Vés enrere Carles Ayesa, la creativitat a les mans

Carles Ayesa, la creativitat a les mans

Membre del Servei d’Informàtica del campus del Poblenou i dissenyador d'avions de radiocontrol, drons i cotxes i, també, màquines CNC.
21.10.2020

Imatge inicial

Del sostre del taller d’en Carles Ayesa pengen una vintena d’avions. Els ha fet ell, amb les seves pròpies mans, dedicant-hi hores i esforç. La majoria, els ha creat i construït de zero, amb cura i delicadesa, dissenyant-los i imprimint-ne les diferents peces amb les impressores 3D, que ell mateix també ha muntat. “M’encanta fer coses amb les meves mans; d’aquí prové la meva passió”, se n’orgulleix.

“M’encanta fer coses amb les meves mans; d’aquí prové la meva passió”

Taller Carles Ayesa

Quan no treballa al taller de casa seva, en Carles és al despatx del Servei d’Informàtica de l’edifici Tallers del campus del Poblenou, atenent peticions d’usuaris que necessiten la seva ajuda. “Formo part del Servei d’Informàtica i m’asseguro que tots els ordinadors de la Universitat que estan al meu càrrec funcionen. La meva feina és ajudar que PAS, PDI i estudiants puguin seguir treballant amb els seus ordinadors”, explica. Cada dia rep una mitjana de 200 sol·licituds d’assistència per telèfon o a través del Centre d’Atenció a l’Usuari (CAU) que es reparteix amb els companys. A banda dels ordinadors, també s’encarrega que la resta de material informàtic, com ara les pantalles dels espais comuns o els projectors, funcioni correctament.

La seva afició pels sistemes de telecomunicacions ve de lluny. Quan tenia 14 anys es va apuntar a un dels primers cursos d’informàtica que hi va haver en l’àmbit escolar i on va tenir l’oportunitat de conèixer com funcionaven els ordinadors. Uns anys després, a principis de la dècada dels noranta, quan l’era digital encara no havia arribat, va saber avançar-se al que vindria i va decidir estudiar un grau superior en Telecomunicacions. “Encara no existien, però s’estava començant a parlar ja de xarxes d’ordinadors i de noves tecnologies i tecnologies via satèl·lit”, recorda. Amb el títol de tècnic superior en Telecomunicacions a les seves mans, va treballar com a tècnic enginyer d’impressió de grans formats i, també en l’àmbit audiovisual, dues experiències que li van permetre, ja fa més d’onze anys, començar a treballar a la UPF.

“Poder estar envoltat de gent i donar-los un tracte personal és el que més m’agrada. De fet, vaig rebutjar altres feines que eren de despatx precisament perquè m’agrada ajudar la gent i tenir-hi contacte”

La seva feina depèn directament dels usuaris, que el “truquin perquè no els funciona el ratolí, no se’ls engega l’ordinador, o se’ls ha fet malbé el sistema operatiu”, entre d’altres. I són precisament ells els qui el fan gaudir del que fa. “Poder estar envoltat de gent i donar-los un tracte personal és el que més m’agrada. De fet, vaig rebutjar altres feines que eren de despatx precisament perquè m’agrada ajudar la gent i tenir-hi contacte”, explica.

El poder de crear amb les pròpies mans

Els matins se’ls passa transitant amunt i avall pels passadissos de la UPF, però les tardes les té reservades per a la seva gran passió: dissenyar avions de radiocontrol, drons i cotxes i, també, màquines CNC (un tipus de màquina on un ordinador controla la posició i la velocitat dels motors que accionen els eixos de la màquina i que permeten fer moviments que no s’aconsegueixen manualment com ara cercles o figures tridimensionals complexes), robots i impressores 3D. “Ara estic treballant en l’última versió d’un tallador de vinil, una màquina per fer vinils que després s’enganxen a la paret. Tinc un disseny fet des de zero per mi”, explica orgullós.

Ara estic treballant en l’última versió d’un tallador de vinil, una màquina per fer vinils que després s’enganxen a la paret. Tinc un disseny fet des de zero per mi”

Màquina de vinils

A casa seva, té un petit taller equipat amb totes les eines que necessita i on passa entre tres i cinc hores al dia. Allà, l’any 2012, va descobrir que a través d’un Arduino, una placa electrònica amb un microprocessador que pots programar amb un codi, podia construir aparells que volaven. “En aquell moment no es deien drons i no hi havia regulació. Vaig començar a investigar i en vaig construir un de quatre motors, que era l’estàndard, i que feia volar a la zona industrial de Barcelona. La gent se’l quedava mirant i es preguntava què era”, recorda. Abans, però, ja havia tingut com a hobbie fer volar helicòpters de radiocontrol.

El primer dron que va construir tenia una composició molt particular: la part central era una caixa de CD. La resta de peces, les va fer amb barres d’alumini que comprava a la ferreteria i a les quals després donava forma amb una serra i una llima. “Aleshores hi havia molt poca informació. No hi havia fabricadors de drons i tot era molt artesanal; havies d’investigar i fer-ho tu”, explica. Després del primer aparell, en va construir un altre amb tres motors, que un amic seu va presentar al Campus Party de València, una fira dedicada a la tecnologia, on va guanyar un premi.

Tots els dissenya i imprimeix amb impressores 3D que, a la vegada, també ha construït amb les seves pròpies mans. “Vaig començar a fer servir les primeres impressores 3D que hi havia a Barcelona, que eren de fusta, i t’havies de construir artesanalment a casa”, recorda. Ara, ja en té cinc.

“Vaig començar a fer servir les primeres impressores 3D que hi havia a Barcelona, que eren de fusta, i t’havies de construir artesanalment a casa”

Fins al moment, ha creat íntegrament vora de sis o set drons des de zero, partint de la idea clàssica de l’aparell i n’ha creat el xassís. Alguns dissenys, a més, els ha publicat a Internet i es poden descarregar lliurement. Cap a l’any 2016, va descobrir que també podia crear avions i fer-los volar. “Són altres tècniques de construcció i és molt divertit”, admet. I entre l’ampli ventall d’aparells, també hi ha els cotxes, tot i que mai han estat el centre d’interès principal. “La meva curiositat per Arduino venia per poder construir robots i cotxes, però de seguida em van agradar més les coses que volen que les que van per terra”, reconeix. Actualment, però, té diversos projectes com ara un overcraft (un vehicle que es desplaça sobre un coixí d’aire) o un tanc semblant a un robot aspirador amb una càmera de vídeo incorporada.

Drons

Un hobbie molt polivalent

El hobbie d’en Carles demana molta creativitat, una qualitat que no li falta, i també, un aprenentatge constant. Ha d’estar sempre aprenent i molt pendent de totes les novetats que van sortint. És, precisament, aquesta necessitat d’estar constantment en evolució, el que el motiva. “Sempre estan sortint components nous que milloren els aparells, els fan més ràpids, més silenciosos, que gastin menys… He d’estar molt actiu i no aturar-me ni un dia”, reflexiona.

Cal, a més, molta paciència i invertir-hi temps. Són projectes a llarg termini, que triga mesos en acabar, tot i que enllestir-los no és el més important. “M’agrada tot el procés. El disseny és divertit però feixuc i no dissenyo una màquina d’inici a fi sinó que n’imprimeixo una part, la munto, miro si funciona bé i si encaixa amb altres parts i, aleshores, en dissenyo una altra”, explica. Les peces que no dissenya ell les compra a la Xina i ha d’esperar que li arribin per veure si funcionen o n’ha de demanar unes altres. Per aquest motiu mai té “un projecte de començar i acabar. Sempre són projectes que vaig fent en paral·lel. Quan arriben les peces, el reprenc i, quan veig que m’encallo, n’agafo un altre”, diu.

A la creativitat i l’aprenentatge constant, s’hi suma l’ampli ventall de possibilitats i de branques del hobbie. I és que amb les mateixes impressores 3D també imprimeix figures de còmics, que després pinta amb un aerògraf i pinzells. “És una part més artística, una altra manera de fer funcionar les impressores 3D”, considera.

Casc Ironman

 Amb les mateixes impressores 3D també imprimeix figures de còmics, que després pinta amb un aerògraf i pinzells

Cada nou projecte acabat, s’uneix a la seva àmplia col·lecció. Alguns, fa anys que en formen part. D’altres, van ser-hi fins que un dia va decidir desmuntar-los i utilitzar les seves peces per crear-ne de nous, i ara hi són amb altres formes. Tots tenen en comú que han estat construïts amb una mateixa il·lusió: “fer coses amb les meves mans” i “dins les possibilitats econòmiques, de disponibilitat d’eines i de l’espai que ofereix un pis a Barcelona”.

Multimèdia

 

Ets un Jekyll&Hyde, o coneixes un possible cas?

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació