Vés enrere Isabel Centeno, una PAS amb molta història

Isabel Centeno, una PAS amb molta història

La Isabel Centeno Guzmán té 51 anys i és auxiliar administrativa a la UPF des de fa 18. Una dècada enrere es va lliurar a la seva vocació, essent historiadora i guia al barri que la va veure néixer. Avui a més, es dedica a treure de l'enclaustrament les vivències i testimonis de dos llocs paradoxalment anàlegs: una presó i un monestir.

14.12.2022

Imatge inicial

En entrar a l'edifici Roger de Llúria, a banda dreta hi ha una recepció on normalment qualsevol nouvingut desorientat pot demanar indicacions per saber on anar. La persona que moltes vegades s'aixecarà per ajudar-los serà una dona menuda de cabells foscos, amb ulleres i actitud eixerida anomenada Isabel Centeno. En cas que la busqueu, sapigueu que només hi és a les tardes, que és quan treballa com auxiliar administrativa a la Universitat. Si algú esperés trobar-la als matins hauria de desplaçar-se a la presó La Model o al Monestir benedictí de Sant Cugat, o a qualsevol dels carrers del barri de la Barceloneta. Perquè quan la Isabel no està treballant a la UPF es dedica a divulgar la història i a exercir de guia turística: "El meu món és la història i la divulgació". En el seu dia a dia la Isabel és l'encarregada d'obrir i tancar aules, digitalitzar documents, fer tasques d'arxiu o ensenyar l'UPF Art Track: “El que em permet treballar a la UPF, és fer el que a mi m'agrada als matins. Aquesta vida m'omple moltíssim. No podria parar, és vocació i passió".

Realment, la Isabel és medievalista llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona, i especialitzada en estudis de dones. Com a enamorada de la història, està en el seu ADN investigar i difondre tot allò relacionat amb les seves esferes d'interès. Avui dia, la seva incombustible dedicació al passat està dividida en tres àmbits: el barri de la Barceloneta, El Monestir de Sant Cugat i la Presó La Model.

Tot va començar quan ella i dues companyes historiadores van obrir el taller d'història del barri mariner de la ciutat: "La Barceloneta és la gran desconeguda de Barcelona. La gent només menja paella i va a la platja i no s'aturen a saber-ne res més". Amb la missió de reivindicar la història del barri, va començar a recercar i a difondre el patrimoni dels seus carrers: "El que té d'especial aquest barri és que només té tres segles" afirma, i "és l'únic de Barcelona on es va posar una primera pedra, un dia de febrer de 1753", afegeix.

"La Barceloneta és la gran desconeguda de Barcelona. La gent només menja paella i va a la platja i no s'aturen a saber-ne res més"

Casa de la Barceloneta del 1761

Així, la Isabel i les seves col·legues, Maria Jesús Vidal i Sheila Fernández, van aconseguir recuperar l'última casa original del barri –datada en el 1761–, que el consistori la comprés i que la museïtzés per fer un centre de memòria històrica. "El que té la cultura i la història és que si tu la coneixes et fa estimar un lloc, et fa fer barri", declara. Per ella recuperar la Barceloneta no és només un estímul intel·lectual sinó una qüestió personal: "Jo ho porto a la sang. Els meus pares, els meus avis i besavis eren de la Barceloneta, i tinc aquesta història impregnada dels meus avantpassats". Per això vol utilitzar la divulgació de la història i la cultura de la zona com una eina que pugui canviar la fisonomia del seu barri i la imatge que se'n té: "Això fa que jo estimi aquell barri i vulgui que deixi de ser un barri degradat perquè sigui millor, donant-lo a conèixer d'una manera cultural i familiar". Fins al moment ha escrit tres llibres i nombrosos articles, “tots d'història pura i dura del barri" perquè, com ens indica, "tots els llibres publicats sobre Barcelona acaben a la Muralla de Mar" i, per tant, inclouen poca informació sobre "l'únic barri barroc de la ciutat". Fa un mes van publicar i presentar l'últim, centrat en els ateneus dels barris de Poblenou i la Barceloneta, gràcies al qual van guanyar la beca IES Ramon Muntaner.

Vol utilitzar la divulgació de la història i la cultura de la zona com una eina que pugui canviar la fisonomia del seu barri i la imatge negativa que se'n té

Malgrat la seva dedicació, confirma que no cobra per investigar i donar a conèixer la història del barri. "L'Ajuntament no dona ajuda, i no promou els historiadors", es lamenta. Només guanya diners per fer les visites guiades que ajuden a difondre tot el que aquella àrea té per oferir.

A través de contactes, va anar una empresa on gestionen els que ara són els seus dos altres camps de treball, la presó La Model i el Monestir de Sant Cugat. La Isabel ens explica que ambdues visites són molt diferents, però alhora molt semblants: "Sant Cugat és pau, tranquil·litat i el món litúrgic, mentre que La Model és violència i el món carcerari", reflexiona; "amb tot no deixen de ser dos mons en què la gent està tancada expiant pecats, encara que per motius oposats, uns perquè volen i els altres perquè hi són obligats".

La Isabel al Monestir de Sant Cugat

D'ençà que La Model va obrir el 2017, la Isabel s'ha encarregat de fer de guia, però també ha participat en la creació de les rutes. Quan li preguntem què destacaria de l'edifici respon taxativa: "Tot. L'edifici sencer dona per fer un memorial". La presó també ha sigut una de les grans desconegudes de la ciutat, però no per falta d'interès com la que ha patit la Barceloneta, sinó per l'incòmode silenci que encara envolta tot el que va passar en el seu interior. La Isabel ens recita els noms de tots els reclusos famosos que han passat per allà: Jordi Pujol, Salvador Seguí, Ferrer i Guàrdia, Lluís Companys, Francesc Layret, Salvador Puig Antich, el pintor Nazario o, fins i tot, Carmen de Mairena. "Només el 1939 va haver-hi 13.000 persones, totes tancades en cel·les pensades per a una persona". Molta gent que ve a veure la presó té una història sobre els seus besavis, avis o pares que expliquen a la Isabel durant les vistes: "A vegades expresos venen, t'ho expliquen i ploren de tot el que han viscut a la presó". Per això quan ha d'explicar les coses, sap que a més de ser una bona divulgadora i saber captar l'atenció de l'audiència, és molt important no caure en la morbositat.

"A vegades expresos venen, t'ho expliquen i ploren de tot el que han viscut a la presó"

visita guiada a La Model

Amb tot, avisa que no es pot caure de nou en el silenci: "Nosaltres encara no ho hem recuperat amb la memòria històrica. Des dels anys vuitanta hi ha hagut una llei de silenci no escrita, i només ara comencen a haver-hi estudis". Però per a la nostra guia ja és una mica tard perquè molta de la gent que ho va viure ja ha mort. La Isabel, per tal de donar a conèixer la història del centre penitenciari, només ha pogut contactar amb expressos polítics dels anys seixanta (els quals estan molt interessats a fer de la presó un museu), i ha hagut de parlar amb familiars per conèixer de segona mà què explicaven els expresidiaris. En el cas de les dones preses, tan poca és la documentació existent, que ha hagut de recórrer a les gravacions que elles mateixes havien fet perquè cap historiador volia recopilar els seus testimonis.

Amb la ruta que fa per La Model no únicament aprofita per parlar d'història, sinó també del món carcerari i fer reflexionar als nens que la visiten sobre el paper de les presons en la societat actual.

No obstant això, tot el treball d'investigació lluny de ser feixuc és summament gratificant: "Recuperar-ho és una tasca molt enriquidora i especialment després divulgar-ho a les escoles". Amb la ruta que fa per La Model no únicament aprofita per parlar d'història, sinó també del món carcerari i fer reflexionar als nens que la visiten sobre el paper de les presons en la societat actual: "fem filosofia, sociologia, ètica, a més d'història". Però per sobre de tot, la Isabel i la resta de guies també fan justícia perquè la història de La Model, tant com la de la Barceloneta o la del Monestir de Sant Cugat, "mai l'hauríem d'oblidar".

Ets un Jekyll&Hyde, o coneixes un possible cas?

Explica'ns la teva proposta

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació