcionament de la transmissió en directe va ser l'origen de la seva passió per les telecomunicacions, que des de llavors sempre va tenir molt clar.

La seva carrera professional li ha permès viatjar i conèixer multitud de gent i destaca el fet d'haver pogut estudiar cinc anys als Estats Units. Però si hagués de quedar-se amb una única cosa diu que, sense cap dubte, el que més li enriqueix i més aprecia és el contacte amb els alumnes. Any rere any, la docència li permet estar en contacte amb gent jove, que arriba amb una gran il·lusió a les aules de la universitat: "de vegades penso que he après més d'ells, que ells de mi".

Rafael Pous durant una de les seves classes

Any rere any, la docència li permet estar en contacte amb gent jove, que arriba amb una gran il·lusió a les aules de la universitat: "de vegades penso que he après més d'ells, que ells de mi"

Recentment, Rafael Pous va rebre el Premi Manel Xifra i Boada a la Transmissió de el Coneixement Tècnic i Tecnològic, un guardó que premia el que més valora de la seva tasca com a professor, i que en edicions anteriors han guanyat Eudald Carbonell, Andreu Mas-Collell, Jorge Wagensberg o Eduard Punset, per posar alguns exemples. Segons explica, no només és un premi a la docència, si no la transmissió de el coneixement científic i tecnològic, que "és exactament com defineixo el que faig". Per això mateix, i el simbòlic de el premi en si mateix, relata que "es va tractar d'un honor immens".

De l'Aula de veu a la Coral Sant Jordi

Sorprenentment, el començament de la seva carrera com a cantant de coral també va ocórrer entre les aules de la universitat, tot i que prèviament havia tingut una afició a la música que li va inculcar la seva mare. Pous explica que després del seu canvi a la Pompeu Fabra, les classes que li tocava impartir eren en el primer curs. "Els alumnes de primer són molt més moguts. Al cap de poques setmanes sortia sense veu de les classes", relata. Com caigut del cel, després d'acabar una classe gairebé afònic, es va topar amb un cartell: 'Aula de veu: aprèn a controlar la teva veu' i va decidir apuntar-s’hi. En aquest curs es va topar amb que es feien exercicis de cant, però que també li servien per aprendre a no fer malbé la seva veu. "Sense haver cantat en la meva vida, vaig acabar als meus 45 anys participant en el concert de final de curs, interpretant una ària com a solista davant del rector", explica Pous entre rialles.

Rafael Pous en una actuació amb la Coral de Sant Jordi

"Sense haver cantat en la meva vida, vaig acabar als meus 45 anys participant en el concert de final de curs, interpretant una ària com a solista davant del rector"

Després de quatre anys a l'aula de veu, va veure com la seva veu anava millorant, però faltava donar-li un sentit a tot el que estava fent. En aquest moment, una companya li va proposar que fes les proves per accedir a la Coral Sant Jordi, una institució musical amb més de 70 anys d'història i que ha estat reconeguda amb el Premi Ciutat de Barcelona i amb la Creu de Sant Jordi per les seves aportacions en la renovació de la música coral.

El professor explica que tot i l'alt nivell del cor, "el pitjor que em podien dir era que no". Finalment, va realitzar la prova i va ser acceptat, però explica que és molt poc comú que algú que no té un llarg recorregut dins dels cors entri. D'altra banda, això li va suposar un gran esforç respecte els altres cantants: "ells tenien ja una sèrie d'automatismes, sabien diverses peces que jo no coneixia...".

El cant ha estat una cosa molt especial per en Rafael per un altre motiu molt personal, ja que la seva germana, que va morir el 2006, havia estat soprano a l'Orfeo Català. Entre altres connexions, explica amb gran afecte l'anècdota del seu primer concert amb el cor. Al primer d'entrar, el cor preparava una peça de Dvorak, que representarien al Palau de la Música juntament amb una orquestra simfònica. Es tractava de l'escenari en el que sempre havia actuat la seva germana, però dubtava de poder actuar atès que era el seu primer mes. El director va acordar sotmetre’l a una prova uns dies abans, i Pous recorda aquell mes rient: "no hi ha hagut un cantant més motivat en la història de les corals". Finalment, va poder actuar i explica com durant els primers cinc minuts del concert, quan va començar la música i el públic va quedar en silenci, "amb prou feines m'aguantaven les cames".

Es tractava de l'escenari en el que sempre havia actuat la seva germana, però dubtava de poder actuar atès que era el seu primer mes. El director va acordar sotmetre’l a una prova uns dies abans, i Pous recorda aquell mes rient: "no hi ha hagut un cantant més motivat en la història de les corals"

Coral de sant Jordi

En aquest tipus de cors, els cantants són amateurs, però són cors professionals que en moltes ocasions cobren per actuació. Per això, Pous posa l'accent en el nivell d'exigència que això implica. "Calculo que estem al voltant de 15 hores a la setmana de dedicació directa." Aquí és on estableix la connexió entre la seva faceta com a cantant i la de professor, en l'aprenentatge constant. "El cor em fa entendre millor els meus alumnes", revela Pous. "A la coral sóc com un alumne respecte al director, que té un gran control de la música, però si m'equivoco té paciència", explica. "Això et fa mantenir la humilitat i em recorda que en les meves classes, els meus alumnes estan igual que jo, intentant donar el millor de si".

 

Ets un Jekyll&Hyde, o coneixes un possible cas?

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació