Al despatx de l’Àmbit de Comunicació, vinculat a la UCPI, la banda sonora oficial és el clec-clec permanent dels teclats. Darrere un dels ordinadors hi ha l’Òscar Cortés, un dels tècnics. Una mica tímid i apassionat de la programació, fa la seva feina incansablement. La seva banda sonora, però, és diferent a la de la resta de l’equip: dins el seu cap sona ​heavy metal​, estil de música que ha tocat des dels 16 anys. Sovint, imaginem els components de grups d'aquest tipus de música amb llargues melenes, els ulls pintats de negre i vestits amb roba fosca i una mica macabra. Tot molt lluny de la imatge que projecta l’Òscar en el seu dia a dia.

L’Òscar treballa com a programador web i tècnic de comunicació interna a la Universitat, a la Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals (UCPI). La seva feina consisteix en fer la maquetació de la web institucional i de totes les pàgines i els espais que se’n deriven. “Faig el que es coneix ara com a ​front-end developer​, que és el nom tècnic”, concreta. També gestiona els principals canals de comunicació interna de la Universitat, com el Canal UPF, l’agenda institucional o el Campus Global.

“Vaig arribar a la UPF a fer una feina aparentment ​mecànica​”, explica. Era l’any 2006 i calia migrar totes les pàgines web html que “la gent s’havia fet una mica a la seva manera, sense cap tipus de cohèrencia”, cap a OpenCms, que és un gestor de continguts. “Per entendre’ns, l’OpenCms és una versió antiga de Liferay, que és el gestor que fem servir ara”.

Abans d’entrar a treballar a la Universitat, ja havia fet algunes webs, però molt bàsiques. “Va ser aquí on em va entrar el ​gusanillo​ de programar”, afirma.

Sovint, imaginem els components de grups de heavy metal amb llargues melenes, els ulls pintats de negre i vestits amb roba fosca i una mica macabra. Tot molt lluny de la imatge que projecta l’Òscar en el seu dia a dia.

L’Òscar no va estudiar inicialment informàtica, sinó comptabilitat, primer fent un mòdul en Administració i Finances. “M’avorreix només de dir-ho”, assegura rient; i després, cursant la diplomatura en Ciències Empresarials a la UOC. “No sé si em ve de part de la meva mare, o perquè sóc Taure, o jo què sé, però sempre he tocat molt de peus a terra”, afirma, mig en broma. Per això, va decidir estudiar una disciplina que li assegurés la feina. “I sempre ha estat així, eh! Des que vaig marxar de casa, mai no m’ha faltat la feina” assegura.

Ara bé, gràcies a la seva tasca a la Universitat va decidir reconvertir el seu perfil i estudiar un màster en aplicacions multimèdia, també a la UOC, per poder-ne aprendre més. Va finalitzar el màster l’any 2016 i ara mateix n’està estudiant un segon en desenvolupament de llocs i aplicacions web a la mateixa universitat, perquè “cal reciclar-se constantment en aquesta professió”, afirma.

Gràcies a la seva tasca a la Universitat va decidir reconvertir el seu perfil i estudiar un màster en aplicacions multimèdia

Abans de treballar a la Universitat, va treballar com a professor d’informàtica extraescolar per a primària en una escola, on a més, feia tasques relacionades amb la comptabilitat i la gestió administrativa. I encara més enrere en el temps, va treballar en una botiga d’esports. “M’agradava molt córrer i era especialista en equipament esportiu”, explica.

El heavy metal, més que una afició

Però l’Òscar no només treballa a la Universitat. En el seu temps lliure, i des dels 16 anys, és músic i toca el baix elèctric en grups de heavy metal. Aquest hobby, que podria semblar una cosa menor, l’ha portat a tocar en gires arreu d’Espanya i a fer concerts davant de centenars de persones.

Tot va començar amb els seus amics de l’institut on estudiava. “A tots ens agradava la mateixa música: Metallica, Guns’n’Roses, Nirvana...”, concreta. Els hi calia un cantant i ell es va atrevir a fer-ho. Més tard, es va adonar que cantar no era el que podia fer millor. “Potser sí a la dutxa, a casa o al meu gos”, afirma. Superada l’etapa de cantant, i com que hi ha pocs baixistes, “perquè és molt més ​mainstream ​tocar la guitarra”, va optar per aquest instrument. “I mira, se’m va donar bastant bé!”, assegura. En aquell moment es va començar a formar amb l’instrument i dos anys més tard, va gravar una maqueta amb un grup pop que es deia 30G. També va fer una altra maqueta amb un grup anomenat SoundProof.

Superada l’etapa de cantant, i com que hi ha pocs baixistes, “perquè és molt més ​mainstream ​tocar la guitarra”, va optar per aquest instrument

Va seguir tocant i quan tenia 19 anys va entrar a Purgatory’s Troop, on hi va tocar uns anys i on va gravar el disc “The Charm of the Witch”. Quan el va deixar, va estar una temporada sense participar activament en cap banda. Tot i això, va perfeccionar la tècnica al Taller de Músics i amb classes particulars.

No va ser fins als 30 anys que va tenir un període d’hiperactivitat. Va arribar a ser membre de tres o quatre grups al mateix temps, essent Masterly el més rellevant d’aquests. Amb la banda de heavy, on va tocar del 2008 fins al 2013, van gravar dos discos i un EP: “Part of me”, “Sicus” i “Sin Identidad”. També van fer gires per Espanya. L’Òscar recorda la seva estada a Masterly d’una manera dolça, nostàlgica fins i tot. “Un cop, el nostre cantant ens va plantar, perquè ens havíem enfadat”. Havien de fer un concert a la sala Mephisto de Barcelona i, malgrat el contratemps, van decidir fer-lo igualment, sense cantant. És per això que van contactar amb tres cantants de l’escena ​underground​ i els van demanar ajuda per poder fer el concert. “Al final, van venir més de 300 persones i va ser espectacular!”, explica.

Malgrat que l’efervescència musical d’aquell moment ja s’ha acabat, quan era membre de moltes bandes i dedicava moltíssimes hores a la música, mai no ha deixat de tocar el baix. “No guanyo diners, amb la música, més aviat en perdo”. Malgrat els viatges, les despeses i el temps, no vol deixar-ho perquè és una afició que li agrada molt. “Com que toco perquè m’agrada i no me n’enduc res, procuro gaudir-ho”.

L’any passat va fer una substitució de la baixista del grup Daeria, que toquen heavy metal en castellà i que, actualment, estan tenint molt d’èxit. “Vam fer gira i va ser bestial”, recorda. Ell els va acompanyar del 20 d’octubre al 16 de febrer, temps en el qual van fer set concerts per tota Espanya.

A dia d’avui, toca a principalment a Like a Stone, un grup tribut a Audioslave. “A nosaltres ens agradava molt Audioslave i quan el seu cantant, el Chris Cornell va morir, vam necessitar retre-li homenatge d'aquesta manera."

“Estem tocant bastant”, afirma. Assagen un parell de cops al mes i van fent concerts. “Estic ocupat, amb la música”, conclou.

Com a projecte de futur vol fer un grup tribut a Muse, en el que ja hi està treballant...