Vés enrere Fanny Ferran, tot pel teatre

Fanny Ferran, tot pel teatre

La Fanny Ferran és bibliotecària al Campus de la Ciutadella i s’encarrega de la catalogació de material de l’apartat de Dret. També treballa a la Factoria. Fora de la universitat, és una apassionada del teatre i té una companyia des del 2010, Peixospeixeres
16.04.2021

 

Jekyll Hyde

A la biblioteca del campus de la Ciutadella sempre sona la mateixa veu quan les portes s’estan a punt de tancar. Una veu que ens recorda que aviat tothom haurà de marxar. Darrere d’aquesta veu hi ha una persona, i és una persona molt interessant. Es diu Fanny Ferran i és, per sobre de tot, una apassionada del teatre. “A mi m’agrada tot del teatre”, ens afirma amb contundència. “A mi, sobretot, m’agrada escriure. La part d’actriu em genera més inseguretat, però també m’ho passo bé. La part de recerca també és súper apassionant”, afegeix.

La Fanny treballa com a bibliotecària des de l’octubre de 2007 al campus de la Ciutadella, i des de fa poc, també està a la Factoria. “Jo estic ara formant part de l’equip de Dret, m’encarrego de les compres i la catalogació de material. També estic a la Factoria, on preparem materials de suport, i ens encarreguem del manteniment de l’Aula Global”, ens diu. Potser no coneixíem a la Fanny, però de ben segur hem pogut fer moltes coses gràcies a ella.

Treballa a la Universitat a les tardes i diu que dedica “els caps de setmana a assajar i els matins a buscar bolos”

Però per si no fos suficient, també té una companyia de teatre. Treballa a la Universitat a les tardes i diu que dedica “els caps de setmana a assajar i els matins a buscar bolos”. “Quan aquí tinc un dia de festa és perquè tinc un bolo”, afegeix. Els matins i els caps de setmana treballa a una companyia de teatre que s’anomena Peixospeixeres. La companyia va néixer l’any 2010, i el nom el van prendre del que va ser la seva primera obra, Has vist els peixos a les peixeres. Amb un amic seu, el Ramon Pros, que va estudiar a l’Institut del Teatre, van decidir fer una obra “per diversió, i la cosa és que vam guanyar un premi amb aquesta obra”, ens diu amb uns ulls brillants. Precisament, van guanyar el segon premi de dramatúrgia en el concurs de textos teatrals organitzat pel Centre Moral i Instructiu de Gràcia i la Fundació Festa Major de Gràcia i el premi era un suport econòmic per poder-la muntar. I efectivament, van fer-ho. La Fanny explica que l’experiència els va agradar tant que van decidir fer-ne una altra.

D’aquesta primera obra en van prendre el nom per la companyia. “El Ramon sempre em diu que l’hem de canviar, però jo que sóc una mica nostàlgica sempre li dic que és el primer nom que vam tenir”

D’aquesta primera obra en van prendre el nom per la companyia. “El Ramon sempre em diu que l’hem de canviar, però jo que sóc una mica nostàlgica sempre li dic que és el primer nom que vam tenir”, diu. Has vist els peixos a les peixeres és una obra per a públic adult. Va d’un personatge que té al seu cap una història, el públic la va coneixent sense saber fins al final que era tot imaginació del protagonista, i llavors es desvela que es troba en un manicomi.

El teatre, un motor per la vida

“Això que t’explicaré ara és una cosa molt antiga, eh”, ens adverteix just abans d’explicar-nos d’on prové la seva passió pel teatre. “De quan tenia vuit anys. Jo vaig fer una obra a l’escola, ens van fer una prova i em van escollir com a protagonista. I em va encantar, em va encantar tot del teatre”. “Aquell mateix any, vaig escriure una obra de quatre pàgines i vaig martiritzar a la meva germana i a les meves cosines perquè se l’aprenguessin i la féssim. Això ho feia cada any”, ens diu, amb moltíssima il·lusió. Afegeix que, malauradament, quan va anar a estudiar Biblioteconomia a la universitat es va oblidar una mica del teatre. Però aviat ho va reprendre, “també vaig estudiar Història de l’Art per la part del teatre i després vaig fer un màster en Estudis Teatrals, i fins i tot em vaig plantejar fer un doctorat sobre el tema”. Tot això mentre ja treballava a la UPF. “Finalment, em van canviar l’horari, i vaig decidir que no em veia fent un doctorat”, es lamenta.

Després d’això és quan apareix Ramon Pros, el seu amic de l’Institut del Teatre i quan neix Peixospeixeres.  La companyia s’ha anat fent més i més gran amb el temps. Mentre la Fanny ens explica els milers de coses que han fet ella i el seu amic, ens dóna un llibre titulat L’escapada. Una obra seva amb la qual van guanyar el Premi Pare Colom d’Inca, a Mallorca, el 2018. Diu que és el premi al que li té més afecte. A més a més, el cap de setmana que vam parlar amb la Fanny, Peixospeixeres estava nominada a un altre premi a Maó. Finalment, van quedar finalistes i això els permetrà estrenar l’obra allà, que és una microescena anomenada La Vacuna. “A Mallorca els agrada bastant el teatre que fem. Tenim moltes actuacions allà. És curiós”, ens diu rient.

Amb la companyia fan obres tant per a públic adult com per a infantil, així com microescenes d’humor. “A mi el teatre m’agrada que sigui bastant realista, sóc una mica antiquada amb això”, deixa anar bromejant. De les obres de públic adult en fan algunes d’intriga, o fins i tot de terror, com La caiguda de la casa d’Usher, una obra interactiva, que és una adaptació d’un conte d’Edgar Allan Poe i que van estrenar el 2011. De públic infantil, per exemple, van tenir en programació fixa durant dos anys al Teatreneu una obra anomenada La llibreria màgica, que va ser tot un èxit.

Quan de cop tot frena

A la Fanny i el Ramon els agrada molt quedar als bars per escriure les seves obres. “Prenem un cafè, parlem, anem escrivint... Clar, tot això se’ns va acabar”, diu referint-se al primer confinament degut a la pandèmia de la Covid. “En aquell temps vam aprofitar per escriure, va ser molt divertit. L’última obra, que encara estem escrivint, la vam fer cadascú des de casa seva. Quedàvem a una hora en concret i escrivíem al Google Drive, mentre ens anàvem fent comentaris”.

L’altra obra que estan preparant, i que estrenaran el 15 de maig al Centre Cívic Torre Llobeta, és La final, una comèdia dramàtica

Repartiment de l'obra "La Final"

“Amb el teatre ens vam quedar que no podíem ni assajar. Ara estem fent dues obres que eren per estrenar l’any passat!”, exclama una mica resignada. Es refereix a les dues obres que ara, per sort, ja estan assajant i que ben aviat estrenaran. En tenen una d’infantil. “Aquesta va per llarg, perquè tenim molt poc temps per assajar”, riu. És una obra per aprendre música amb nens de primària. Explica que són dos extraterrestres que arriben a la Terra sense saber res de música i volen aconseguir un certificat d’un professor. L’altra obra que estan preparant, i que estrenaran el 15 de maig al Centre Cívic Torre Llobeta, és La final, una comèdia dramàtica. “Nosaltres assagem en centres cívics, i a canvi oferim una contraprestació. És a dir, fem l’obra gratuïta al centre”. La final tracta sobre una exparella que es retroba 13 anys més tard en un partit de futbol i reobren tots els conflictes que havien quedat entre ells.

 

Ets un Jekyll&Hyde, o coneixes un possible cas?

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació