"Cosir és com entrar a una bombolla on el temps s'atura i m'oblido de tot", ens explica la Laia mentre agafa a coll i ve la Freia, la seva filla petita. Amb les mateixes mans que cus peces de roba, la Laia coordina les beques interuniversitàries al Servei de Relacions Internacionals de la UPF. Va estudiar Traducció i Interpretació a la Pompeu Fabra i, des del 2009, treballa al front office d’ aquest servei. Els primers anys atenia els estudiants de forma directa, resolent dubtes i guiant els que marxaven d’intercanvi a l’estranger i els que venien d’altres universitats internacionals a Catalunya. Actualment, gestiona les beques interuniversitàries de principi a fi.

 

Seiem a un petit racó de casa seva envoltades de teles, fils, revistes de patrons i màquines de cosir que, tal com ens confessa entre riures, "normalment no sol estar tan endreçat com avui".

Cosir és com entrar a una bombolla on el temps s'atura i m'oblido de tot

Amb la Freia jugant per casa, la Laia ens relata com des de la infància li ha agradat tot allò relacionat amb les arts. Des de figuretes de fang, arracades o dibuixos, la Laia sempre s'ha sentit còmode entre aficions que l'ajuden a entrar en contacte amb la seva part més creativa. Però, sense cap mena de dubte, la passió per la costura és una de les que més gaudeix avui dia. Tant és així que, fa prop d'un any, la Laia va posar en marxa el projecte "Mamula Crea", una botiga en línia on ven peces de roba com colls, compreses de tela, discs desmaquillants o mascaretes.

La Laia va començar a cosir de petita, agafant les revistes de patrons de la seva mare per fer vestits i faldilles a les seves nines. Però, quan de veritat s'endinsa al món de la costura és quan es va mudar a França durant tres anys i va néixer la seva primera filla, la Jana. A part d'estudiar francès als matins, la Laia cuidava de la Jana i va aprendre a fer ganxet a les tardes. Li agradava tant que va acabar fent un curs de costura a la zona, però finalment es va acabar decantant per la roba i la seva confecció. La Laia parla una estona sobre la seva experiència a França, i amb un somriure mira el petit escriptori ple de teles; "Es podria dir que vaig aprendre a cosir en francès i, de fet,  alguna de les meves màquines que utilitzo les vaig comprar quan vivia allà".

El nom Mamula prové d'un acrònim creat a partir del nom de la Laia, però també resulta que és una forma afectuosa de dir "mama" en rus.

El nom de Mamula va sorgir d'una casualitat molt ben trobada. Després de dies buscant una paraula sonora i que representés la part més artística de la Laia, va pensar en la paraula "mamula", un acrònim amb les primeres síl·labes del seu nom sencer: Laia Martínez Muñoz. Un cop va descartar opcions com "lamamu" que no li feien gaire el pes, la Laia ho va comentar amb les seves amigues de la feina per anunciar el seu projecte. Com ens diu la Laia, els hi va encantar i, en concret, una companya nascuda a Rússia va explicar amb entusiasme que "mamula" és una forma afectuosa de dir "mare" en rus. "Al final jo també sóc una mare afectuosa" diu entre riures la Laia mentre la Freia li demana una abraçada.

El pas de cosir per passió a comercialitzar les seves peces es va donar arran d'un sotrac a la seva vida. Durant un període de molta ansietat, la costura li va servir per oblidar-se dels problemes i concentrar-se únicament en la tela. És un passatemps que, al principi, feia únicament per amics i familiars, però amb el que aviat va veure una sortida per apaivagar l'efecte de la indústria del fast fashion. "Al final, @MamulaCrea intenta mostrar a les persones com poden fer una transició per utilitzar menys plàstic i explorar les alternatives a les grans empreses de moda" ens explica.

La Laia ens diu que "Mamua Crea" no arribarà mai al nivell de les macro indústries tèxtils, però que tampoc li interessa. La seva filosofia rau en l'acte de cosir com un gest afectuós al qual li dedica temps i esforç. Per a ella, tot aquest treball és una altra forma de dir "estimo" als altres. A més, per tal de no caure en el cercle del consum innecessari i contaminant, la Laia intenta comprar materials ecològics, locals i que hagin sigut confeccionats acord als drets laborals dignes del treballador. O, inclús, en moltes ocasions ha fet servir materials de tela que restaven per casa, però que no tenien cap ús. "És possible que el gest sigui minúscul" assenyala "tanmateix, és el meu petit gra de sorra".

Malgrat tot, la Laia assegura que fa el que pot dins de les seves contradiccions. Per molt que sigui conscient que la indústria del fast fashion és una de les més contaminants i precàries del món, és impossible no comprar a les grans empreses. Tal com ens comenta, fa el que pot dins dels marges del que és possible, i mai criticaria a algú altre per no comprar de forma alternativa. "No estic d'acord amb aquells que diuen que si vols molt una cosa, la pots fer. Crec que hi ha vegades que, per moltes ganes que tinguis, potser no la pots duu a terme per qüestions totalment externes a tu, i no és culpa de ningú" raona la Laia.

“Mamula” intenta mostrar a les persones com poden fer una transició per utilitzar menys plàstics i explorar les alternatives a les grans empreses de moda

Tot aquest procés ha suposat un repte per la Laia. En un període de poc més d'un any ha hagut d'aprendre de zero a gestionar les xarxes socials per "Mamula", com crear i mantenir una pàgina web o, inclús, confeccionar peces com mascaretes i compreses que siguin útils i segures per les compradores. A grans trets, podríem dir que la botiga ha suposat un projecte d'aprenentatge en el món de la costura i en el món digital, així com un repte personal. "MamulaCrea" permet a la Laia expressar la seva creativitat i, sobretot, ha representat un procés d'empoderament personal en un moment on se sentia insegura de si mateixa.